Josep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV i catedràtic d’Història Contemporània, va créixer envoltat d’històries sobre la Guerra Civil. De totes aquestes, la batalla de l’Ebre en destacava pels milers de pèrdues humanes i pel que va significar per al transcurs de la contesa. Vuitanta anys després, l’historiador de Flix coordina un congrés internacional dedicat a aquest enfrontament final i decisiu entre l’exèrcit republicà i el franquista. La trobada tindrà lloc després de l’estiu a la Universitat Rovira i Virgili.
Josep Sànchez Cervelló coordina un congrés internacional a la URV per analitzar la contesa de fa vuitanta anys
El 25 de juliol de 1938, el V Cos d’Exèrcit republicà va travessar l’Ebre per Miravet i Benifallet amb l’objectiu d’aturar l’exèrcit franquista, que avançava cap a València. La superioritat tàctica de les tropes republicanes, que controlaven els punts més elevats del camp de batalla, els va permetre aguantar l’embat franquista, malgrat l’evident inferioritat numèrica i material i els constants atacs aeris de les aviacions alemanya i italiana.
La batalla va durar fins a 115 dies, en què es van comptar més de 100.000 baixes, entre morts, ferits i desapareguts, a més de la destrucció gairebé total d’aquella franja de l’Ebre fins a les muntanyes de la Terra Alta. 115 dies que, malgrat tot, no van aconseguir aturar l’exèrcit franquista, que, al final de la batalla, el 16 de novembre de 1938, va iniciar l’ocupació de Catalunya, que significaria el principi de la fi de la Guerra Civil Espanyola.
El degà de Lletres ha estudiat a fons la batalla, per lligams familiars i proximitat geogràfica
Una de les persones que més en sap és l’historiador Josep Sànchez Cervelló, que ha dedicat diversos estudis a aquest enfrontament. La vinculació amb la contesa d’aquest flixanco establert des de fa molts anys a Tarragona ve marcada per un lligam familiar (dos dels seus oncles van lluitar-hi) i també per la proximitat geogràfica.
“La batalla de l’Ebre és omnipresent a Flix i a totes aquelles comarques al voltant del riu -afirma-. Jo vaig créixer sentint parlar de la Guerra Civil perquè a la meva família es feien cordes per als llaguts que anaven pel riu, i quan les cordes eren molt grosses necessitàvem que els amics de la família ens ajudessin a estirar quan es feia el tard perquè es trenessin ben trenades. A aquesta gent, quan acabava d’ajudar-nos, se’ls hi posava un porró de vi i quatre ametlles torrades i explicaven tot d’històries, moltes de la guerra. Això és el que va configurar la meva cosmogonia de quan era jove i el que em va decidir a ser historiador”.
(…)
Així comença l’article dedicat a l’historiador Josep Sànchez Cervelló que publiquem íntegrament al número 30 del FET a TARRAGONA, coincidint amb els 80 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre.
La revista la podeu adquirir a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).
Si encara no en sou subscriptors, us animem a formar part del club d’amics del FET avui mateix. Tenim de regal per als nous subscriptors el llibre ‘Francesc Xammar: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona’ que han escrit els companys periodistes Ricard Lahoz i Enric Garcia Jardí.
