Carregant ...

A Tarragona ens falta llum, encara

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Façana de l’Ajuntament de Tarragona (Foto: Albert Ventura).

L’Ajuntament de Tarragona ocupa el 99è lloc d’entre 110 consistoris en l’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA) que elabora l’organització Transparencia Internacional España (2017). Els resultats obtinguts pel consistori tarragoní en aquest estudi (72,5%) se situen per sota de la mitjana (89,7%). Esperonat per aquesta notícia, apareguda en diversos mitjans locals el passat mes de juliol, decideixo examinar el portal web del Consistori. Intento ser exhaustiu en la cerca, però el fet que el lloc web no aglutini tota la documentació i obligui els usuaris a navegar d’un lloc a un altre pàgines web de les empreses municipals, seu electrònica de l’Ajuntament, etc. dificulta la meva tasca d’analista aficionat. Prego, per aquest motiu, que si algú ha verificat informacions que jo no he estat capaç de detectar en el web em disculpi i m’exigeixi una rectificació. De totes maneres, la manca de claredat i accessibilitat penso que ja forma part del problema que ens ocupa.

Els resultats obtinguts per l’Ajuntament (72,5%) en l’estudi de Transparencia Internacional España (2017) es troben per sota de la mitjana (89,7%)

Si parem atenció en els paràmetres de publicitat activa emprats en els informes anuals del Síndic de Greuges —que segons la Llei 19/2014, del 29 de desembre, és la institució encarregada d’avaluar el compliment de la normativa de transparència a les administracions públiques de Catalunya— podem constatar nombroses carències en el lloc web de l’Ajuntament de Tarragona. D’entrada, comprovem que l’agenda política de l’alcalde Ballesteros no s’actualitza degudament: el mes de novembre tan sols hi figuraven dos actes públics. Comparar-la amb l’agenda de l’alcalde Pellicer (segons l’ITA, l’Ajuntament de Reus mereix una nota de 96,3% en transparència), és decebedor per a qualsevol ciutadà tarragoní. En el cas dels consellers electes del número 1 de la plaça de la Font, de la seva activitat diària directament no se n’especifica res.

Durant la recerca tampoc no som capaços d’identificar en el web el codi de conducta dels alts càrrecs ni la Carta de Serveis Municipals. A més a més, des de la pàgina de l’Ajuntament els enllaços web directes a l’organigrama i les «Retribucions, indemnitzacions i dietes dels empleats públics» no funcionen correctament, cosa que dificulta l’accés a la informació. D’altra banda, si ens fixem en un dels aspectes més innovadors de la Llei 19/2014, que és l’obligació que tenen les institucions públiques catalanes de difondre un registre de grups d’interès amb l’objectiu que els ciutadans puguin conèixer la relació que les administracions mantenen amb diversos lobbies, l’Ajuntament —en el segon any de vigència de la Llei— continua sense fer els deures.

Pel que constata el Síndic de Greuges, la majoria de consistoris amb més de 55.000 habitants no publiquen amb detall la informació referent a les societats municipals. En aquesta qüestió, l’Ajuntament de Tarragona no és l’excepció i el seu portal web peca d’arbitrarietat: en funció de la pàgina de l’ens que es consulti podem aconseguir documents més o menys específics n’hi ha, val a dir-ho, són força complets. En qualsevol cas, no sempre s’hi concreta l’experiència professional dels màxims responsables de les societats municipals.

El Consistori no facilita la reutilització de dades

A banda de totes les limitacions detectades, en el lloc web de l’Ajuntament també trobem a faltar un espai bàsic que faciliti la reutilització de dades, que segons els experts és un dels factors a considerar a l’hora de determinar si una administració és prou transparent. En teoria existeix un enllaç que condueix a la pàgina web intitulada «Dades obertes» (http://opendata.tarragona.cat/tarragona/ca), però qui hi intenti accedir comprovarà que encara no es troba disponible. En altres consistoris del Camp de Tarragona, com els de Reus i Cambrils, el portal de dades obertes funciona i s’actualitza amb assiduïtat. Altra vegada, l’exercici comparatiu amb poblacions properes resulta nefast per als tarragonins. En el cas de Cambrils, hem verificat que els formats d’arxiu més utilitzats per compartir la informació són XLS, CVS i rss, tot i que també fan servir XML, ods i css. Aquests formats permeten que el ciutadà pugui treballar i reescriure la informació. L‘Ajuntament de Tarragona, en canvi, no facilita la reutilització de la informació pública. La majoria de documents consultats en el seu portal web es troben en PDF, amb algunes excepcions, com la despesa de les campanyes institucionals, que sí que es presenta en format XLS. Tampoc no hem detectat que l’Ajuntament presenti condicions a la reutilització, cosa que referma la falta de sensibilitat que el Consistori ha demostrat fins ara en aquesta qüestió.

El factor que Transparencia Internacional valora pitjor de l’Ajuntament de Tarragona és el corresponent al dret d’accés a la informació pública. La nota (50%), tenint en compte la manca d’accessibilitat que denunciàvem, sembla del tot justificada. Per exemple, si un ciutadà vol redactar una sol·licitud d’accés a la informació pública ha de saber que aquesta opció no es troba disponible a la pàgina corporativa de l’Ajuntament, ni a l’espai dedicat a la Transparència, sinó a la seu electrònica. A més, el Consistori no concreta quantes sol·licituds d’accés a la informació pública rep, ni si són resoltes dins del termini establert per la Llei 19/2014.

Segons Transparencia Internacional, l’Ajuntament ha de garantir millor el dret d’accés a la informació pública

Comptat i debatut, amb unes poques hores de navegació, els resultats de l’Ajuntament en la classificació de Transparencia Internacional no ens haurien de sorprendre. Si els consistoris de ciutats amb menys habitants i recursos que la nostra poden disposar de portals web més accessibles, que a més a més faciliten la reutilització de dades, això vol dir que Tarragona té la capacitat d’estar a l’altura. És, simplement, doncs, una qüestió de voluntat política. Per aquest motiu, des d’aquesta columna convido l’Ajuntament, no només a posar-se el dia en termes de transparència —de fet, hi està obligat, legalment—, sinó a intentar esdevenir pioner i abordar també altres aspectes d’interès, com ara la gestió dels regals a polítics electes o la publicació de les despeses que els seus viatges i desplaçaments fora del territori català comporten a les arques municipals. La transparència no pot ser un mer exercici de maquillatge institucional, almenys si volem avançar cap a democràcies menys opaques i més participatives. Com va dir el jutge nord-americà Louis Brandeis (1914) en una reflexió que apareix amb recurrència en els textos acadèmics que parlen de transparència: «La llum del Sol és el millor desinfectant». Sembla, doncs, que a Tarragona ens falta llum, encara.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “A Tarragona ens falta llum, encara”

  1. […] [Article publicat al digital de la revista Fet a Tarragona el 10 de desembre del 2017] […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *