A Entrevies, a l’extraradi de Tarragona, entre les vies d’entrada del tren al centre de la ciutat i el port, hi ha un petit poblat de barraques on malviuen una quinzena de persones de manera estable. Sense cap mena de servei, ocupant uns terrenys de propietat privada, lluny de la mirada de l’Ajuntament, amb la visita esporàdica dels cossos policials. El fenomen no és nou, però l’ha fet ben visible el treball d’investigació d’un jove geògraf tarragoní, Eduard Ferrer Torres, sota la supervisió d’un referent en la planificació urbanística com és Oriol Nel·lo.
Els mosquits colonitzen l’espai, entollat pels aiguats de la tardor. Des del polígon d’Entrevies, amb el pas constant de camions i mercaderies, un camí de terra, ara fang i aigua, transita paral·lel a la via del tren. El zumzeig d’algun servei de mitja distància o de llarg recorregut acompanya un passeig precari d’encara no un quilòmetre de distància. Els peus molls i la mirada confusa.
A Entrevies hi perviu un dels darrers assentaments il·legals de la ciutat
Quinze minuts a peu, entre la xarxa ferroviària i la viària, molts canyars i males herbes, el fang i un pont separen Tarragona de l’únic i últim assentament de barraques utilitzades com a habitatge a la ciutat. Una realitat paral·lela, ignorada i menystinguda des de fa més d’una dècada per les administracions competents. Tan a prop i tan lluny. Fa més de set anys, qui us escriu ja va visitar les barraques d’Entrevies. El fenomen ni era nou aleshores ni és nou ara, però persisteix, amb la percepció, tot recomptant les barraques, que s’ha cronificat i fins i tot ha crescut.
La visita del FET només troba ocupades dues de la vintena de barraques. Evidencia, però, que hi ha vida a l’interior d’aquest assentament precari, l’aspecte dels barracots, i els estris, vehicles i objectes que hi ha a l’interior: bombones de gas butà, algun somier i matalàs eixugant-se al sol o desenes de garrafes d’aigua dins de les parcel·les. “Tot ha quedat inundat, els matalassos es van mullar; aquests dies ha marxat molta gent, però tornaran”, explica l’Ahmed, de cinquanta-tres anys i d’origen marroquí, un dels qui viu aquí de manera estable des del 2007, amb aiguats o sense. “Fa dos anys que no ve ningú de l’Ajuntament per aquí; abans venien i ens portaven menjar”, assegura.
El jove geògraf Eduard Ferrer estudia el fenomen del barraquisme local al segle XXI
La invisibilitat ha servit a aquesta gent fins ara, durant més d’una dècada, per passar desapercebuts, sense trasbalsos. A la pregunta de si sap el nombre de persones que hi habiten de manera estable i si tenen relació entre els veïns, una resposta en forma de comiat: “Del que passi a partir d’aquí”, diu assenyalant la tanca perimetral de la seva barraca, “no en vull saber res”.
Qui sí que s’ha interessat pel que es cou a Entrevies, a totes les barraques, com a fenomen urbanístic i territorial, és Eduard Ferrer, llicenciat en Geografia per la Universitat Rovira i Virgili. L’Eduard, de vint-i-quatre anys, va arribar a Entrevies empès per la curiositat, després de decidir que l’estudi del barraquisme a la seva ciutat, Tarragona, en ple segle XXI, centraria el treball final del màster que acaba de cursar a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El resultat, “El fenomen dels assentaments informals a la Catalunya del segle xxi. El cas de la ciutat de Tarragona”, és un treball que hauria de fer obrir els ulls a més d’un gestor públic. L’Eduard acompanya el FET en una de les visites a Entrevies, on ha documentat “una zona d’uns 600 metres de longitud, compresa entre dues línies ferroviàries, dins d’una àrea de polígons industrials”.
(…)
Així comença un ampli reportatge amb fotos de David Oliete que publiquem íntegrament al número 32 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Aquest reportatge ha estat possible gràcies al suport dels més de 600 subscriptors del FET. Si no n’ets subscriptor i vols llegir un producte de qualitat i ben treballat, et convidem a sumar-te a la nostra comunitat per només 30 € l’any.
Subscriu-te al FET aquí.
REGALA’T BON PERIODISME. REGALA’T CULTURA.
