Carregant ...

El gest humà i polític que honora Carles Castillo

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Carles Castillo, diputat socialista al Parlament.  Foto: PSC/Jordi Play

El dia que la meitat del Parlament de Catalunya es va aixecar per aplaudir els familiars dels polítics i líders socials empresonats, vaig pensar en Carles Castillo. Era un dissabte, el 24 de març, i només unes hores abans el jutge Llarena havia enviat a la presó al candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, i a altres quatre polítics acusats de rebel·lió.

La imatge dels diputats socialistes a l’hemicile, asseguts i sense immutar-se -alineats amb Ciutadans- mentre el reconeixement als familiars s’allargava gairebé dos minuts, va resultar un cop més decebedora i colpidora, sobretot per a aquells que encara creuen en la tradició catalanista i progressista del PSC. O, simplement, per a aquells que consideren que, per davant de la rivalitat política, hi ha d’haver un mínim d’humanitat.

“L’ACTITUD DEL DIPUTAT TARRAGONÍ RECONFORTA A MOLTS DELS QUE EL CONEIXEM”

Ara hem sabut que molt abans d’aquell dia, Carles Castillo havia anat a visitar Oriol Junqueras a la presó d’Estremera l’1 de març. És un gest humà i personal que l’honora, valent, i que probablement li reportarà més dificultats que aplaudiments al seu propi partit. També és una actitud amb forta càrrega política.

El tarragoní ha estat el primer càrrec socialista espanyol que fa un gest amb els presos polítics, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ja s’ha afanyat a desmarcar-se’n en una nova mostra de covardia i de seguiment de la línia dura de la judicatura i el govern del PP. Sort que hi ha altres socialistes -pocs- com l’alcaldessa de l’Hospitalet, Nuria Marín, que ofereixen matisos rellevants en les seves declaracions.

Sessió del Parlament el 24 de març. Carles Castillo, el primer per la dreta de la penúltima fila, mira cap al públic mentre els diputats sobiranistes aplaudeixen els familiars dels presos. Foto: CCMA

L’actitud de Castillo reconforta a molts dels que el coneixem. És el Carles que altres vegades ja ha anat una mica per lliure, sense trencar la disciplina de partit. El Carles que es va negar a formar part de la comitiva municipal a les processons de Setmana Santa, el que va criticar els privilegis a l’Església, o el que es va apropar durant força temps a les tesis del dret a decidir i a les posicions més esquerranoses fregant l’ideari de Podemos.

CASTILLO JA HA ACTUAT PER LLIURE EN ALTRES OCASIONS, DISCONFORME AMB LA LÍNIA OFICIAL DEL PARTIT

Potser per això, a les eleccions del 21-D ja no va ser el cap de llista del PSC per Tarragona (com el 2015) i el van relegar a la segona posició. Potser per això, l’han situat a l’extrem dret de la penúltima filera de la bancada del Parlament, gens visible a ulls dels espectadors.

Amb les visites a la presons (sembla confirmada una segona al maig, a Junqueras i a Forcadell), Castillo també està construint un perfil de polític amb personalitat pròpia dins el PSC. Probablement, ha entès que la situació estarà enquistada durant molt temps i que algú ha de moure fitxa. El seu gest cal aplaudir-lo. Sense matisos.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *