Advertisement
Carregant ...

Marta Mathéu: “Necessitem un auditori com Déu mana”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La soprano tarragonina Marta Mathéu, amb vistes a l’Amfiteatre. Foto: David Oliete.

Ha actuat sota la direcció de grans mestres com Jordi Savall i Gustavo Dudamel o al costat del pianista Albert Guinovart. Ha trepitjat alguns dels principals escenaris europeus, des del Liceu i el Palau de la Música a la Philharmonie de París i el Teatro Real de Madrid. Amb només 37 anys, la veu de la soprano tarragonina Marta Mathéu es projecta cada cop amb més força.

La cantant ha guanyat diversos concursos i festivals, ha interpretat grans peces de Vivaldi, Bach, Händel, Mozart, Wagner, Beethoven i Rossini, entre d’altres, i ha abordat als escenaris rols de l’òpera, l’oratori, el lied i un ampli repertori de música antiga, clàssic, romàntic, del segle XX i contemporani. Ja no se la pot considerar una jove promesa del cant i l’òpera a Catalunya, i la trajectòria i l’experiència acumulades són prou sòlides per tenir en compte la seva veu quan canta, però també quan observa amb tristesa el panorama cultural de Tarragona.

Com definiria el moment actual de la seva carrera musical?

Probablement, ara hi estic en el moment més dolç, en un punt alt de nivell tècnic per l’experiència adquirida, però sense arribar a la maduresa. En els últims tres anys m’han sorgit molts projectes bonics i interessants. Vocalment em trobo en un moment de canvi i amb una tècnica en evolució. Porto estudiant cant vint anys i ara és quan noto més progressió en positiu.

A mig termini, quins objectius es marca?

Estic oberta a propostes i a provar coses noves, sempre que les vegi a l’abast. M’agrada treballar amb gent reconeguda i professional molt potent, però amb bon caràcter, oberta als comentaris de la resta. Primer valoro la persona i després el músic, perquè m’agrada construir una obra d’art sumant idees. Projectes grans de futur? No sé, vaig pas a pas: per exemple, l’estiu passat no em podia imaginar que em trucaria el director Gustavo Dudamel amb l’Orquestra Simfònica de Galícia per ser la soprano de la Novena de Beethoven i cantar-la a la praza d’Obradoiro de Santiago. Qui m’ho havia de dir: Dudamel, que l’havia vist per televisió l’1 de gener dirigint el concert de Viena!

Riallera i extrovertida, Mathéu parla en l’entrevista de la seva carrera i del panorama cultural de Tarragona. Foto: David Oliete.

Per què la música clàssica es continua veient com una expressió cultural elitista?

Això forma part de la tradició i en part s’ha trencat aquest clixé. A les butaques dels teatres veus gent molt plural, des de la senyora enjoiada al jove amb texans. I, probablement, el segon està molt més interessat en la música que la primera. En el cas de Tarragona crec que necessitem més implicació per apropar la música a la gent.

Què ens falta?

Comencem pels equipaments. El Metropol cal netejar-lo i reformar-lo. El Tarragona té un problema de construcció imperdonable com la columna al mig del fossar on s’ha de col·locar l’orquestra. Hi ha un error inicial en el projecte, perquè si es volia fer una sala polivalent, calia ajustar-la acústicament per a teatre i per a música. Després, tenim la sala del Palau de Congressos, on es van gastar un dineral i que quan acull un concert de música clàssica el resultat és un desastre.

Què demana a l’ajuntament?

Reacció. No cal fer un auditori nou ara, però hem d’adequar les infraestructures que ja tenim. El Teatre Tarragona, que és un equipament posat en funcionament fa pocs anys, s’hauria d’ajustar musicalment i tenir-lo ben preparat per acollir òperes, amb els camerinos prop de l’escenari. A més, trobo que es cuida poc la gent d’aquí, a vegades no es té en compte les entitats que treballen per la cultura de la ciutat.

I el Camp de Mart?

L’estiu passat, al concert final de la Setmana Cantant, vaig tenir un ‘moment diva’ i em vaig negar a canviar-me de vestuari en aquells camerinos, unes sales brutes i tancades des de fa mesos. Una vergonya! I sabeu el dineral que va costar obrir el Camp de Mart per a una tarda, per fer-hi l’únic espectacle en tot l’estiu?

Però a mig termini, Tarragona necessita un auditori?

Sí. Necessitem un auditori com Déu mana, amb tots els ets i uts. Les comparacions amb ciutats de l’entorn ens deixen en evidència. Que Tarragona, que té molta més població i capacitat d’atracció de públic disposi d’un teatre que no està preparat musicalment i només amb 700 butaques, diu poc de nosaltres. Trobo que és molt trist.

(…)

Aquest és un fragment de l’entrevista que publiquem íntegrament al número 27 del FET a TARRAGONA. L’entrevista i la resta de continguts publicats han estat possibles gràcies al suport dels subscriptors de la revista. Per això, et demanem que ens ajudis a consolidar un periodisme de qualitat a la ciutat.

Subscriu-te al FET per només 30€ l’any i aprofita els seus avantatges: rebràs còmodament la revista a casa, podràs participar en activitats culturals exclusives i gaudir de nits de teatre i música als escenaris de Tarragona. Del ‘Club del FET’ ja en formen part 600 amics i amigues.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *