Carregant ...

L’altre Ballesteros

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Façana de l’Ajuntament de Tarragona (Fotografia: Ricard Lahoz).

Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona, 1959) és alcalde de Tarragona des de l’any 2007. Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona de 1983 a 1999 i des del 2003 fins a l’actualitat. Implicat des de ben jove en la vida cultural i associativa de la ciutat, va ser el responsable de la cartera de Cultura, Joventut i Festes entre els anys 1987 i 1989.

Amb l’objectiu d’exercir un periodisme compromès, que ens garanteixi uns bons ingressos publicitaris, hem optat per fer-li la típica entrevista insulsa i amable que la majoria de mitjans de comunicació publiquen amb motiu d’alguna festivitat, com per exemple Santa Tecla, Sant Magí, Setmana Santa o Carnaval. No li hem preguntat pel cas Inipro, però sí per les campanes.

Què és el que més li agrada del Carnaval de Tarragona?

M’agrada que el nostre carnaval tingui identitat pròpia. És «marca Tarragona». S’hi combinen dos elements, que són la sàtira, que hi ha de ser, i el carnaval de les comparses, les plomes, els lluentons i la Disfressa d’Or, que m’encanta. Tots els tarragonins gaudeixen dels actes preparats, que conformen una programació molt completa, pensada per a tots els públics.

Ja ens disculparà, però se’ns fa una mica estrany que un alcalde formi part d’una colla satírica, com la Bóta. Té molt de mèrit. No és com tirar-se pedres a la pròpia teulada?

No, ni de lluny. Jo soc dels qui pensa que la capacitat d’autocrítica és un dels valors més importants d’un bon alcalde. A més a més, cal tenir en compte que col·laboro amb moltíssimes associacions, entre les quals també hi ha la Bóta.

Potser és l’últim dimarts de Carnaval que es pot coincidir amb vostè al despatx d’alcaldia.

Jo confio que encara em veurà quatre dimarts de Carnaval més! [riu]. Ho confesso, al principi no em volia presentar a la reelecció. Però quan vaig anunciar la meva intenció de fer un pas al costat, hi va haver molta gent que em va demanar que no deixés l’alcaldia. Els crits de «Ballesteros reelecció» durant les festes de Santa Tecla em van acabar de convèncer. D’altra banda, com que he aconseguit desencallar tants projectes estratègics, he decidit continuar, en un exercici de responsabilitat.

Vostè és un home molt popular a la ciutat. Com en el cas dels millors rapers, el públic l’anima fent molt de soroll…

Sí, és cert. Que em xiulin és una motivació. D’altra banda, soc conscient que aquest tipus de músiques, com el rap i el trap, estan molt de moda, i m’agrada que m’hi relacionin. Jo soc un gran seguidor de la música, de l’oci nocturn i del soroll. Soc l’alcalde de la festa.

Però se l’ha vist més tens, durant el darrer mandat.

Potser sí, però jo soc un home proper, que sempre ha intentat mantenir una bona sintonia amb tots els grups municipals, excepte amb els «pollosos» de la CUP. Reconec que m’agrada, sobretot, la gent neta i ben pentinada, com el José Luis Martín, però hem parlat fins i tot amb la «hippie» de l’Arga Sentís.

Encara que aquesta entrevista pretengui ser un massatge amb finalitats comercials, comprendrà que ens sentim obligats a preguntar-li pel despreniment d’un tram del fals sostre del Teatre Tarragona i l’estat del teatre a la ciutat.

Molt bé, home, no pateixi. Jo valoro molt la seva feina. Els periodistes són persones que sempre exerceixen lliurement la seva professió. Si no fos per vostès, moltes vegades se sabria la veritat! Respecte al teatre, fixi’s, abans es localitzava únicament al Metropol, i ara es troba a les cases particulars. Amb el tancament del Tarragona i les deficiències del Metropol, hem aconseguit que el teatre cadascú el practiqui a casa seva. Hem potenciat el microteatre! Però és clar, d’això no se’n parla. La meva aposta per una Tarragona teatral és que tothom faci una mica teatre des de casa.

Ballesteros, acompanyat de Donald Trump (Cedida: Arnau Fà).

Què li sembla el Carnaval més satíric?

Bé, és que es tracta d’una festa que sempre ha estat relacionada amb el trencament de les normes. Diuen que «per Carnaval tot s’hi val». De fet, ara que hi penso, devia ser per Carnaval que vaig pactar amb el PP.

Quan arriba al despatx el dimarts de Carnaval, què fa?

Doncs és com qualsevol altre dimarts. Arribo i m’assec a la cadira, recolzant-me amb compte en el respatller, perquè és probable que hi hagi alguna ganivetada d’algú del meu partit. Després dino amb els de la petroquímica, perquè m’expliquin per què predomina aquesta boira a la ciutat. A la tarda, em tanco al meu despatx per no haver de sentir els crits de «Ballesteros reelecció», i en acabat me’n vaig a casa, a gaudir de la meva família, que bàsicament són el José Luis Martín i el Rubén Viñuales.

Què li semblaria que cada dimarts de Carnaval algun integrant de la Bóta ocupés, de manera del tot il·legítima, el seu càrrec?

Home, no m’agradaria. Digui’m endeví, però penso que la senyora Floria, tot i no ser actriu, també ho faria amb molt de gust. No ho sé, són coses que de vegades em passen pel cap…

Se sap que vostè és col·leccionista de campanes de petites dimensions. N’utilitza alguna, a la feina?

Sí, dins la meva col·lecció en destaca una de molt petita, que quan l’aixeco serveix perquè els del PP i Ciutadans em netegin les sabates. Després en tinc una de més grossa, que la faig servir menys, i que l’utilitzo perquè el Pau Ricomà, tot i fer cara de pomes agres, opti per una oposició tova i em digui de tant en tant que sí. Abans tenia campanes per a cadascun dels regidors del PSC, però eren altres temps, i al final tampoc no servien pas de gaire. Pensi, per exemple, que quan feia sonar la de la Begoña Floria, no aconseguia que aparegués mai, i la de l’Elvira Ferrando devia ser defectuosa, perquè amb els temes nacionals feia més cas als convergents —o com es diguin, perquè amb tants canvis de nom ja m’he perdut— que a mi.

Hem començat amb una pregunta original, que segur que no li havien plantejat mai, i ens agradaria acabar amb el mateix esperit renovador del gènere. Com li agradaria que el recordessin?

Tinc molt clar que no m’agradaria que em recordessin com l’alcalde que va organitzar uns exitosos Jocs del Mediterrani; ni com l’alcalde que va recuperar la festa; ni com l’alcalde que va netejar els carrers de tots els barris i, en especial, de la Part Baixa, ni com l’alcalde que va ser fidel a les seves conviccions d’esquerres. Ni tan sols m’agradaria ser recordat com l’alcalde que va assolir la independència de la Canonja! Tan sols voldria que em recordessin com l’alcalde que va omplir els somnis eròtics de totes les iaies que van a comprar al remodelat Mercat Central.

— És un bon desig.

Sí, però efímer, perquè les iaies ja tenen una edat.

Imatge de grup (Cedida: Colla la Bóta).

La identitat del Ballesteros de la Bóta

Cada dimarts de Carnaval, al matí, al jove tarragoní Jorge Pérez de la Torre se li emblanqueixen els cabells i la veu se li torna ronca. Ell és, des de l’any 2016, l’altre Ballesteros, el que acompanya la Colla la Bóta durant la jornada de dol del rei Carnestoltes des de l’Antic Ajuntament fins al despatx d’alcaldia. L’anomenen, amb afecte, «Pajesteros».

«Es fan molt poques imitacions dels polítics locals», constata Pérez, que considera que aquesta mancança es deu al fet que «la gent no té gaire present els representants polítics del seu municipi». Pérez, però, creu que Ballesteros és un polític prou conegut i «fàcil d’imitar». En els darrers anys, la Bóta també ha parodiat la regidora de Cultura, Begoña Floria, la regidora de Comerç, Elvira Ferrando, i fins i tot el president dels Estats Units, Donald Trump.

Tot i ser un defensor del carnaval satíric, Pérez es mostra convençut que «la sàtira i les plomes han de conviure, tal com passa a Tarragona». «Aquestes dues maneres d’entendre la festivitat tenen el seu espai propi, i jo penso que ha de continuar sent així. El Carnaval dels lluentons també és imprescindible, perquè hi participa molta gent, sobretot dels barris perifèrics de la ciutat», explica. Aquest tarragoní, implicat en la companyia (H)istrionis Teatre, i que des de fa dos anys també presenta la Baixada del Pajaritu, afirma que «existeix un públic creixent que vol gaudir del carnaval satíric».

A banda de celebrar el dol i la vetlla del rei Carnestoltes, la Colla la Bóta també organitza una venda de coca de llardons el dijous gras, a la Rambla Nova, la Farra dels Ninots, la nit del divendres, i el judici del rei Carnestoltes, el dilluns de Carnaval. Aquest darrer acte, que té lloc a l’Antiga Audiència, consisteix en una representació de teatre basada en un text original, de caire satíric, escrit per a l’ocasió.

Aquest dimarts, a partir de les 10 del matí, degudament disfressat, i acompanyat per una comitiva amb representants d’altres poders, com ara l’Església i la Guàrdia Civil, Pérez recorrerà de nou els carrers de la Part Alta de la ciutat fins arribar al despatx d’alcaldia, des d’on exercirà, una vegada més, de batlle carnavalesc.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *