Carregant ...

Els Pallapupas porten somriures a l’hospital

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els Pallapupas amb un nen i els seus familiars a l’hospital Joan XXIII. Foto: David Oliete.

“Va, què fem avui?”. Isaías Antolín i Kristina Parera ja s’han canviat de roba. Van vestits de verd, de verd hospital. Però hi ha alguna cosa que els distingeix dels metges i de les infermeres que circulen per la sala: un nas vermell, un guitarró i un barret estrafolari. Això, i la cara somrient que duen estampada a l’esquena amb el lema “Riure omple la vida”. Són els Pallapupas i es preparen per a la visita setmanal a l’Hospital Joan XXIII.

La cerca de l’“hipotómato” serà el fil conductor de les accions que facin mentre visiten els nens de l’hospital. Escalfen motors amb un joc de mans. Pim, pam, pum, clatellada! Ric. És el gag més típic dels pallassos, però és infal·lible. Ara sí que estan a punt. Ja no són l’Isaías i la Kristina: són el Súper Apósito i la Gelocatila, la Gelo per als amics.

ACOMPANYEM UNA PARELLA DE PALLASSOS PER LES UNITATS DE PEDIATRIA I CIRURGIA DE JOAN XXIII

Ja fa molts anys que formen part de la troupe dels Pallapupas. Tots dos són pallassos de formació i ofici i combinen les seves accions als hospitals amb altres feines, per exemple com a membres de la companyia tarragonina Toc de Gresca. A més, ell col·labora amb Pep Bou, l’artista de les bombolles de sabó, i ella fa d’actriu en les grans escenes corals de les òperes del Liceu.

Es van conèixer treballant d’actors a Port Aventura i van entrar a l’equip de Pallapupas a través d’un càsting. Aquesta ONG, nascuda l’any 2000, ha anat ampliant serveis. El seu equip artístic, que és professional, l’integren una vintena de persones. La seva feina principal la fan a les àrees de pediatria dels hospitals, però també actuen amb persones amb malalties mentals i en centres geriàtrics, llocs on el bon humor es pot perdre ben fàcilment i on un petit somriure et pot arreglar la jornada.

la jornada està plena d’abraçades i petons. Els actors busquen destensar l’ambient

A la UCSIT, la Unitat de Cirurgia sense Ingrés de Tarragona, ja els esperen. Abraçades i petons. En veurem molts, al llarg del dia. La primera parada la fem amb Carmen Ramírez, la supervisora del servei. És la fase de transmissió: explica als nens que veuran, per què són allí i quines són les seves circumstàncies. “Treballem de manera molt estreta amb l’equip sanitari”, m’expliquen. “Nosaltres som com un paó, rebem molts inputs i hem d’entrar amb molta energia per destensar l’ambient”, afegeix la Kristina. “Has de fer una valoració ràpida del que es necessita en aquell moment. Respectar sempre la intimitat i, si es tracta d’un cas greu, oferir acompanyament”, matisa.

(…)

Així arrenca el reportatge que publiquem íntegrament al número 32 del FET a TARRAGONA amb unes magnífiques fotografies de David Oliete.

La revista la podeu trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Aquests dies regala una subscripció anual al FET. Per només 30€ gaudeix de periodisme de qualitat i activitats culturals

Portada del número 32 del ‘Fet a Tarragona’. Autor: David Oliete.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *