Advertisement
Carregant ...

Una cerimònia sense símbols tarragonins i catalans

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Aspecte de les graderies de Preferent del Nou Estadi just abans de l’inici de la cerimònia inaugural.

Mai Tarragona havia gaudit del privilegi de ser la protagonista de dues hores de prime time televisiu a Catalunya i a Espanya. Amb aquesta premisa, la primera imatge que ofereix la ciutat al conjunt del país i de l’Estat espanyol és trista, decebedora. El Nou Estadi no és ple ni de bon tros.

Al marge del Gol de mar completament buit, a l’espera de rebre els esportistes que poc després desfilaran per la gespa, les imatges de televisió mostren una Preferent Superior desoladora i una graderia de Preferent i Gol de muntanya amb moltes cadires buides. Tampoc les parts laterals de la Tribuna estan plenes. La primera impressió és, francament, negativa.

LA INAUGURACIÓ DELS JOCS IGNORA LA CULTURA DEL PAÍS. L’ABSÈNCIA DE CASTELLS N’ÉS LA MOSTRA MÉS EVIDENT

Aviat es veu que les grades han quedat molt majoritàriament en mans dels sectors més espanyolistes, aquells que diuen que “no s’ha de barrejar esport i política”. Són els primers que xiulen desaforadament quan es nomena el president de la Generalitat, els que voldrien tancar TV3 i els que obliden que els Jocs s’han pogut fer gràcies al Govern de Catalunya.

En el moment de la desfilada dels equips, la imatge del Nou Estadi continua presentant molts buits a les grades. Foto: Carlos Medina

Aviat també és veu que la cerimònia ignora descaradament els símbols de la cultura de Tarragona i Catalunya. On són? A l’escenari, la presència del català és residual i només se sent quan es canta l’himne dels Jocs, ‘Juguem per viure’. Lucrecia, Antonio Orozco i l’etern Mediterráneo de Serrat configuren els referents (en castellà) de la primera part de la gala.

EL PÚBLIC I L’ESPECTACLE REFERMEN UNA FESTA DE L’ESPANYOLITAT AL NOU ESTADI

Després, els paracaigudistes de l’Exèrcit amb la rojigualda portant la bandera dels Jocs Mediterranis confirmen la festa de l’espanyolitat al Nou Estadi. Em ve al cap l’article de fa uns mesos que vaig titular ‘L’Estat s’apropia dels Jocs’. Tot plegat em resulta un insult a la imatge de Tarragona. La gala no fa més que allunyar la capital de la regió del Camp.

Discursos protocol·laris de l’alcalde Ballesteros i del president del comitè internacional dels Jocs Mediterranis, Amar Addadi amb referències retòriques als valors de l’esport, l’agermanament entre cultures i la necessitat de “no tancar els ulls” la dura realitat dels milers de refugiats que travessen (i moren) al mar.

Moment en que els paracaigudistes de l’Exèrcit amb la rojigualda baixen la bandera dels Jocs. Foto: Carlos Medina

La part final de l’espectacle, amb la soprano Begoña Alberdi i els elements de l’aigua i les pedres com a fil conductor, resulta la més reeixida. Amb l’estadi a les fosques, l’ús d’efectes visuals i els canvis constants de colors aixequen una mica el nivell general de la gala produïda per Focus, que es tanca al ritme, un altre cop, de la cubana Lucrecia.

UNA GRADERIA MIG BUIDA CONFIRMA QUE ELS JOCS NO DESPERTEN ENTUSIASME A LA CIUTAT

Des de la graderia del Nou Estadi, Carlos Medina em confirma el perfil abrumadorament majoritari del públic. Grups que, abans de la gala, ja “canten a favor del Rei i de la unitat d’Espanya” i algun xiulet enmig de gran aplaudiments a l’himne espanyol i la figura de Felip VI.

Un moment de la part final de l’espectacle amb la soprano Begoña Alberdi. Foto: tarragona2018

En acabar la cerimònia, se m’acumulen sentiments i interrogants. Sentiments de tristesa, indignació i incredulitat, de vergonya aliena. I un munt de preguntes resumides en tres: això és el millor que podem ensenyar de Tarragona al món? On són els elements de la cultura popular i tradicional del Camp de Tarragona? On són els creadors culturals de la ciutat? L’absència dels castells i els elements de foc n’és especialment demolidora.

Una constació: la graderia mig buida del Nou Estadi confirma la falta d’entusiame i la fredor de la ciutadania en relació als Jocs.

I finalment, una esperança: sort que en el dia a dia visc en una Tarragona molt diferent a la que ens van mostrar ahir.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

10 respostes a “Una cerimònia sense símbols tarragonins i catalans”

  1. Rubén ha dit:

    La major part de l’article és lamentable.

    • josep ha dit:

      gracies Ricard pel teu article.Hem semble que reflexe molt be la realitat.Tambe eram uns quants els que varem manifestar el nostre rebuig a la presencia del rei

    • Ferran ha dit:

      Més que descalificar l’article en general, seria més interessant si comentessis el que estàs en desacord.
      De fet, més enllà d’opinions que hi pugui haver, desvriu fets incontestables:
      – assistència pobre i majoritàriament espanyolista (que no unànim)
      – falta de referents culturals del camp de tarragona durant l’espectacle

      Dit això, em sembla un anàlisi molt interessant de la gala per part del Ricard, com ens té acostumats.

  2. Claustre Magarolas ha dit:

    Estic completament d’acord amb l’article del Ricard. Tot plegat va fer pena. Banderes espanyoles. El ejercito del aire. Les xiulades al president etc. etc. Els tarragonins no ens mereixem això. Quina imatge que Tarragona va donar més deplorable. Quina vergonya!!

  3. Jaume Recasens Ribes ha dit:

    Vaig ser present a l’i inaugaracio amb tres nets. Potser varem ser dels primers que varem comprar les entrades a 40 €.
    Quant vaig passar les barreres de seguretat ja hem vaig adonar que seria una festa espanyolitzada, per quant un grup amb mes banderes espanyoles que persones que deient ser de Badalona ens les van refregar pels nostres caps.
    L’aspecte del camp molt decebedor. En conjunt mitja entrada, i que no diguin que el gol sur era pel esportistes, perque al fi de la ceremonia continuaba força buit.
    L’espectacle com a tal va reixir al final amb el foc i el mar.
    Tarragona no va existir – potser es va dirigir al resta d’Espanya. Ni castells, ni una rotllana de sardanes, ni una gralla, ni res. Una vegada que ens varen donar una finestra al mon no l’hem aprofitat. Una pena. A la clausura, per suposat no hi anire pas. Ja vindran de fora amb banderes i crits de rabia per fer-ho el mes espanyoliste posible. Tant els meus nets com jo varem marxar decepcionats
    M’han regalat entrades pel handbol, potse hi anire per veure el pabello catalunya. Que, per cert ha pagat la Generalitat.

  4. Miquel Àngel ha dit:

    Perdonar però no sabeu el que dieu, millor dit, lamentablement sí que ho sabeu. 1.- No hi havia res que representés a Tarragona ??, I TOT L’ESCENARI A qui representava ?. 2.- Només havien espanyolistes? No sabeu on eren els independentistes ?, Sí, fora del Camp muntant merder.
    3.- ¿xiular al President ?. Després de tot el que va fer i va dir, què esperàveu ?.
    I així, podria rebatre tot el que dieu.
    El que us heu deixat, no sé si intencionadament o no, encara que ho intueixo, és, Quan va sortir la delegació espanyola, el cartellet d’Espanya ho posava en català. Ahhhhh !!!!!.
    Em sap greu no seguir, però com sóc conscient que no sou raonables, ho deixo aquí. Salutacions a tots, repeteixo, a tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *