Carregant ...

Peus bruts de sorra a les platges de Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Marina Closa, de Creu Roja, és una de les protagonistes del reportatge. Treballa a la platja de l’Arrabassada. Foto: David Oliete.

Molt pocs espais tenen a Tarragona la potència socialitzadora i transversal de les platges, tant a l’estiu, amb l’explosió que es viu a partir del juny, com també durant tot l’any, d’una manera diferent. Gent de totes les edats, procedències i condicions es troben amb els mateixos peus nus sobre l’arena del Miracle, la Llarga, l’Arrabassada o la Savinosa. La llista de platges i cales és llarga (onze), i la personalitat marcada de cada una d’elles multiplica la diversitat dels dies de sorra, sol i mar a Tarragona.

Més de la meitat dels usuaris hi van en família, i gairebé 7 de cada 10 són de la ciutat

Les platges, com no ho podria fer cap altra infraestructura, acosten la urbanitat a la natura, gairebé verge. Del Miracle, la platja més urbana, a la Llarga o les cales que s’amaguen entre els camins del Bosc de la Marquesa, formes de resistència excepcional a la costa tarragonina i catalana, a resguard del totxo i el formigó. Cada tarragoní té la seva platja preferida, i els espais de bany i sol canvien també al llarg de l’any. Vermuts de diumenge als xiringuitos de l’Arrabassada o la Savinosa, guaridores caminades de tardor o hivern a la Llarga, llargs dinars de diumenge a peu de platja o capvespres de bany i pícnic a la petita platja dels Capellans. De banyar-se nu a la Cala Fonda (o Waikiki) a observar el fons marí resseguint la costa amb unes ulleres i un tub a la Roca Plana. Les possibilitats són gairebé infinites.

Les platges tarragonines generen un impacte econòmic anual de prop d’un milió d’euros

Els ulls dels banyistes ens podrien servir per viatjar de platja en platja. Expertes veïnes amb plaça fixa, turistes de dins i fora del país, visitants ocasionals, devots, nens i nenes enjogassats, esportistes entregats o banyistes despistats. La llista és llarga. Però el mateix viatge el farem resseguint les passes dels qui treballen a les platges tarragonines, de temporada, els mesos d’estiu, i alguns també durant tot l’any. La seva mirada, amb els peus bruts d’arena, ens redescobrirà l’escenari.

El recorregut comença amb una de les parts indispensables del fràgil equilibri de l’ecosistema de platja, sobretot a l’estiu, quan esclata el bullici de gent. Sota les banderes verdes, grogues i vermelles hi ha els socorristes de la Creu Roja. Un equip humà, majoritàriament jove, que vetlla per la seguretat dels banyistes. A l’Arrabassada hi trobem Marina Closa.

(…)

Així comença el reportatge que publiquem íntegrament al número 36 del FET a TARRAGONA. A més de la Marina Closa, també hi apareixen: Joan Losilla Phillips, encarregat del xiringuito Pepe’s, de l’Arrabassada; Xavier Musté, cap del restaurant Mirall d’Estiu, a la Llarga; Juanna Maldonado, cuiner del càmping Las Palmeras; i Ferran Juanes, un dels pocs veïns residents habitualment en uns apartaments a tocar de la platja.

Amb ells i moltes dades de context obrim el dossier de vint pàgines ‘A peu de platja’ que trobaràs al FET 36. A la venda a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Si vols ajudar-nos a consolidar aquest periodisme de qualitat, rigorós i cuinat a foc lent a Tarragona,

Subscriu-te al ‘Fet’

I suma’t a la comunitat de subscriptors de la qual ja en formen part 630 amics i amigues.

Foto: David Oliete.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *