Advertisement
Carregant ...

2018 a Catalunya: resistir i governar

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Façana principal del Parlament de Catalunya. La nova cambra es constituirà el pròxim dimecres 17 de gener. Foto: Ricard Lahoz.

A una setmana de la constitució del Parlament i ben (o mal) païts els resultats electorals del 21 de desembre, el 2018 obre una oportunitat a l’independentisme de governar Catalunya. Governar bé, restituir les institucions liquidades pel 155, recuperar la iniciativa política i, alhora, resistir. Perquè aquest any, en la mesura del possible, caldrà governar i -sobretot- resistir. Resistir a una onada de menyspreu que ve de lluny i una onada de repressió que no sembla tenir aturador.

Resistir perquè l’Estat, políticament, manté la intervenció econòmica de la Generalitat i no voldrà negociar res, no voldrà dialogar, com sempre ha fet. L’historiador Borja de Riquer publicava el passat 23 de setembre (Santa Tecla) al diari ‘Ara’ un article titulat “De Felip V a Mariano Rajoy” i un subtítol prou explícit: “L’actitud de l’Estat d’estimar-se més la repressió que qualsevol pacte polític amb els catalans ve de lluny”. L’article apareixia tres dies després de l’assalt de la Guàrdia Civil a dependències de la Generalitat i una setmana abans dels cops de porra de l’1 d’Octubre.

“L’INDEPENDENTISME TÉ L’OPORTUNITAT DE RESTITUIR LES INSTITUCIONS I RECUPERAR LA INICIATIVA POLÍTICA”

Els governants espanyols, i la judicatura, i les grans companyies, i les grans entitats financeres, i els alts funcionaris de l’Estat, i la gairebé totalitat dels mitjans de comunicació amb seu a Madrid només volen la rendició dels independentistes catalans. ‘Ens volen humiliats’, titulava un article meu al FET a principis de novembre. I així es mantenen, és l’“a por ellos” actualitzat, l’amenaça, el menysteniment, la negació del conflicte polític, tot i el resultat de les urnes del 21-D. O, precisament per això.

Cap proposta política, cap oferta de diàleg, cap desig de persuassió. Què proposen els partits d’Alejandro Fernández i Rubén Viñuales (per citar els seus representants a Tarragona ciutat) perquè més de dos milions de catalans trobin atractiu seguir dins d’Espanya? Què volen?

Eliminar la immersió lingüística?

Fractuar la societat dividint els nens a l’escola entre castellanoparlants i catalanoparlants?

Tenir un televisió i una ràdio públiques amb periodistes ‘normals‘ i una audiència residual?

Disposar d’una autonomia sense mitjans econòmics per poder implantar veritables polítiques socials?

Que la Generalitat sigui una simple gestoria d’afers administratius?

“CAL RESISTIR ELS EMBATS DE L’ESTAT, POLÍTICS I JUDICIALS, I OFERIR UN GOVERN CREÏBLE I SERIÓS”

Caldrà resistir també perque l’Estat, judicialment, mantindrà durant força temps polítics i líders civils en presó preventiva. Hi haurà noves imputacions i, d’aquí uns mesos, els voldran inhabilitar políticament i condemnar, a partir d’unes premisses que només responen a criteris ideològics.  La via judicial, per tant, imposa uns arguments i un ritme difícils de fer compatibles amb el diàleg polític i la bi-la-te-ra-li-tat.

Aquest 2018 toca, doncs, resistir els embats de l’Estat i governar. La victòria electoral del 21-D ofereix una oportunitat de governar -sempre amb el permís de Montoro i del poder judicial-, intentar governar bé, per a tots els catalans i persuadir els no independentistes, els que s’han sentit amenaçats, amb por davant dels fets convulsos de la passada tardor. Toca articular un discurs de govern creïble, seriós, estable i sense experiments. Però també sense oblidar l’exili i la presó.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *