Advertisement
Carregant ...

Guardians del Nou Estadi

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

A l’esquerra, Jaume Vallverdú, al terreny de joc del Nou Estadi (Cedida: família Vallverdú).

Al llarg d’uns 40 anys, en apagar-se els focus del Nou Estadi s’encenien, a tocar de Gol Nord, els llums d’un habitatge situat a l’interior de Tribuna. La història d’aquest immoble, en l’actualitat reconvertit en magatzem, ha passat desapercebuda per molts «nastiquers». Hem conversat amb els dos conserges del Club Gimnàstic que hi van viure durant més temps: Jaume Vallverdú (1971-2001) i Luis Castro (2006-2013). Ells han estat els guardians del Nou Estadi, i tot i que ja no en posseeixen les claus, encara senten un lligam emocional amb el club. El camp del Nàstic va ser, literalment, casa seva.

Conversem amb dos conserges del club que van viure, literalment, al camp del Nàstic

El primer llaurador del Nou Estadi

Les mans del senantí Jaume Vallverdú van sembrar per primera vegada la gespa del Nou Estadi, l’any 1971. Ell i la seva dona, Carme Vallverdú, són, amb tota seguretat, les persones que han estat més hores a l’actual camp del Nàstic. Van mudar-s’hi mesos abans que l’estadi s’inaugurés l’1 de febrer de 1972, en un partit contra el Futbol Club Barcelona, i s’hi van estar fins al 2001. Vallverdú encara custodia el tiquet que li van lliurar, un 28 de desembre de 1971, perquè pogués accedir, de manera gratuïta, a l’estadi de l’Avinguda de Catalunya: «Sr. Montejano, deje pasar al Sr. Conserge del nuevo campo».

De dilluns a dilluns, fins a la jubilació, el senyor Vallverdú va fer una pila de papers de l’auca grana. La seva dedicació pel club no coneixia els límits horaris ni els adverbis de negació. Tot i que la seva ocupació principal era tenir cura de les instal·lacions de la Budellera, Vallverdú, pencaire i bondadós, ben sovint també s’involucrava en altres feines, més enrevessades. Un dels rols que va acabar assumint va ser el de protector dels àrbitres, que més d’un cop van haver de fugir cames ajudeu-me del Nou Estadi. En altres ocasions, Vallverdú també va fer missatger, com el dia que es va desplaçar fins al domicili del jove davanter Kiko Ramírez per anunciar-li que aquell cap de setmana s’estrenaria amb la plantilla del primer equip. I una vegada, fins i tot, el conserge va demostrar els seus dots com a perruquer tallant els cabells del migcampista Jesús María Serrano.

El matrimoni Vallverdú va viure al Nou Estadi entre els anys 1971 i 2001

Com ell, la senyora Vallverdú també col·laborava en les tasques diàries del Nou Estadi. En el seu cas, s’encarregava de netejar la roba de tots els futbolistes, tant dels professionals com del futbol base. Entre la majoria de jugadors del club tarragoní, però, la senyora Vallverdú era famosa, sobretot, per les olors delicioses que, cap al migdia, emergien de la porta de la llar del Nou Estadi i s’estenien fins al passadís dels vestidors.

Mentre van residir a la Budellera, on va créixer el seu fill Jaume, el matrimoni només recorda haver-se separat un dia del Nou Estadi, per motius familiars. «Era una feina que et lligava, és cert, però allò era festa major per a nosaltres», assegura Vallverdú, que, després d’acceptar l’oferiment del president Calderón, es va desacostumar ràpid del silenci de Senan, on de jove treballava com a pagès i ajudava puntualment el barber del poble. La cridòria que se sentia, al costat de casa seva, quan hi competia el Nàstic, era música celestial per a ell.

L’any 2006, amb l’ascens del Nàstic a Primera Divisió, el club va convidar el senyor Vallverdú a la celebració que va tenir lloc a l’Ajuntament de Tarragona. Aquell dia, l’antic conserge, ja jubilat, va sortir al balcó del consistori a col·locar-hi la senyera del Nàstic, un moment que rememora amb emoció. «Per a nosaltres el Nàstic ha estat una família», conclou, de manera unànime, el matrimoni.

De José Luis Calderón a José Luis García, de Vicenç Dauder a Josep Maria Nogués. Ha passat el temps i ha passat la gent —jugadors, entrenadors i presidents—, i Vallverdú, conserge i encarregat de material del club durant un grapat d’anys, hi continua sent. Soci número 2.570, sent la satisfacció indescriptible d’asseure’s en un seient de Tribuna que ell mateix va fixar. Local entre els locals, Vallverdú és un «nastiquer» fidel.

Vallverdú, a dalt. el segon per l’esquerra, en un partit amistós de l’equip de veterans del Nàstic. Hi apareixen també diversos exjugadors que van viure el primer ascens del Nàstic a Primera Divisió (Cedida: família Vallverdú). 

L’Uche colombià

L’any 2006, Luis Castro va ser contractat com a conserge del Club Gimnàstic. Fins aleshores, aquest colombià enamorat dels ritmes llatins, com la balada, la salsa, el ballenato i la cúmbia, només havia trepitjat els estadis de futbol per assistir a concerts. La nova feina, tanmateix, el va portar a interessar-se per l’esport rei. D’aquella primera temporada com a empleat del club, durant la qual el conjunt grana va competir a Primera Divisió, Castro en recorda, amb especial afecte, la tècnica i la precisió d’Alejandro Campano.

Els dies de partit, Castro solia seguir el duel des de la Tribuna del Nou Estadi, o bé des del túnel de vestidors, amb la mateixa tensió que qualsevol altre «nastiquer». El seu moment de protagonisme arribava, però, quan l’àrbitre assenyalava el final del matx i el públic començava a desfilar cap a casa. Aleshores, Castro sortia al terreny de joc, reparava la gespa i, tot seguit, recorria els accessos de l’estadi per tal de comprovar que totes les portes estiguessin tancades. Una vegada completat l’itinerari en solitari, apagava els focus i se’n tornava a casa seva, al cor del Nou Estadi, en un habitatge, a parer seu, ample i còmode.

Luis Castro treballa com a jardiner a les instal·lacions de la Budellera

Li preguntem què sentia quan, havent estat, en certa mesura, l’amfitrió de milers d’espectadors, els voltants de la seva llar es buidaven i emmudien, en la fosca. “És com quan et ve a visitar algú estimat unes setmanes i després marxa. Sents com una mena de buidor, que va més enllà de la qüestió física”, respon.

Fuster de formació, Castro va ser el conserge del Nàstic fins al 2013. En l’actualitat, continua treballant a la Budellera, com a jardiner. La plantilla grana l’anomena Uche, per la seva semblança amb el davanter nigerià. Reconeix que la relació amb tots els membres del primer equip és bona, però que sent una major sintonia amb el seu connacional, el colombià Luis Suárez.

Des del seu pas pel Nàstic, podríem afirmar que Castro exerceix com a ambaixador oficiós del club a Colòmbia, on ha regalat diverses samarretes de l’equip grana. Reconciliat amb el futbol des de la seva arribada a Tarragona, ja fa uns anys que ha dividit el seu amor futbolístic entre el Nàstic i l’Atlético Nacional, l’equip de Medellín que competeix a la primera divisió colombiana. Del seu país natal, en destaca la vàlua de jugadors com Juan Cuadrado, James Rodríguez, Yerri Mina i el Loco Reneiguita.

Si passegéssiu amb ell, un jorn qualsevol, pels voltants del Nou Estadi, us adonaríeu, de seguida, que Castro és molt conegut a la Budellera, i que, com Vallverdú, s’ha guanyat l’estima de les persones que freqüenten les instal·lacions del club. Home de vida senzilla, el seu caràcter afable i bromista li ha brindat l’incalculable patrimoni que comporta ser ric en amics.

Luis Castro, davant de la Tribuna del Nou Estadi.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *