En 40 anys d’ajuntaments democràtics no s’ha fet gaire bé res per cohesionar una ciutat tan fragmentada com Tarragona. Els barris de Ponent, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, i les urbanitzacions de Llevant continuen físicament i, sovint mentalment, lluny del centre de la ciutat. És el gran repte urbanístic i social de Tarragona no resolt encara per falta d’iniciativa política.
Els partits volen que la T-11 sigui una via urbana, però ningú va protestar amb l’última remodelació de Foment
Per això resulta curiós que en aquest context de campanya electoral, pràcticament tots els partits polítics amb representació al consistori plantegin les mateixes propostes: transformar la T-11 (autovia de Reus) en una avinguda urbana, amb semàfors, passos de vianants, voreres i carrils bici; remodelar a fons la N-340 en el tram de la Savinosa a la Mora perquè esdevingui també un passeig amb voreres i carrils per a bicicletes i patinadors; i impulsar un projecte similar a la N-240 per comunicar l’avinguda Andorra amb Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador.
Fa quatre anys ja s’anunciava la transformació de la 340 fins a la Mora en una “avinguda verda”
Dic que és curiós perquè tothom ho porta al programa electoral, però en els darrers anys no s’ha fet ni una passa petita, malgrat els anuncis reiterats de l’equip de govern a través de l’alcalde Ballesteros i la regidora i portaveu Begoña Floria. Per exemple, el gener de 2015, curiosament pocs mesos abans de les anteriors eleccions municipals, l’alcalde anunciava una “avinguda verda” fins a la Mora i mostrava als periodistes recreacions virtuals com aquesta:
Encara resulta més sorprenent escoltar la unanimitat política sobre la necessitat de transformar la T-11 per millorar la connexió entre els barris de Ponent situats a banda i banda i d’aquests amb el centre de Tarragona, quan fa pocs anys l’Estat va fer-hi una remodelació a fons i ningú va protestar. El ministeri de Foment va enllestir a principis de 2014 (fa només 5 anys!!!) una nova autopista urbana, afavorint el trànsit de cotxes i oblidant els vianants, i ningú va presentar al·legacions al projecte.
També en clau de mobilitat, totes les formacions porten als respectius programes construir més carrils bici, però el balanç dels darrers quatre anys és del tot descoratjador. El front marítim és un exemple clar de la falta de visió global: hi ha un tram al Moll de Costa, sense continuïtat a banda i banda; s’acaba d’estrenar un altre tram al nou passeig marítim que s’acaba al port esportiu i a la plataforma del Miracle; i també s’ha obert recentment un altre tram entre el Fortí de Sant Jordi i la platja de l’Arrabassada, que tampoc té continuïtat.
Cal esperar que si hi ha tanta coincidència en les propostes electorals dels partits, el proper plenari sorgit de les urnes del 26-M per fí impulsarà actuacions rellevants que ajudin a cosir una Tarragona tan dispersa i fragmentada.