Carregant ...

Marta Trayner: “La cooperació és una manera de viure”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Marta Trayner, voluntària de Creu Roja des dels 16 anys. Foto: David Oliete.

Sempre en situacions límit: en una unitat d’emergències Mèdiques del Camp de Tarragona o afrontant desastres naturals i conflictes en qualsevol lloc del món. L’angoixa, però, no va amb ella. Marta Trayner i Güixens parla amb un to suau i tranquil. Equip, comunitat i organització són tres de les seves paraules preferides.

La Marta viu a Tarragona des de fa més de vint anys, tot i que va néixer al Vendrell el 1970. El Mediterrani l’acompanya: “El mar significa llibertat i obertura. Tens al davant un horitzó llunyà on hi ha altres realitats”. Llicenciada en Medicina per la Universitat Rovira i Virgili, treballa al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), és voluntària de Creu Roja des dels setze anys i porta gairebé dues dècades en tasques de cooperació internacional en tota classe de situacions crítiques. La primera vegada que va fer una acció exterior va ser el 1999 en un camp de refugiats a Albània per la guerra de Kosovo. Des de llavors no ha parat.

Per què es va especialitzar en medicina d’urgències i emergències?

Tenia clar des de petita que volia estudiar Medicina. La mare és infermera i l’avi va ser metge. Al llarg de la carrera vaig veure que m’agradaven dues coses: la medicina d’urgència, per la necessitat de salvar vides d’una manera concreta i amb procediments establerts; i l’altre factor que vaig descobrir va ser la medicina tropical, constatar que hi havia altres conceptes de salut en altres llocs del món.

Més de vint anys treballant en situacions extremes de salut aquí i cobrint desastres naturals i emergències en altres països. Com ho porta personalment?

La part psicològica s’ha de cuidar molt. És difícil empatitzar amb el teu entorn, ja que vius realitats de patiment que no són fàcils de compartir. Ho intentes fer amb els companys de feina i, a vegades, amb l’entorn personal. El meu dia a dia ja l’he adaptat, després de tants anys d’atendre situacions dures.

¿Físicament també s’ha de tenir una preparació especial?

Cal ser disciplinat per estar a punt a l’hora d’exercir la professió. T’has de cuidar per afrontar situacions d’estrès.

Guerres, conflictes, desastres naturals…

Formar part de la Creu Roja com a moviment et dona l’oportunitat de conèixer altres realitats nacionals que demanen ajut per superar situacions de crisi. A mi l’entitat m’ha permès cooperar, compartir amb la comunitat. Els voluntaris formem part d’uns equips que són de diferents especialitats. Una és la de cures bàsiques de salut, a la qual pertanyo. Quan hi ha una situació de desastre, rebem un missatge al telèfon i ens demanen disponibilitat. Si en tenim, sol·licitem permís a la feina, no remunerat, per anar al lloc del conflicte.

La cooperació és una manera de viure?

Sí, hi ha persones que enfoquen la seva cooperació només a escala internacional i n’hi ha d’altres que escollim cooperar allà on sigui mentre vivim. Algunes d’aquelles hores que no treballes les dediques a donar un cop de mà a qui ho necessita.

(…)

Aquest és un fragment de l’àmplia entrevista a la metgessa cooperant Marta Trayner que publiquem íntegrament al número 26 del FET a TARRAGONA. Amb la revista trobareu de regal el llibre ‘Retrats de vi’, de la periodista Ruth Troyano.

La revista la podeu comprar a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, LLIBRERIA LA CAPONA, CAL MATIAS (Serrallo) I QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8). 

Si voleu rebre còmodament a casa la revista i aprofitar les activitats culturals que organitzem, us convidem a ser subscriptors del FET per només 30 € l’any. El periodisme tarragoní reposat i de qualitat necessita el suport dels lectors. Clica aquí i sigue’s benvingut/da al FET.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *