Per primera vegada en els darrers sis mesos de concentracions sobiranistes a Tarragona, se senten xiulets contra algunes de les persones que prenen part a l’acte i que lideren les associacions convocants. Les apel·lacions als valors europeus i a la justícia alemanya, i les crides a la calma i la resistència pacífica ja no serveixen per a una part significativa dels manifestants, farts de tanta venjança repressiva. Volen anar més enllà.
TRES DIES CONSECUTIUS DE TALLS DE CARRETERA A TARRAGONA. AUGMENTA LA CRISPACIÓ AL CARRER
La ira, la tristesa, la indignació, l’enuig i la irritació acumulades en 72 hores es desborda. Vivim en un moment d’emergència, extremadament greu. Mai a Tarragona s’havien tallat carreteres i autopistes al llarg de tres dies consecutius. Les concentracions que convoquen Òmnium, l’ANC i els CDR davant la Subdelegació del Govern espanyol resulten simbòliques, però insuficients per a una part del sobiranisme. Del llaç groc a la vaga general. De la bufanda i l’estelada a l’activisme al carrer i la desobediència.
La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya alimenta les posicions més radicals. Ara bé, tan fantasiós és afirmar que en dues setmanes construirem i viurem en una república sobirana com pensar que en dues setmanes s’haurà esvaït l’independentisme de dos milions de persones per l’empresonament dels seus líders polítics i socials.
“CAL RECUPERAR L’ESPERIT TRANSVERSAL DEL 3 ‘DOCTUBRE PER ATURAR TANTA REPRESSIÓ”
A la concentració d’aquest diumenge he ensumat l’esperit del 3 d’octubre, el dia de l’aturada de país que va mobilitzar una part molt majoritària de la societat després de les càrregues policials del referèndum. Cal recuperar aquella ànima transversal i profundament democràtica per aturar tanta repressió i combatre l’estat d’excepció.
Cal que el país tingui un govern al més aviat possible i amb la màxima força parlamentària possible. Necessitem un govern ja i nous lideratges per evitar que encara es desbordi més la indignació i la ràbia acumulades.
