Carregant ...

La identitat recuperada al llarg de 40 anys

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Actuació de Dames i Vells el 1984. El ball parlat es va recuperar el 1981. Foto: cedida.

Unes festes de Santa Tecla sense els versots de Dames i Vells, sense la Baixada de l’Àliga, sense ballar l’Amparito Roca o sense el Correfoc. Amb un Seguici format únicament pels Gegants i els Nanos i amb una diada castellera d’una sola colla. Sense Diables i sense foc, sense gralles, sense la Tronada ni la Crida. Us imagineu una Festa Major de Tarragona així? Ara és inversemblant, però hi va haver un temps en què Santa Tecla era una data del calendari trista, en blanc i negre, que no despertava l’interès dels tarragonins.

La recuperació de Dames i Vells i el Ball de Diables, i la creació de la Colla Jove, són fets clau a inicis dels 80

Tot això canvia el 1979 quan es viu un esclat en molts sentits. L’arribada dels primers ajuntaments democràtics i les ànsies de renovació i modernitat de la societat propicien que els ciutadans participin més en els afers públics. A Tarragona això es tradueix, en part, en l’inici d’un procés de recuperació dels elements que configuren la Santa Tecla que coneixem avui. La creació de la Colla Jove, la reaparició de Dames i Vells, la recuperació del foc amb el Ball de Diables i la implicació dels dos esbarts es perfilen com quatre fets clau que expliquen aquesta transformació.

El Ball de Dames i Vells és un dels primers elements que apareixen. “L’Ajuntament volia recuperar el patrimoni perdut i va estar dos anys buscant gent de la colla sardanista i de l’Escola de Teatre”, recorda Oriol Grau, un dels membres fundadors d’aquest ball. Els primers versots que surten al carrer, el 1981, són fidels al text antic del segle xix, que s’havia conservat a l’Arquebisbat. “La censura, precisament, va fer que es conservessin els textos”, constata Grau.

Oriol Grau recorda la participació de noies al principi de Dames i Vells i una crisi el 1985

Però els primers anys del Ball de Dames i Vells no són fàcils, perquè després de l’actuació del 1985 arriba una “crisi existencial” i tan sols es queden dos nois, un d’ells l’Oriol. Les dames, que havien estat representades per primera vegada per noies, tornen a ser homes transvestits: “A mi em va costar perquè no m’havia vestit mai de dona al carrer”, reconeix Fermí Fernàndez, un dels nous actors que entren el 1985. Sense la presència de dones, la representació canvia radicalment. “Els homes transvestits érem més marranots i, a sobre, fèiem més gràcia”, recorden tots dos.

(…)

Ara fa quaranta anys que Tarragona va començar a recuperar les festes de Santa Tecla. Un procés de quatre dècades buscant i trobant una identitat perduda que reconstruïm des del FET amb una dotzena dels seus protagonistes.

Aquest és un dels gran reportatges que publiquem íntegrament al número 37 de la revista i que ha estat possible gràcies al suport dels nostres gairebé 650 subscriptors. T’hi vols sumar?

FES-TE DEL ‘FET’

O busca el teu exemplar de la revista en aquests punts de venda:

Llibreria La Capona

Llibreria Adserà

Cal Matias (Serrallo)

Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8)


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *