(ARTICLE ESCRIT I PUBLICAT LA MATINADA DEL 23 DE JUNY DE 2018)
“Tarragona no és això” és segurament la frase que vaig llegir més vegades a les xarxes socials durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs del Mediterrani. A les mateixes xarxes alguns ja demanaven la dimissió de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. No m’hi sumaré perquè si no ha plegat amb el llistat d’aberracions que ha protagonitzat els últims temps, no ho farà ara per una trista cerimònia d’inauguració.
Però alcalde, Tarragona no és això. Tarragona no és Lucrecia cantant una cançó dels Lunnies. Tarragona és la de les lluites de gladiadors de Tarraco Viva, la que el primer cap de setmana d’octubre de cada dos anys toca el cel amb la mà al Concurs de Castells, la de les cobles de ministrers que anuncien Santa Tecla cada setembre o fins i tot la que balla a ritme de dixie cada primavera.
“ALCALDE, HA MOSTRAT AL MÓN UN CIUTAT QUE NO ENS REPRESENTA”
Ha mostrat al món una ciutat que no ens representa. Ha volgut omplir Tarragona de paracaigudistes amb la rojigualda, d’exhibicions aèries de la patrulla àguila, i la setmana vinent, de vaixells de l’Armada Espanyola. Ha afirmat que són “els Jocs de la pau” i només ha ensenyat la guerra.
Una cerimònia polititzada. Cap intervenció d’espectacle en llengua catalana i el català marginat com a idioma residual. Tarragona no és la ciutat carca que ahir va xiular al President de la Generalitat, Quim Torra.
Des de l’organització s’ha repetit una vegada darrere l’altra que part dels Jocs es pagarien amb les entrades. Encara no us heu atrevit a fer públic quantes se n’han venut. Però innocents tampoc ho som, els seients de les primeres competicions, l’handbol i el tir amb arc, estaven buits. Ni una sola persona es veu a les fotografies. No heu aconseguit omplir el Nou Estadi. Ni amb la campanya mediàtica que heu pagat a cop de talonari aquesta última setmana quan totes les televisions i les ràdios han instal·lat el seu set a l’Anella Mediterrània. Vaig anar fent zàping, de TV3 a la Xarxa, i patia pels companys periodistes, quina feinada per maquillar aquell ridícul!
Amb els Jocs hem fet i estem fent un ridícul espantós i imagino que la inauguració no se’n podia salvar. Hem perdut l’oportunitat de projectar-nos al món, de cohesionar un territori, de treure pit. No m’agrada creure allò de què “Tarragona és complexa” perquè no ho és i hi passen milers de coses boniques, però una vegada més ens heu fet acomplexar.
Quan es va anunciar que Tarragona acolliria els Jocs del Mediterrani, llavors programats pel 2017, vaig córrer ràpidament cap a la pàgina web per fer-me voluntari. Inclús vaig assistir a dues sessions formatives. Amb la primera visita del monarca, quan vas fer-lo president del Comitè d’Honor dels Jocs, vaig notar un no sé què i vaig donar-me de baixa. Quin encert!
No ens demani que ens sentim orgullosos d’uns Jocs que s’han ajornat un any. Tampoc d’un programa cultural que ha resultat ser un aparador de l’Estat. I molt menys d’un projecte i d’uns equipaments que, com el cap del Tarracus, s’han anat fent petits a mesura que avançaven els mesos. Sento ser jo que li digui, alcalde, però Tarragona no respira ambient de Jocs i vaticino que no en seran “els millors de la història”. Tan de bo m’equivoqui.
Quin ridícul Ballesteros, quina vergonya. Potser li agradaria, ho desitja i fins i tot hi somia, però Tarragona no és això.
