La distància escassa dels ponts sobre el riu Francolí separa els barris de Ponent i el centre urbà. Dues realitats properes físicament que segueixen lluny, ignorant-se. Dues ciutats en una que podrien sumar per enriquir-se mútuament, però que a la pràctica opten per viure, massa sovint, d’esquena. Quaranta anys després de les primeres eleccions democràtiques, els barris han canviat molt urbanísticament, més ben dotats en serveis i equipaments, però segueixen allunyats. Les raons són diverses: mobilitat, manca d’inversions i prejudicis.
La mobilitat és un dels grans mals de la relació entre Ponent i el centre d’una ciutat que haurien de sentir-se seva els 40.000 veïns d’una perifèria que segueix vivint emocionalment lluny de Tarragona. Si el viatge es fa en sentit invers, el centre de la capital tarragonina mira massa cops els seus barris com una realitat aliena, ignorant la riquesa d’un patrimoni social i urbanístic a tocar, que ha canviat més en la forma que en el fons en els darrers quaranta anys.
Després de 40 anys, els barris han millorat en urbanisme i serveis, però segueixen allunyats del centre
No és senzill mirar i analitzar la relació entre el centre i Ponent sense caure en tòpics o amb un dibuix de traç gruixut. Una realitat complexa carregada de matisos. Es necessita una mirada pausada, amb més coneixement que emocions, deslliurada de prejudicis recurrents. Aquest viatge començarà i acabarà a peu de carrer i de plaça, entre parcs de sorra i pistes de petanca, però anirà aixecant la mirada. La vista panoràmica, de la mà d’analistes i experts en diferents matèries, servirà per completar allò que expliquen i senten els qui viuen el dia a dia, ara i també als anys 80.
La dignificació urbanística gràcies als ajuntaments democràtics és una evidència inqüestionable. Quaranta anys han servit per dotar de serveis i acabar amb les mancances històriques d’uns veïns que van patir el boom demogràfic amb l’arribada de la immigració des de diversos punts de l’Estat espanyol dels anys 60 i 70 i la manca absoluta de planificació de la dictadura.
“Durant anys, la prioritat de l’acció de govern municipal ha estat millorar les condicions urbanes als barris per tal de crear espais dignes i agradables per viure-hi. Es tractava, de fet, d’una cosa fonamental, indispensable. Tanmateix, és evident que hem avançat poc davant la necessitat de recosir els barris amb la ciutat. Sembla com si uns i altres ja estiguessin prou còmodes dins les seves realitats, dins les seves bombolles”, reflexiona el geògraf Rafael López-Monné, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), mentre observa el pas de cotxes sobre un dels ponts del Francolí.
Diversos experts coincideixen a advertir que els barris i el centre no s’han recosit, en bona part, perquè no s’ha superat el que va deixar el franquisme. “És una herència feixuga per a Tarragona, perviu una estructura fragmentada i segregada”, deia Santiago Roquer, catedràtic de Geografia Humana de la URV, durant l’acte d’homenatge acadèmic que li van fer a la Facultat de Turisme i Geografia el 2017.
(…)
Així arrenca un reportatge molt més ampli que publiquem íntegrament al número 34 del FET a TARRAGONA. El dossier de la revista analitza al llarg de 25 pàgines com ha evolucionat la ciutat al llarg dels últims 40 anys.
El FET el podeu trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Aprofitant la sortida al carrer del número 34, et convidem a subscriure’t al FET i a gaudir còmodament de la qualitat d’un producte periodístic únic i de les activitats culturals exclusives que organitzem al llarg de l’any.
