Carregant ...

Qui se’n recorda, dels Jocs?

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Aspecte de l’avinguda de l’anella mediterrània en un migdia asolellat de diumenge. Foto: Ricard Lahoz.

Deixem enrere el 2018, l’any que els Jocs Mediterranis havien de suposar un punt d’inflexió per a Tarragona, a criteri del govern municipal. Sis mesos després, però, els Jocs s’han esborrat de la memòria col·lectiva i la pròpia administració local sembla la primera interessada en voler oblidar un esdeveniment que va despertar moltes crítiques, sobretot per l’espectacle inaugural.

SIS MESOS DESPRÉS, L’ANELLA MEDITERRÀNIA ÉS UN ESPAI IMMENS DESAPROFITAT I SENSE VIDA

El llegat de la cita del passat estiu en matèria d’equipaments esportius és evident, incontestable, però l’Anella Mediterrània -amb el Palau d’Esports Catalunya com a joia de la corona- és avui un immens espai desangelat, sense vida. Una magnífica metàfora d’allò que és Tarragona: potencials desaprofitats per falta de rumb i model de ciutat.

El Palau d’Esports Catalunya continua tancat. Ajuntament i Generalitat no s’han posat d’acord sobre la cessió de l’equipament. Foto: Ricard Lahoz.

Diumenge d’hivern, migdia asolellat i temperatura suau per tractar-se de finals de desembre. Una vintena de vehicles aparcats davant l’històric pavelló esportiu de Camp Clar, aixecat els anys vuitanta. Passejada per l’anella amb visitants de fora. Rostres de sorpresa en trepitjar la immensa avinguda central del recinte i veure l’aspecte extern del palau d’esports.

Els primers comentaris dels visitants no deixen lloc al dubte: “Què bonic, però no hi ha gent…”. “I no fan cap competició al pavelló?”. “No hi ha cap bar per anar a prendre un refresc?”. “És un lloc ideal per venir amb els nens a passejar a peu o en bicicleta”. “Com és que no s’aprofita més tot això tan nou i tan maco?”…

Les tanques barren el pas a l’embarcador del llac. Foto: Ricard Lahoz.

La sorpresa encara creix més quan arribem a la zona del llac i del parc que l’envolta. Amb prou feines ens trobem de cara amb mitja dotzena de persones: una parella passejant i una família en bicicleta.  L’ambient és desolador en un dia festiu. Ni una ànima, ni a la zona de pícnic ni enlloc. Per contra, la falta de manteniment ja s’hi deixa notar: la vegetació creix desordenadament al voltant de les aigües estancades i els jardins es veuen descuidats.

Matolls que creixen a les àrees enjardinades. Foto: Ricard Lahoz.

Sis mesos després, fa la impressió que a l’ajuntament li fa més nosa que servei l’anella mediterrània i que la ciutat no ha fet seu el llegat dels Jocs en forma de 28 hectàrees d’equipaments esportius i zones verdes. Que les instal·lacions no s’utilitzin més és cosa de l’administració municipal. Que el parc i els voltants del llac no siguin visitats també és responsabilitat del consistori, però compartida amb la ciutadania.

POCS VISITANTS I PRIMERS SENYALS DE FALTA DE MANTENIMENT ALS JARDINS DE L’ANELLA

Els tarragonins del centre, nord i llevant de la ciutat veuen l’Anella com un espai allunyat i sense cap atractiu. Els tarragonins de ponent tampoc l’han integrat a la seva vida quotidiana. Només hi ha un accés per Camp Clar (inexplicable la falta d’accessos des de Bonavista!) i cap servei complementari a l’oferta del pavelló.

Tanques a tocar del centre aquàtic i el camp de rugbi, inservible, de l’anella. Foto: Ricard Lahoz.

Mig any després, qui se’n recorda, dels Jocs? Gairebé ningú. Ballesteros i el seu equip de govern n’han passat pàgina ràpidament perquè el balanç triomfant que en volien fer  ha estat impossible i difícilment els reportarà beneficis electorals.

Mig any després, qui té present l’Anella Mediterrània? Gairebé ningú. Ballesteros i el seu equip de govern demostren, una vegada més, falta de planificació i de visió global. I els tarragonins demostren, un altre cop, l’escassa autoestima en relació a la seva pròpia ciutat.

El magnífic estadi d’atletisme, buit i tancat, en un diumenge al matí. Foto: Ricard Lahoz.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Qui se’n recorda, dels Jocs?”

  1. agustin pujol niubo ha dit:

    Dels Jocs Mediterranis potser es veritat que ningú vulgui parlar. Ja son història.
    Però del magnific llegat que han deixat a l’Anella Mediterrània no podem deixar de pensar, parlar i, sobretot, actuar. No ens hem de posar nerviosos perquè en aquests 6 mesos post-JJMM encara no s’hagi fet res. ¡¡Però tampoc podem deixar passar més temps¡¡
    La construcció de la ciutat esportiva del Nàstic ha de ser un dels impulsors d’aquesta zona, i la tenim en mans de l’Ajuntament i del propi Club Gimnàstic, si activen el tràmit urbanístic que la està retardant.
    S’ha de generar activitat de caps de setmana, sigui en matèria esportiva, cultural, d’oci o de qualsevol altre estil. S’ha de donar a coneixer a la gent l’Anella Meditarrània. M’atreveria a dir que la majoría de ciutadans, de Tarragona, Reus i de les principals poblacions del voltant, encara no han anat mai. I aixó es pur deinterés de la gent i la manca d’idees, per part dels responsables, per provocar que la visitin.
    Estem a temps. Però no tenim gaire, si es que verdaderament no volem que aquest llegat, pràcticament l’únic, dels Jocs Mediterranis es converteixi en un problema irreversible.
    Agustí Pujol Niubó

  2. Claudia ha dit:

    Els jocs varen ser una merda i una mentida moooolt gran.

    Molts diners gastats en infraestructres que no feien falta i seguim amb les mancançes de sempre.

    Dels jocs ara es recorden a Altafulla per exemple

    https://tarragonadigital.com/baix-gaia/tarracus-cavalcada-reis-altafulla-2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *