Carregant ...

No banalitzem el dret penal

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Seu central de Catalunya Caixa a Tarragona l’any 2013. Foto: cedida.

Quan t’has passat més de cinc anys amb l’espasa de la justícia damunt del teu cap, amenaçant-te amb 4 anys de presó i 9,5 milions d’euros de responsabilitat civil, i  un cop llegida la sentència absolutòria et confirmen que no hi va haver res de punible en els teus actes, es fa difícil escriure fredament sobre “la cosa”.

A Catalunya Caixa no hi havia targetes black, ni sous ni pensions per als consellers, ni increments de sous del Narcís Serra. Simplement hi va haver un increment salarial pactat amb el Director General –Adolf Todó–  de 100.000,00 € a l’any, i … per això sens ha jutjat. Per això han assegut a la banqueta dels acusats a 41 persones, entre les quals hi havia un selvatà, Creu de Sant Jordi, professors universitaris, professionals diversos, industrials, comerciants i pagesos de les nostres comarques.

“ES FA DIFÍCIL ESCRIURE DESPRÉS D’UNA AMENAÇA DE 4 ANYS DE PRESÓ”

Es fa difícil no explicar el patiment de familiars i amics durant tots aquests anys; no criticar la contumaç i injusta acusació de la fiscalia; no encarar-te amb aquells  que t’han calumniat, injuriat i insultat, o amb aquells que -sense haver-la llegit-, ara critiquen la Sentència. Però … no ho faré. No m’interessa gens tot això.

“NO CALEN CODIS ÈTICS OBLIGANT A DIMITIR UN CÀRREC PÚBLIC ABANS DE LA CONDEMNA”

En canvi, crec oportú explicar, en un primer apunt, que jo vaig dimitir de regidor en el mateix instant de la imputació. Ho vaig fer i ho tornaria a fer per convicció personal. Però també ho vaig fer per intentar explicar, un cop absolt, que ningú ha de dimitir fins que no és condemnat. Ni la investigació judicial penal d’un càrrec públic, ni l’acusació formal son motius suficients com per a dimitir. Espero que el meu exemple sigui d’utilitat a molta gent dedicada al servei públic. Codis ètics obligant a dimitir abans de la condemna?: No ens calen. Els qui coneguin el meu cas sempre podran dir: mireu sinó el que li va passar  a aquell regidor de Montblanc: va dimitir, i al cap de 5 anys i mig … el van absoldre.

“NO ES POT JUGAR AMB LA JUSTÍCIA PENAL I LA FISCALIA PER FER POLÍTICA”

Segon apunt: deixem de banalitzar el dret penal. El dret penal ha de seguir essent la última ràtio en la resolució de conflictes. Hi ha accions, com la nostra, que poden ser opinables, criticables fins i tot, però d’aquí fins a l’il·lícit penal, -que comporta la privació de llibertat-, hi ha un abisme. Per això, a tots aquells partits que juguen amb la justícia penal i la fiscalia per fer política vull dir-los-hi: espero que els vots de la bona gent se us girin en contra.

“HEM D’ASPIRAR A TENIR BONS JUTGES D’INSTRUCCIÓ I QUE FACIN BÉ LA FEINA”

Tercer apunt: la justícia ha d’aspirar a què els Jutges d’Instrucció, instrueixin. Ens estalviaríem molts anys de patiment de molta gent, molts diners públics, i molts ridículs jurídics. Sóc conscient que molts ja ho fan, però … nosaltres en vàrem tenir tres, i cap d’ells va fer la seva feina. Cap va analitzar mínimament si hi havia indicis per sustentar els elements del tipus penal en la nostra actuació. Varen apilar papers i els varen enviar cap a dalt. Els mitjans de comunicació els espantaven. Tenien por d’arxivar la causa. Cal doncs que els operadors jurídics fem plegats un esforç de reflexió, al voltant del mal comportament de determinats jutges d’instrucció, dels quals en tenim, dissortadament, exemples molt propers.

“ELS PARTITS HAN D’ACTUAR A LES INSTITUCIONS, NO A LES SALES DE JUSTÍCIA”

Quart apunt: Què hi fa un partit polític acusant en l’acte del judici oral? I no em refereixo exclusivament a la CUP, present en el nostre judici, (curiosament defensant els interessos del Banc d’Espanya), sinó a tots, en general. Els partits tenen  a les institucions el seu terreny d’actuació, però no hi fan res a les sales de justícia, un cop superada la fase de diligències prèvies.

“LES CLASSES POPULARS I ELS AJUNTAMENTS HAN PERDUT LES CAIXES D’ESTALVIS, QUE ESTAVEN AL SEU SERVEI”

Cinquè i darrer apunt … per avui: vist tot el judici (més de sis setmanes asseguts a la banqueta) i  llegida detingudament la Sentència, no puc sinó reafirmar-me en una opinió: més enllà del nostre cas, la ciutadania ha estat víctima d’una actuació orquestrada per acabar amb les Caixes d’Estalvis, i lliurar el seu pastís als grans bancs espanyols. No ho dic des de cap teoria de la conspiració, sinó des de l’anàlisi de com les classes populars i els ajuntaments han perdut instruments financers que estaven al seu servei, en benefici d’altres que no ho estan. Les crítiques cap a la col·locació de les participacions preferents en el sector minorista que van fer determinades caixes són justes, però d’aquí a aplaudir la seva desaparició … hi va la negació d’una política d’esquerres i de la seva capacitat d’autocrítica. Vaja … com el país.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

3 respostes a “No banalitzem el dret penal”

  1. Jesús Figueres Jové ha dit:

    El teu article em fa pensar, Matias.

    • Matias ha dit:

      Jo crec que sempre has estat un home lliure i, per tant, has pensat per tu mateix.
      una abraçada.

      • josep semente moya ha dit:

        Maties he llegit el teu article i les reflexions que fas son molt serioses.gracies per aquestes reflexions perque hem serveixen per tenir una visio mes amplia de la realitat i ser molt curos amb fer afirmacions sense reflexio i estic content de la teva absolucio

Respon a josep semente moya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *