Més de 5.300 alumnes cursen enguany alguna modalitat de Formació Professional a la ciutat de Tarragona. Fa anys que la xifra tendeix a l’alça. Destaca el boom de l’FP dual, que ja compta amb 1.200 estudiants i unes 400 empreses implicades al territori. L’alumnat augmenta, i també ho fa el prestigi d’aquests estudis, tot i que queda molt camí per recórrer. Precisament, aquest dijous i divendres se celebra al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona la fira ‘Camins de FP’ amb tota l’oferta de la demarcació.
“Encara hi ha famílies que es disgusten quan els fills els hi diuen que volen fer FP en lloc d’anar a la universitat”, afirma Narcís Castanedo, director de l’Institut Vidal i Barraquer. “L’estigma no s’ha acabat de superar, tot i que l’FP ha canviat moltíssim i ha demostrat ser un sistema molt vàlid”. Els directors dels altres grans centres d’FP de la ciutat assenteixen. Tots comparteixen el seu diagnòstic. El director del Pere Martell, Àngel L. Miguel, s’ha ofert a fer-nos d’amfitrió i ens ha convidat a tots a fer un cafè. Asseguts al voltant d’una petita taula de reunions del seu institut, analitzem la realitat de la Formació Professional a casa nostra.
AQUEST DIJOUS I DIVENDRES SE CELEBRA LA FIRA ‘CAMINS DE FP’ AL PALAU DE CONGRESSOS DE TARRAGONA
Miguel creu que falta difusió de l’FP i de totes les possibilitats que ofereix. “Cal orientar les famílies, i també els treballadors. Aquesta és una bona eina de formació permanent”, afirma. Narcís Almena, director del Comte de Rius, s’apunta al debat: “Culturalment, encara predomina la idea que els alumnes bons han de fer Batxillerat i després anar a la universitat”. “Fins i tot hi ha instituts que aproven l’ESO amb la condició que aquells alumnes vagin a FP”, sentencia Boni Garcia, directora del Cal·lípolis. Castanedo creu que aquest desprestigi és una rèmora del passat. “El model d’FP implantat als anys 70 va instaurar en les famílies la idea que aquesta és la sortida per als nens que no serveixen per estudiar. És una dinàmica difícil de trencar”.
Els quatre directors coincideixen en el perquè de tot plegat: falla l’orientació als estudiants. El director del Comte de Rius afirma que els orientadors dels centres d’ESO haurien de conèixer millor l’FP i les possibilitats que ofereix, i rebla: “També és fonamental conèixer bé l’alumne i les seves habilitats”.
ELS DIRECTORS DELS INSTITUTS DE FP ASSEGUREN QUE EN FALTA DIFUSIÓ I FALLA L’ORIENTACIÓ ALS ALUMNES
Àngel L. Miguel, del Pere Martell, identifica un problema de base. Explica que en el màster de formació de professorat no es parla de l’FP. “Si els professionals que s’han d’incorporar a l’ensenyament desconeixen aquest itinerari, anem malament”. Narcís Castanedo afegeix que els centres de Batxillerat tampoc els conviden per presentar la seva oferta de Grau Superior. “Només dirigeixen els seus alumnes cap a la universitat”, es lamenta.
Tot i que l’FP encara no té el reconeixement que afirmen que es mereix, els directors coincideixen a dir que hi ha una tendència positiva de canvi, ja que el nombre d’alumnes s’incrementa cada curs, fins al punt que la majoria de centres ja no poden créixer més. “Estem al límit, amb ràtios de trenta-tres alumnes per aula”, explica Castanedo, del Vidal i Barraquer. “Tenim molta pressió per seguir creixent i no podem assumir més alumnes”.
Les opinions d’estudiants i empreses també són positives. “Cada curs fem enquestes de satisfacció i les valoracions són molt altes”, afirma el director del Comte de Rius. Els directors creuen que els factors d’èxit de l’FP són la seva flexibilitat i la seva adequació a la realitat del món laboral. “Les classes ja no són tan magistrals”, explica Castanedo. “L’objectiu és portar la vida de l’empresa a l’aula. Surten molt preparats per començar a treballar”. “Avui l’FP és molt flexible”, afegeix Àngel L. Miguel. “Hi ha un contacte real i permanent amb el món empresarial. Per utilitzar un terme que està de moda, podem dir que és líquida”.
TOTS ELS ALUMNES FAN PRÀCTIQUES LABORALS. A L’FP DUAL HI HA 400 EMPRESES IMPLICADES
Les aules d’FP defugen els convencionalismes. Evidentment, hi ha les típiques amb pupitres i pissarres. Però també hi ha espais singulars. Al Cal·lípolis, on es concentren les branques de Sanitat i Estètica, hi ha habitacions amb maniquins per fer cures, espais per aprendre a fer massatges i tractaments d’hidroteràpia, sales de maquillatge, laboratoris…
Al Vidal i Barraquer hi trobem aparadors elaborats pels estudiants de Comerç, la reproducció d’un petit supermercat, una aula transformada en el despatx d’una empresa i aules preparades per cuidar nens petits, com a les llars d’infants.
Al Pere Martell i al Comte de Rius es cursen els estudis més tècnics. Allí hi ha grans naus d’aspecte industrial, farcides de tallers amb eines de tota mena, cotxes a mig desballestar, laboratoris i aparells de tecnologia punta per reproduir circuits i eines de control. És on es fan les classes pràctiques, que són bàsiques en els estudis professionalitzadors. Ara bé, una part fonamental d’aquesta formació es realitza directament a l’empresa.
EL NIVELL D’INSERCIÓ LABORAL ÉS MOLT ALT. HI HA MÉS OFERTA D’EMPRESES QUE DEMANDA D’ALUMNES
Tots els alumnes fan pràctiques laborals per completar els seus estudis. I fa uns anys es va instaurar un model, el dual, en què la implicació de les empreses encara és molt més alta. La idea és nova i vella al mateix temps, perquè s’inspira en l’antic model dels aprenents, en què els treballadors es formaven treballant. Ara els estudiants de dual fan una part del curs a l’aula i l’altra directament al lloc de treball, on tenen una beca salari.
Actualment al territori s’hi imparteixen 37 títols de la modalitat dual. Hi ha implicades 400 empreses i més de 1.200 alumnes matriculats. El primer centre tarragoní a implicar-se en aquest projecte va ser el Comte de Rius, gràcies a l’impuls del seu exdirector i actual regidor d’Educació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament, Francesc Roca, una de les persones que més ha contribuït al creixement i difusió de la FP a tot Catalunya amb iniciatives pioneres.
El 2013, el Comte de Rius va guanyar el premi d’Ensenyament del Cercle d’Economia pel curs dual que oferia amb Dow Chemical. Ara ja són dinou els instituts del Camp de Tarragona que ofereixen aquesta opció. “Les empreses estan molt involucrades”, afirma Narcís Almena. “Forma part de la seva responsabilitat social i s’ho han pres molt seriosament. Els dona valor afegit”.
El director del Pere Martell hi afegeix que el dual no deixa de ser el millor “procés de formació i selecció per a l’empresa”. De fet, una de les característiques dels estudis duals és l’elevadíssim nivell d’inserció laboral que aconsegueixen. “No tenim alumnes a la borsa de treball”, afirma Àngel L. Miguel per indicar que els alumnes que es graduen al Pere Martell de seguida troben feina.
“A nosaltres ens passa igual”, afegeix el director del Comte de Rius. “En molt poc temps la borsa de treball es queda buida, i la previsió és seguir creixent. Per exemple, en Disseny de Fabricació Mecànica no podem fer prou duals per atendre tota la demanda”. Els dos directors coincideixen a afirmar que aquests estudis van començar amb una implicació tímida de les empreses, però que les tornes han canviat. “Actualment tenim més ofertes d’empreses que demandes d’alumnes”, assegura Miguel (…)
FES-TE SUBSCRIPTOR DEL ‘FET’ I ET REGALEM LA REVISTA ‘FP: TENIM FEINA’
Aquesta és una part del reportatge publicat íntegrament al número 27 del FET a TARRAGONA. La revista dedica un dossier de vint pàgines al món de la Formació Professional amb molts testimonis d’alumnes de tots els perfils.
Et regalem aquesta revista si et fas ara subscriptor del FET: són només 30 € per tot l’any. A més de la revista, que rebràs còmodament a casa, podràs gaudir de les activitats culturals exclusives que organitzem i d’entrades per a espectacles de música i teatre.