Carregant ...

Per amor a la ciència

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Raquel Cumeras intenta localitzar biomarcadors que ajudin a detectar el càncer més fàcilment. Foto: Anna Plaza.

Quatre dones. D’edats diferents, experiències diferents, disciplines diferents i responsabilitats diferents, però amb dos elements que les uneixen: són científiques, i unes apassionades de la seva feina. Aquest és un retrat de quatre investigadores de la URV.

Quatre científiques de la URV coincideixen en la dificultat de combinar recerca i vida familiar

L’espai on treballa la Raquel Cumeras és diàfan. “Abans era un laboratori”, m’explica. Cumeras fa poc, dos anys, que treballa a la URV. Hi ha obert una línia de recerca sobre biomarcadors que ajudin a detectar el càncer d’una manera més simple i menys invasiva. Però ella no és metgessa; és física, i la seva tesi tractava sobre la microfabricació de sensors de gas.

El seu treball està començant a aconseguir reconeixements, ja que recentment ha obtingut una beca Marie Curie de la Unió Europea. “Només un 14 % dels sol·licitants se’n surten”, diu, satisfeta d’haver-ho aconseguit. Gràcies a aquesta beca farà una nova estada de dos anys a Califòrnia i després tornarà un any més aquí.

Però no sempre ho ha tingut fàcil. Va tenir la primera filla mentre estava fent el doctorat i va anar a fer el postdoctorat als Estats Units quan la nena només tenia un any. “Primer vaig marxar jo i al cap d’un mes, quan ja estava instal·lada, va venir el meu marit amb la nena. Sort que ell és òptic i ho té fàcil per trobar feina a tot arreu”.

La passió per l’objecte d’estudi és fonamental en les carreres de recerca

Pel que explica, l’experiència va ser positiva, però també estressant, i quan va tenir la segona criatura, va decidir fer una pausa laboral. La reincorporació, però, no va ser senzilla. “Vaig estar vint-i-dos mesos aturada. Estava a punt de deixar-ho córrer. Fins i tot vaig obrir una botiga de souvenirs a Mont-roig”. Cumeras riu en veure’m la cara de sorpresa. “M’encantava, i em va servir per treure caràcter”, apunta.

(…)

A la Facultat d’Enologia  hi ha una jove investigadora que tot just està començant a definir el seu camí. Julieta Cavaglia, que acaba d’encetar el segon any de doctorat. Un moment delicat, com explica: “Durant el primer any vas aprofundint, però el segon ja has de començar a obtenir resultats”. Cavaglia va estudiar Bioquímica i Biologia Molecular a la URV, just quan aquests estudis s’hi acabaven d’implantar. Durant la carrera va anar-se’n d’Erasmus a Escòcia, on va descobrir una disciplina que la va fascinar: la microbiologia. “Em va interessar sobretot l’ús dels microorganismes per fer coses”, comenta. I és que sense éssers microscòpics com els llevats no hi hauria fermentació i no tindríem ni pa, ni vi, ni cervesa…

Julieta Cavaglia s’està endinsant en l’estudi de noves tècniques per controlar la qualitat del vi. Foto: David Oliete.

El grup on treballa ara Cavaglia es dedica a l’estudi del vi, l’oli i la cervesa i els seus processos productius. “També s’han fet alguns estudis sobre fruits secs i per a empreses del sector agroalimentari”, detalla la doctorand. Ella s’ha submergit de ple en l’estudi de nous mètodes de control de la qualitat del vi durant la fermentació: “El mètode tradicional és anar mirant la densitat i el pH del vi, però amb aquest sistema, si el procés es torça, te n’adones massa tard”.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 33 del FET a TARRAGONA, un monogràfic que explica les trajectòries vitals i professionals d’una cinquantena de dones.

Per elaborar reportatges com aquest, necessitem el suport dels lectors. Per això, et convidem a subscriure’t al FET per només 30 € l’any.

Subscriu-t’hi aquí.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *