La pista de gel, que els darrers anys ocupava la plaça Verdaguer, aquest Nadal està instal·lada al polígon Les Gavarres. La fira de la Rambla Nova -amb les parades de pessebres, figuretes, arbres, tiós i altres guarniments nadalencs- enguany s’ha reduït a la meitat.
Només aquests dos fets ens alerten del risc de declivi progressiu que viu el centre de Tarragona com a zona comercial. Una simple passejada pels quatre carrers que envolten el Mercat Central ens avisa d’un mínim de vuit locals tancats, en venda, traspàs o lloguer.
A mesura que ens allunyem del Mercat, augmenta el nombre d’establiments amb les persianes baixades. El procés afecta, fins i tot, carrers com el de la Unió (una via històricament amb gran atractiu comercial), la Rambla Nova o la mateixa plaça Verdaguer. En contraposició, Parc Central i Les Gavarres reforcen el seu lideratge i capacitat d’atracció entre els consumidors tarragonins i de les comarques del voltant.
ALERTA AMB EL DECLIVI QUE VIU EL PETIT COMERÇ, TOT I L’ESFORÇ DE MOLTS ESTABLIMENTS
Molts botiguers del centre de Tarragona (amb establiment propi, però també les franquícies) fan una bona feina en servei, qualitat, presentació dels aparadors, especialització en els productes i atenció al client. Però els darrers anys s’ha marcat una tendència tan forta -afavorida per les administracions- cap a les grans superfícies, que la progressiva decadència comercial del centre sembla irreversible.
A Tarragona, a més, falta unitat i sobra individualisme dels petits botiguers (un problema històric). S’ha de valorar positivament la iniciativa d’entitats com la Via T i l’associació de venedors del Mercat Central, que treballen especialment les campanyes nadalenques, però són clarament insuficients per manca de suport de més socis al darrere.
I a Tarragona també falta una acció de govern (no d’ara, sinó de fa anys) que, urbanísticament, hagi afavorit un veritable circuït o àrea comercial pel centre de la ciutat, on sigui agradable anar-hi per passejar i comprar, on el vianant sigui el gran protagonista.
Per això, amb aquest context, les notícies de la pista de gel i de la fira de Nadal em semblen especialment preocupants. I el pitjor és que em temo que ja no som a temps de revertir tendències.
Totalment d’acord amb que falta, des de fa molts anys, una acció de govern, un pla, i veure mes enllà dels petits i moltes vegades desencertats interessos que no saben veure que en aquestes alçades o be les solucions son del nivell similar amb els que vols competir o no tindran èxit. Es a dir o anem a propostes molt avançades i noves o no cal que perdem el temps amb discussions totalment improductives tot i que vulguem fer veure que son participatives.
L’exemple el tenim en el Mercat, quantes tonteries i comentaris sense cap toc de professionalitat varem tindre que suportar, i s’ha demostrat que tan sols la imposicio de les normes actuals dels mercat han fet i faran possible l’eixit, o es que no sabien com funciona mes en lla de la nostre ciutat i païs?
Crec que un gran problema és el de l’aparcament. A Tarragona l’aparcament és molt car i la gent dels voltants de Tarragona que venien a comprar al centre de Tarragona, Valls, pobles de la Conca, etcètera, prefereixen anar a llocs on l’aparcament és més fàcil i econòmic, Reus i grans superfícies dels voltants.
Al centre li passa que té la competència directa de dos grans centres comercials, El Corte Inglés i el Parc Central. Suposo que hi deu haver poques ciutats de la mida de la nostra que pateixi aquesta circumstància. Aquest dos nous pols d’atracció comercial resten vianants al centre i d’això se’n ressent el comerç. Recordo quan amb l’apertura del CI, un regidor exclamaba cofoi que Tarragona ara tenia dos centres, sense mesurar les conseqüències que aquest fet comportava. No critico pas el Corte inglés, em sembla un molt bon equipament i el tenim dins de la ciutat, però no podem negar que l’autèntic centre és de la Font del centenari cap amunt. Cal parar el seu declivi i, si bé no hi ha una vareta mágica ni garanties d’aturar-lo, sí almenys cal fer tot allò que estigui en la nostra mà. En primer lloc la recuperació de la qualitat de l’espai urbà. L’estat actual de la Rambla presenta un estat de deixadesa intolerable: des de el paviment d’asfaltat provisional, fins a una jardinería pobra o immobles derruïts. Arreglar aquest punt, portar a terme el projecte urbanísitic del’illa Corsini creant una illa comercial i dotant el Banc d’Espanya de contingut que pugui atraure gent, seria un bon punt de partida.
Quan s’instal·len grans superfícies en zones allunyades del centre urbà comercial és el que passa. Si a això, sumem la dificultat d’aparcar a Tarragona de franc o o a preu reduït i la facilitat i proximitat de les Gavarres i la Fira, que tot i ser a Reus, concentra totes les botigues i s’hi compra més a gust que a Parc Central… doncs ja tenim tots els ingredients, sumem-li l’IKEA quan arribi, i la mort que desitgen alguns de la plaça de la Font i la part Alta com a zones d’oci i ja tindrem la ciutat morta més bonica del Mediterrani. Alguns es queden amb lo de més bonica, jo amb lo de morta.