A Tarragona, al capdamunt de la Rambla Vella, hi ha una porta del temps. Oberta com una queixalada, al mig de la vella Muralleta. La travesses i, a través d’una cortina medieval, t’endinses al teló de fons de les voltes romanes del Circ. Ara forma part del paisatge de la ciutat, però fa quaranta anys, quan la democràcia tot just feia eclosió, aquest encara era un tresor amagat als ulls dels tarragonins.
“La recuperació de la capçalera del Circ marca un abans i un després en el tractament del patrimoni de la ciutat”, afirma Ramon Aloguín. Ara està jubilat, però en aquella època, a finals dels 70, Aloguín era un arquitecte jove i s’acabava d’incorporar als Serveis Territorials de Cultura d’una Generalitat que tot just renaixia de les cendres. Recorda molt bé aquell període d’ebullició, en què va estar al bell mig de la presa de decisions. També se’n recorda en detall el catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo, que en aquells anys acabava d’aterrar a Tarragona i excavava en un altre dels monuments enterrats i oblidats: el Teatre romà.
La recuperació del Circ va significar un abans i un després per al patrimoni romà de Tarragona
“La descoberta de la capçalera del Circ i les voltes va ser una gran sorpresa per als ciutadans de Tarragona. La gent no sabia que existia”, explica Arbulo. Durant segles aquests vestigis del passat havien quedat engolits per la trama urbana, ocults a la visió dels profans. No van tornar a sortir a la llum fins a finals dels anys 70 i principis dels 80, amb l’execució del Pla Pilats. “Allò va ser una operació de trinxera que va començar l’any 1977”, rememora Aloguín. “Veïns, Col·legi d’Arquitectes i Reial Societat Arqueològica es van unir per evitar la construcció de nous edificis a la zona i van començar a reivindicar un pla especial per recuperar la capçalera del Circ. I contra tot pronòstic, l’Ajuntament va dir que sí”.
Aquell Ajuntament, sota el govern d’Esteve Banús, encara era hereu del franquisme. Però li quedaven quatre dies, i n’eren conscients. El 1979 van arribar les primeres eleccions municipals de la represa democràtica i, a Tarragona, Josep Maria Recasens va assolir l’alcaldia. Aloguín i Arbulo, arquitecte i arqueòleg, coincideixen que això va ser providencial.
Veïns, arquitectes i arqueòlegs van evitar fa 40 anys noves construccions a la zona
Recasens, historiador, havia estat un dels promotors del Pla Pilats. I un cop a l’Ajuntament va trobar la complicitat de la Generalitat per executar-lo. “El Govern català va dir que sí de seguida”, explica Aloguín; “aquell era un moment expansiu i de fer adquisicions”. Els magatzems, el cinema Coliseum i altres edificis adjacents, que fins llavors tapaven els vestigis romans, van anar a terra, i van començar així les excavacions arqueològiques i la recuperació d’aquell espai.
I va sorgir el dilema. Enderrocar la Muralleta o conservar-la? A més, de les restes romanes, les excavacions també havien posat al descobert aquest pany de defenses medievals, datat del segle XIV, que tapa les grans arcades de la façana monumental del Circ. La solució la va aportar l’arquitecte Andrea Bruno, a qui se li va encarregar la museïtzació de l’espai.
La Muralleta es va salvar i s’hi va obrir la dentegada que ens transporta del present al passat. Llavors, a principis dels anys 80, Marta Serrano només era una nena. Ara és historiadora i companya de departament d’Arbulo, si bé la seva especialitat no és la romanitat sinó l’edat mitjana. Ella és una de les especialistes que celebren que es respectés la Muralleta.
(…)
Així arrenca un ampli reportatge que publiquem íntegrament al número 34 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
FES-TE DEL FET:
Subscriu-t’hi per només 30€ a l’any. Perquè el periodisme de qualitat té un valor.
