Em considero un home de l’esport amb l’experiència que em dona més de 20 anys dedicat a la gestió esportiva i sempre he volgut desvincular la política de l’esport, encara que no sempre ha estat possible.
Aquesta reflexió em serveix com a preàmbul del present article d’opinió, en el que vull parlar dels imminents Jocs Mediterranis i de la situació política actual.
És evident que la convulsa situació política que ens toca viure a Catalunya i Espanya no ha ajudat ni està ajudant en absolut a l’organització dels Jocs. Temps tindrem d’analitzar totes i cadascuna de les circumstàncies que han afectat el normal desenvolupament preparatori de tan important esdeveniment esportiu que ens disposem a viure.
Ara no és el moment de mirar enrere. Voldria enviar un missatge de futur immediat, tan immediat com és la celebració d’aquests JJMM a la nostra ciutat i al nostre territori.
“DEMANO A QUI CORRESPONGUI UNA TREVA DURANT ELS JOCS I DEIXEM APARCADES LES DIFERÈNCIES”
Els Jocs Olímpics sempre han estat el paradigme de l’esport i dels seus valors principals: esforc, superació, solidaritat, esportivitat i respecte, entre altres que influeixen en el comportament de les persones.
Antigament, els Jocs Olímpics aconseguien suspendre les guerres perquè els esportistes poguessin participar i tornar en pau i tranquilitat als seus països d’origen, fins al punt que la ciutat d’Olimpia tenia l’estatus de zona neutral i lloc de reunió per negociar la pau. Era un període que es denominava “treva olímpica”, o també pau olímpica.
Més recentment, després de la guerra dels Balcans, el Comité Olímpic Internacional (COI) i l’Assemblea General de Nacions Unides insten a tots els estats del món per restablir la treva olímpica pels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
Tot això ho exposo per tal de fer una crida a qui correspongui, per demanar una “treva olímpica” durant els nostres Jocs Mediterranis. Que deixem aparcades les diferències generades entre els diferents col.lectius que representen el conjunt de la societat civil i política.
“DEMANO RESPECTE A L’ESDEVENIMENT I QUE NO ES XIULIN HIMNES I BANDERES”
Demanaria respecte als propis Jocs Mediterranis, tot evitant xiular himnes i banderes, personalitats i institucions assistents, signes i qualsevol altre motiu que generi discrepàncies sobre els sentiments personals de cadascun de nosaltres.
En definitiva, respecte a Tarragona i als seus ciutadans que volem gaudir tranquil.lament dels diferents actes que se celebraran durant els Jocs, des de la mateixa cerimònia d’inauguració fins a la de cloenda, incloses les entregues de medalles i qualsevol altre acte protocol·lari. Crec sincerament que, una vegada més, l’esport pot servir com element motivador per potenciar actituds i valors positius.
Que la treva olímpica que demano tingui com a referent el respecte i la solidaritat entre tots nosaltres, amb una finalitat comuna que tindrà com objectiu principal la imatge de Tarragona. És una bona ocasió i Tarragona s’ho mereix.
Es pot dir més fort, (i per això afegeixo el meu comentari), però no més clar.
Hem d’aprofitar com a mai aquests dies de convivencia i germanor.
Xavier Climent