Una tarda assolellada de la primera setmana de l’any al davant de la platja del Miracle. Mar en calma i temperatura suau. Una parella i un nen passegen i miren bocadabats cap a la punta del Fortí de la Reina. Equipats amb càmera i plànol de la ciutat, a mig passeig marítim, els turistes interroguen amb accent francès un vianant que va en direcció contrària: “Com podem arribar a dalt?” (i assenyalen en direcció al Balcó del Mediterrani).
Llavors, no saps ben bé què dir: els indiques que poden seguir endavant i que, passat l’amfiteatre, ja trobaran un túnel per sota les vies i un carrer de fort pendent que els portarà al centre de la ciutat. O l’altra alternativa és fer marxa enrere i, després del port esportiu, travessar pel túnel de la plaça dels Carros, i seguir en línia recta pels carrers Apodaca i Unió.
AL COSTAT DEL MAR ES CONCENTREN DUES DE LES OBRES ACTUALS MÉS IMPORTANTS DE TARRAGONA
No és la primera vegada que veig turistes pel passeig marítim despistats i amb ganes d’accedir a l’altra banda de les vies del tren. Precisament, en aquest punt de la ciutat, just davant la platja del Miracle, es concentren des de fa mesos dues de les obres públiques més importants que es fan a Tarragona: la construcció de la passarel·la entre la Baixada de Toro i el passeig marítim i la remodelació de l’estació de ferrocarril.
Aquí tindran lloc les notícies més rellevants del 2018 en clau local. La passarel·la, construïda i pagada per l’Autoritat Portuària, permetrà canviar els hàbits dels tarragonins i visitants, amb un accés ràpid entre la Rambla i el mar. L’estació remodelada, construïda i pagada per Adif amb un pressupost molt inferior al promès inicialment, dignificarà un equipament que, avui en dia, continua sent una vergonya per Tarragona.
De moment, sobta veure bancs antics i rovellats col·locats a la nova andana, encara fora de servei, que donarà accés a les vies 2 i 6. La imatge que acompanya l’article, captada aquest cap de setmana, encara provoca més vergonya i indignació. Ens volen dir els del Ministerio de Fomento que no tenen diners per comprar uns seients nous de trinca per a l’estació? També crida l’atenció que la nova marquesina d’aquesta andana serà tan curta com l’anterior.
Les dues obres han anat a un ritme més lent del previst, especialment l’estació. Dissortadament, fer accessible i més comoda aquesta instal·lació anirà acompanyat de l’eliminació dels trens de llarg recorregut que van en direcció al sud de la península i que, més d’hora que tard, els faran passar per l’estació de La Secuita – Perafort. La de la ciutat serà només una estació de Rodalies i Regionals.
Sigui com sigui, sembla evident que les inversions en la passarel·la i l’estació repercutiran en la millora de la qualitat de vida dels tarragonins al llarg del 2018. Després, el Port (sí, també ho pagarà el Port!) remodelarà el passeig marítim i acabarà d’embellir aquest tram de la façana litoral. Algú de l’Ajuntament (sí, sí, de l’Ajuntament) té previst fer alguna cosa amb la plataforma del Miracle tancada fa quatre anys? (Un escàndol d’incompetència sense pal·liatius).
ELS JOCS NO DESPERTEN ENTUSIASME, PROBABLEMENT PER LES ERRADES COMESES EN LA SEVA GESTIÓ
L’altra gran previsió del 2018 són els Jocs Mediterranis (endarrerits, en una decisió sense precedents). Però aquí no m’atreveixo a afirmar que el diners invertits a l’Anella de Camp Clar repercutiran en la qualitat de vida dels tarragonins. Ni en la projecció de Tarragona. Ni en la seva economia. Ni en la millora dels barris de l’entorn. Ni en l’augment de l’autoestima de la ciutat. Deixaran sí, un llegat d’instal·lacions, però caldrà veure com es gestionen després.
M’agradaria equivocar-me, però a cinc mesos i mig de l’obertura dels Jocs no veig cap indici d’interès i, molt menys, d’entusiasme entre els tarragonins per una cita que passa absolutament desapercebuda en el calendari esportiu internacional del 2018. Jo, durant força temps, hi vaig posar ganes i interès (personal i periodístic), però la mala gestió de tot el procés i tantes errades comeses em fan dubtar de tot i de tots.