“Así vibra Tarragona, una de las ciudades más bellas del Mediterráneo, resumen y atalaya del viejo Mare Nostrum”. Aquestes paraules de pompositat extrema tanquen la pel·lícula Tarragona, Balcón del Mediterráneo, rodada el 1956 per promocionar la ciutat. Era el llenguatge de l’època, grandiloqüent i altisonant, que exaltava la grandesa d’una ciutat hereva de l’Imperi romà i embrió d’Hispània.
Aquest era el discurs predominant en la propaganda turística de la postguerra. La ciutat es venia com la Colonia Iulia Urbis Triumphalis Tarraconensis, elevada a aquesta categoria per l’insigne Juli Cèsar, després de la guerra amb els cartaginesos. El discurs arrenca d’antic. El trobem ja present en el material promocional dels anys 40. “Su historia se pierde en los orígenes de nuestra patria, culminando su poderío en los tiempos más florecientes del Imperio Romano, del que fue su segunda sede, residencia de emperadores y patricios y cuna de la civilización hispana”, resa un tríptic en blanc i negre. A la portada, els porxos del pla de la Seu. A la contraportada, la façana de l’Oficina de Información de la Dirección General de Turismo, que tenia seu a la Rambla Nova –o, com en deien llavors, la Rambla del Generalísimo–, número 50.
ELS ANYS 40 I 50 EL MATERIAL DE PROMOCIÓ ERA D’UNA AUSTERITAT EXTREMA I PLE D’UN LLENGUATGE GRANDILOQÜENT
Aquest petit llibret és del poc material promocional dels anys 40 que es conserva. La resta potser s’ha perdut, o potser és que en els anys d’absoluta grisor immediatament posteriors a la guerra no hi havia recursos ni energies per a gaires alegries turístiques. A la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona es conserva el llegat de Carles Babot, que conté un ampli recull del material turístic editat durant bona part del segle xx. Resseguir-lo permet descobrir l’evolució de les estratègies de promoció de la ciutat al llarg de les dècades, en les quals la grandiloqüència exacerbada del passat de Tàrraco resulta una constant.
L’any 78, en un llibret editat a tot color, encara s’hi podia llegir el següent: “Julio César la elevó a la categoría de colonia, siendo desde entonces la Colonia Iulia Tarraconensis. Capital de una vasta provincia a la que dio su nombre, fue elemento de primer orden en la romanización de la península”. Aquest discurs no s’ha perdut del tot. L’estiu passat encara era present en l’espectacle que el Patronat de Turisme oferia a l’Amfiteatre.
La imatge de l’August de Prima Porta amb el braç alçat va esdevenir el símbol icònic d’aquest discurs, i la trobem present en gairebé tots els tríptics i fullets turístics que integren el fons Babot. Durant dècades Tarragona es va vendre pel seu llegat romà. Fora dels monuments de Tàrraco, només es parlava de la Catedral i de les “amplias avenidas, bellos jardines i paseos” que donaven forma a la ciutat moderna.
Als anys 50 el material promocional, editat pel Sindicato de Iniciativa en funcions de la Junta Provincial de Turismo, era d’una austeritat extrema. A dues tintes, en negre i vermell, no incloïa ni una il·lustració, ni una fotografia, però sí mapes i un ampli recull dels recursos que oferia la ciutat als visitants. En el Plano-guía de 1953 s’indica que hi ha cinc hotels, quatre fondes, setze restaurants i tres agències de viatges. És en aquesta època quan es comença a utilitzar oficialment el lema “Tarragona, Balcón del Mediterráneo”.
A LA DÈCADA DELS 60 ELS FULLETONS ES COMENCEN A EDITAR EN DIFERENTS IDIOMES
Aquesta denominació faria fortuna i es consolidaria en la dècada següent. L’any 1965 La Vanguardia publica que l’Ajuntament ha demanat al Ministeri la inscripció de “Tarragona, Balcón del Mediterráneo” com a denominació geoturística. Els anys 60 van arribar carregats de canvis. Era la dècada del desarrollismo i de l’eclosió incipient del turisme de masses. El material turístic s’enriqueix amb petits llibrets, editats ja en diversos idiomes. Són encara en blanc i negre, però ja inclouen una rica profusió d’imatges.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge titulat ‘De l’Imperi al destape’ que publiquem íntegrament al número 30 del FET a TARRAGONA.
A la revista trobareu un altre article, de Pineda Vaquer, sobre la promoció turística de la ciutat durant la primera meitat del segle XX.
El FET el trobareu a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Si voleu que us portem la revista a casa, feu-vos-en subscriptors i entreu al Club del FET del qual ja en formen part més de 600 amics i amigues.
