Carregant ...

Tarragona des de l’aire, amb Pep Moncusí

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Moncusí, en un dels seus vols per damunt de Tarragona (Cedida: Pep Moncusí).

Arranquem el motor i revisem tots els paràmetres. Engeguem els equips electrònics, tant de comunicació com de navegació. Demanem, per mitjà del micròfon dels auriculars, autorització a la torre de control per incorporar-nos a la pista d’enlairament. Abans d’accedir-hi, examinem de nou els paràmetres, els equips de navegació i configurem l’equip per enlairar-lo. No s’hi val a badar. “Reus, EC-MOZ, a l’espera, a la pista 25. Estem preparats”. Un cop rebuda l’autorització, l’aeronau accelera i la fressa del motor creix. No som en un avió, però conversant amb el pilot Pep Moncusí i revisant una selecció de les fotografies aèries que ha capturat de Tarragona en les darreres dues dècades, tenim la sensació d’haver-nos envolat. Les seves explicacions entusiastes ens transporten fins a la cabina d’un avió Piper PA-28 blanc de quatre places.

Del cel estant, el territori s’empetiteix fins adquirir una mida que sembla que es pugui abastar amb les mans. “Des de l’avió, sobrevolant Tarragona, pots veure més de mig Catalunya”, afirma Moncusí. En un dia clar, a uns 2.000 metres d’altura, s’hi poden distingir les muntanyes de Montserrat i del Garraf, així com la serralada dels Pirineus. També s’hi poden identificar, direcció al sud, el massís del Montsià, que els més inexperts tendeixen a confondre amb l’illa de Mallorca, i el Delta de l’Ebre.

El pilot Pep Moncusí sobrevola Tarragona des de l’any 1990

En cadascun dels vols que emprèn, un parell de cops per trimestre, Moncusí pot arribar a realitzar més d’una quarantena de fotografies aèries. Les seves primeres instantànies de Tarragona es remunten a l’any 2004. Llavors les portava a terme amb una càmera digital. Ara les fa amb el telèfon mòbil i les penja a les xarxes socials (@tgnpep, a Instagram i Twitter), on causen furor.

Moncusí creu que, si fos una persona, de Tarragona “en diríem que és molt fotogènica”. No es cansa d’observar-la des de l’avió, en un vol baix, a uns 1.200 metres per damunt del nivell del mar. Ell n’és el retratista des de les altures. Els indrets tarragonins que més li agrada visitar, mentre vola, són la Catedral, el Serrallo, el Port i la vertical que traça la Rambla Nova. “Per moltes fotografies que facis, mai no reflecteixen allò que veus”, declara Moncusí.

Muntatge fotogràfic amb una imatge històrica i una d’actual de la ciutat (Cedida: Pep Moncusí).

Una de les seves passions consisteix a cercar fotografies aèries antigues de Tarragona i fer-ne l’equivalent actual. És conscient de l’empremta històrica que recullen les seves imatges, i és per això que treballa incansablement, com una formiga, en la construcció d’un vast arxiu fotogràfic, en el qual queden reflectides les transformacions urbanístiques que experimenta la ciutat.

Conèixer Tarragona a base de plans zenitals des de la cabina d’un aeroplà ha suscitat l’enriquiment de la seva visió de la ciutat. Des de l’aire té ocasió de copsar detalls que a molts tarragonins, arran de terra, se’ls solen escapar. Així, per exemple, amb un mostrari de fotografies, ensenya com la ciutat esbossa una mena d’arc semicircular que s’allarga des del Portal del Roser fins al Serrallo. També subratlla la quantitat d’horts que encara sobreviuen darrere del pont de Santa Tecla, i la claredat amb què es fa visible, en forma de planícia, el concepte Camp de Tarragona.

De petit, Moncusí ja era dels qui s’embadocava observant la partida dels avions des de l’aeroport de Reus, amb l’avi. Va ser durant l’adolescència, no obstant, que la vocació d’aviador se li va desvetllar. L’any 1990 va viatjar a Texas, als Estats Units, per formar-se com a pilot professional, titulació que anys a venir va convalidar també a Catalunya.

Soci de l’Aeroclub de Reus, s’envola periòdicament per Tarragona des de l’any 1990. Ell preveu continuar fent-ho, per esbargiment, fins que el cos aguanti. Perquè més enllà del divertiment, volar representa, per a ell, distanciar-se del ritme frenètic que subjuga les vides quotidianes en el nivell terrestre. Lluny dels clàxons, les aglomeracions i les corredisses estressades que caracteritzen les ciutats, Moncusí ascendeix, pilotant un Piper PA-28, fins a un cel ras de solitud, serenor i llibertat.

Imatge aèria del Serrallo (Cedida: Pep Moncusí).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *