For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

La Mostra de Teatre Jove i la paraula ‘meraki’

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge del final de la representació de Meraki Teatre (Fotografia: cedida).

Hi ha una versió de la mort de Sòcrates que explica que, mentre li preparaven la cicuta, el filòsof va omplir el poc de temps de vida que li restava interpretant una melodia amb una flauta. Preguntat per la utilitat d’aquella acció, Sòcrates va respondre que, d’aquesta manera, aprendria a tocar una darrera cançó. Tan senzill i tan clar. L’anècdota, sense la necessitat d’embrancar-nos en el ‘problema socràtic’, que deixem per als historiadors, ofereix una imatge de la vida com a trajecte durant el qual sempre podem aprendre, i evoca també el plaer que comporta fer les coses sense un afany productiu.

Aquest dijous es tanca la 26a edició del certamen. Hi han participat onze companyies

La Mostra de Teatre Jove de Tarragona, que des del 1994 fomenta les arts escèniques entre el públic juvenil de la ciutat, demostra, any rere any, que, en aquest itinerari vital, també podem il·lustrar-nos amb la sensibilitat dels més joves. En l’edició d’enguany, que ha tingut lloc entre el 8 de maig i el 13 de juny al Teatre Metropol, a banda de conèixer propostes teatrals d’allò més diverses, un dels grups hi ha difós una paraula: ‘meraki’. El mot, provinent del grec, significa “fer alguna cosa amb amor i passió, posant-hi l’ànima”.

Integrada per joves d’edats compreses entre els 15 i els 20 anys, Meraki Teatre és el nom d’una de les 11 companyies participants en la 26a edició de la Mostra. Creada fa pocs mesos, es va estrenar en aquest esdeveniment cultural el passat 27 de maig al vespre, amb una obra de creació pròpia que porta per títol Entre bambalines. “És la història d’una companyia d’actors que representen ‘Romeu i Julieta’. És una trama senzilla, que vol provocar la reflexió sobre les relacions interpersonals tòxiques”, manifesta Clàudia Llaveria, autora del text.

Meraki Teatre es va crear a partir dels cursos d’arts escèniques a la Cooperativa Obrera

Els actors de Meraki Teatre van forjar la seva amistat durant els cursos de l’aula d’arts escèniques de la Cooperativa Obrera, dels quals tots van ser alumnes. Tot i que ja sabien de l’existència de la Mostra de Teatre Jove, tenien la sensació que no es dirigia a ells. Va ser el director teatral Marc Chornet, amb qui van coincidir, primer, al Teatre el Magatzem, i després al Ball de la Sebastiana del Castillo, qui els va encoratjar a apuntar-s’hi. “En Marc va ser el nostre pont amb la Mostra. Ens ha ajudat moltíssim”, asseguren. De Chornet també n’han begut a l’hora de pensar l’estètica de l’obra, com evidencia, per exemple, l’escena final, plena de sobrietat i simbolisme.

El dia de l’actuació, els joves van passar la jornada sencera al teatre, des de les 10 del matí. Els actors Alba Díaz, Alberto Luna, Clàudia Llaveria i Maria Vilaltella diuen que no van sentir nervis fins que faltaven tan sols 10 minuts per a l’inici de la representació. “Era el moment que tots esperàvem, i el més important era que el gaudíssim”, afirmen. “Durant les hores prèvies ens ho vam passar molt bé, ens sentíem com nens”, hi afegeixen.

Els joves actors no disposen de local propi per assajar, però hi posen ganes i il·lusió

Aquestes setmanes també han assistit a les representacions d’altres companyies de la Mostra. “S’aprèn moltíssim anant a veure teatre”, conclouen. Després d’haver superat el desafiament que per a ells suposava pujar a l’escenari del Metropol, els integrants de Meraki no descarten portar Entre bambalines a d’altres poblacions, i confien a tornar a actuar, el pròxim 2020, a la Mostra. Al llarg de tots aquets mesos, han hagut de fer front al contratemps de no disposar de local propi i d’haver d’assajar en molts llocs diferents, entre els quals figuren una oficina, un garatge i una comunitat de veïns. Els joves actors, però, han suplert la manca de recursos amb la il·lusió de fer bé les coses. Els fascina el teatre perquè els aporta “un espai de desconnexió de la vida quotidiana”, un espai, en síntesi, de llibertat.

“Quan fem teatre, només juguem”. Sembla que ho diguin amb la boca petita. Nosaltres entenem, però, que, en essència, d’això es deu tractar, de jugar: amb els diàlegs, els personatges, els gestos, la il·luminació, l’escenografia, la música —en el seu cas, també de creació, obra de Clàudia Sofía Canals, de 18 anys—, el vestuari… I de fer-ho sempre amb l’apassionament i la voluntat d’excel·lir vinculades al mot grec que ens han ensenyat, i que els defineix.

El comiat de Mercè Sardà com a directora de Vis de Vanadi

El dimecres 23 de maig, Mercè Sardà es va acomiadar de la Mostra de Teatre Jove en qualitat de directora de Vis de Vanadi, la companyia que va contribuir a fundar l’any 1984 essent professora de l’Institut Antoni de Martí i Franquès. En aquesta ocasió, Sardà hi va dirigir Rinoceront, d’Eugène Ionesco. Malgrat la seva merescuda jubilació, la continuïtat del projecte teatral i educatiu de Vis de Vanadi està garantida.

Diversitat de propostes

Al llarg de la 26a Mostra de Teatre Jove de Tarragona, els espectadors han pogut gaudir del drama inspirat en la ‘Mort d’un heroi romàntic’ dels Manel, de La Faixsula; la comèdia Groc Molière, protagonitzada per un elenc nombrós d’actors del Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança; la intriga i la reflexió moral que suscita el judici de Te voy a matar, d’Arteliats Teatre; els relats hilarants de les vides desgraciades dels personatges d’Això no és vida, d’(H)istrionis Teatre; la denúncia del patriarcat i les actituds masclistes de La grada, de Tornavís Teatre; la reflexió sobre les relacions tòxiques d’Entre bambalines, de Meraki Teatre; la barreja entre el teatre de Lope de Vega i la música rap de la versió de La dama boba de l’Institut Pons d’Icart; el teatre de l’absurd de Rinoceront, de Vis de Vanadi; la incursió a la poètica escènica de Joan Brossa de L’estació de Canilòpia i altres peces, de l’Aula de Teatre de la URV, i l’homenatge còmic a les mares de l’obra A mi hijo no, de Nebulosa Teatre.

L’esdeveniment clourà aquest dijous 13 de maig amb l’obra Els tramposos, de Conor McPherson, interpretada pels alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, la companyia convidada d’enguany.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *