Advertisement
Carregant ...

Escola El Serrallo: aprendre de tots

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Maria Rosa Martínez, Ester Serrano, Lídia Viñes i Mònica Torreblanca. Foto: Anna Plaza.

Avui l’Àngel surt abans de l’escola. Va a rehabilitació a Barcelona. Té problemes per caminar i amb la parla. Es comunica amb pictogrames, però això no li impedeix anar a una escola ordinària. Fa primer de primària al Col·legi El Serrallo, un centre on la integració és marca de la casa i que té recursos per atendre la diversitat. Un és el suport intensiu per a l’escolarització inclusiva (SIEI); l’altre, l’aula d’acollida.

Fa vint-i-quatre anys que Maria Rosa Martínez va aterrar a l’escola del Serrallo, un centre petit arrelat a la Part Baixa, amagat darrere de Torres Jordi, a tocar de la via del tren. I en fa quinze que n’és la directora. És d’aquelles mestres per a qui l’escola és una segona casa. El vestíbul està tot decorat amb dibuixos, pòsters i una gran pintura mural en què s’obre la porta del menjador. M’ho ensenya orgullosa i em guia a través d’aquesta porta plena de dibuixos.

És un centre que compta amb una aula de suport intensiu per a l’escolarització inclusiva

Travessem el menjador, on una mare de l’AMPA prepara les decoracions de Pasqua, i anem cap al que abans era la caseta del conserge. A les parets del passadís s’hi veuen encara els rastres del fang de la inundació del Serrallo de fa un quart de segle. “Els murs conserven viva la història del col·legi”, remarca. El passadís és curt: tot just quatre passes i ja desemboca en dues petites aules. Una és la del SIEI i l’altra la d’acollida.

Aquests dos serveis, habilitats en un extrem de l’escola, són el que transformen el Col·legi El Serrallo en un centre inclusiu. Entrem a l’aula del SIEI. A les parets, un pòster amb l’alfabet, figures del cos humà i altres recursos que podríem trobar en qualsevol altra aula. Les taules estan distribuïdes formant un quadrat, buscant la comunicació dels que s’asseuen al seu voltant. Després del descans ja no tornaran al SIEI sinó a l’aula del seu curs, amb la resta de companys. Aquí només hi baixen per fer activitats de suport, unes hores a la setmana. “Nosaltres entenem que un servei d’atenció a l’educació especial té sentit si aquestes criatures poden passar el màxim d’hores a l’aula ordinària”, explica la directora.

Atenen 13 nens i nenes amb necessitats educatives especials, però part del temps el passen a l’aula ordinària

“La dire”, com l’anomena tothom, em presenta Lídia Viñes i Mònica Torreblanca. Entre totes dues coordinen aquest servei, que actualment atén tretze nens i nenes amb necessitats educatives especials. N’hi ha que pateixen trastorns de l’espectre autista; d’altres, discapacitats intel·lectuals lleugeres, problemes auditius, de vista, motrius… Cadascun d’ells és un món i requereix una atenció personalitzada.

La Lídia és mestra d’educació especial i aquest és el seu primer curs al Serrallo. La Mònica és la veterana. Ella és tècnica en educació especial i es va incorporar al centre quan es va crear el SIEI, fa vuit anys. Treballen estretament, en equip, per trobar les estratègies pedagògiques més adequades per a cadascun dels infants que atenen.

(…)
Així arrenca el reportatge que publiquem íntegrament al número 35 del FET a TARRAGONA. La revista es pot trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Si et vols fer subscriptor/a del FET per només 30€ l’any clica aquí i comença a formar part d’una comunitat de més de 630 amics i amigues.

Presentació de la revista:

Dimecres 29 de maig a les 19,30h

Claustre de l’Institut Municipal d’Educació (IMET), carrer Ramon y Cajal, 70.

Un acte obert a tothom. Us hi convidem!!!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *