Carregant ...

Rocío Rubio: “Som una policia robusta i madura”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Rocío Rubio, intendenta dels Mossos, al pati del col·legi de les Dominiques. Foto: David Oliete.

Porta gairebé trenta anys de feina lligada al comandament d’unitats policials i ha viscut en primera línia situacions límit com l’atemptat de la Rambla de Barcelona, l’agost del 2017. Especialment sensible en la defensa de la igualtat i la diversitat sexual i afectiva, la tarragonina Rocío Rubio Mojarro ha impulsat als Mossos d’Esquadra un model pioner en el tractament dels delictes d’odi i discriminació que és un referent a Europa.

La intendenta dels Mossos va crear un model pioner a Europa en el tractament dels delictes d’odi

Sessió de fotos al col·legi de les Dominiques. Aquí va fer tot el recorregut de l’ensenyament obligatori fins a BUP. Aquests espais van ser testimoni els anys 70 i inicis dels 80 de la formació d’una nena rebel que, ja de petita, volia ser policia. Una cosa ben estranya per a l’època. Rocío Rubio és l’única intendenta actual del cos de Mossos d’Esquadra, ha estat cap de la Divisió de Policia Científica i ara coordina l’Escola de Policia de Catalunya.

Entra als Mossos molt jove, el 1990, a punt de complir vint-i-tres anys.

Sí, pertanyo a la quarta promoció de Mossos d’Esquadra. És el moment en què es dona una empenta política al procés per substituir el Cos Nacional de Policia.

¿Es troba amb un ambient molt masculinitzat?

Jo, que venia de militar activament al Bloc Feminista, em vaig trobar amb un col·lectiu on hi havia molt poques dones, però el principal problema en aquell moment era que no teníem competències en seguretat ciutadana i havia de fer unes tasques molt limitades, tot i que estava preparada per exercir la feina amb plenes capacitats. Tot plegat era una mica frustrant. Mirava de satisfer les inquietuds col·laborant amb la Guàrdia Urbana de Tarragona.

¿Es va sentir discriminada pel fet de ser dona?

En aquell moment no, però amb la perspectiva del temps t’adones que no has tingut les mateixes oportunitats que els teus companys. Es palpava, en aquella època, un tracte diferent per part de molts ciutadans, que preferien dirigir-se a un agent home abans que a mi. Em feia molta ràbia. I tot i que aviat vaig ascendir en l’escalafó amb càrrecs de responsabilitat, molta gent seguia parlant primer amb el meu company masculí. En l’actualitat això ha canviat, però no al cent per cent.

¿Ha patit algun cas d’assetjament dins del cos?

Sí, n’he patit. Un cas puntual, es va denunciar i van sancionar la persona. Altres companyes, però, han viscut processos d’assetjament prolongats en el temps que van acabar als tribunals amb sentències dures.

(…)

El 2007 va impulsar un model de tractament dels delictes d’odi i discriminació que ha sigut un referent.

Sí, hem explicat a tot Europa la nostra experiència. El model ha evolucionat per la tecnologia i les directrius europees, i la resta de policies s’hi han anat afegint. El punt de partida és que podíem identificar delictes d’amenaces o lesions, però no existia un registre policial de delictes d’odi, un concepte que ha apadrinat totes les discriminacions que pateixen les persones pel fet de pertànyer a un col·lectiu minoritari: per exemple, el color de la pell, l’orientació sexual, la pràctica religiosa o una discapacitat. Un nou matís al Codi Penal ens va permetre aplicar l’odi com un agreujant de tots els delictes i quantificar aquests casos. Vam ser la primera policia en diagnosticar el fenomen.

“Som pioners en la sensibilització dels col·lectius afectats per delectes de discriminació”

I després de la diagnosi, com actuen?

Vam ser pioners també a l’hora de treballar en la sensibilització dels col·lectius afectats, especialment el LGTBI (lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals). L’essència dels Mossos és que som una policia de proximitat, i en aquest àmbit ja fa temps que ens reunim amb aquests grups discriminats per explicar-los la importància de denunciar presumptes delictes per discriminació i per acompanyar-los, si cal, en tot el procés i l’assistència emocional. En resum, el protocol amb què treballem comptabilitza els casos amb agreujant d’odi per passar-los a la fiscalia especialitzada i que ho tingui en compte a l’hora d’actuar.

Encara hi ha por a denunciar?

Un dels entrebancs per a la visibilització del fenomen és la desconfiança en les institucions judicials i la policia. Hi ha persones d’aquests col·lectius que poden haver tingut una experiència prèvia negativa, i això els condiciona molt.

“La policia del futur ha de ser més transparent i propera. La ciutadania hi ha de poder dir la seva”

Com ha de ser la policia del futur?

Més transparent i propera. Estem preparats en tots els àmbits, però la crisi d’aquesta dècada no ha fet possible disposar de tots els recursos necessaris per afrontar grans reptes com la ciberseguretat o la delinqüència informàtica. S’ha d’invertir en infraestructures i en dotar els Mossos de més efectius, però el gran canvi és de concepte: la policia s’ha de reformular. En un context evident de pèrdua de legitimitat i confiança de la ciutadania, hem de pensar com afrontem el futur. I crec que, a més de ser un cos modern i dotat amb l’última tecnologia, hem d’anar cap a la coproducció de seguretat. Això vol dir que la policia no l’hem de fer només els experts, també hi han de participar els destinataris. Els hi hem de preguntar per les seves expectatives i sobre com ha estat el servei policial quan l’han reclamat. La ciutadania ha de tenir la possibilitat de proposar i incidir a través de fòrums de decisió sobre com ha de ser la futura policia de Catalunya. Perquè tots, des del moment que adoptem una mesura de prevenció personal, incidim en la seguretat. Associacions de veïns, comerciants, col·lectius, víctimes, agents privats, el sistema penitenciari…, tothom ha de participar en el disseny d’estratègies i polítiques de seguretat.

“Els Mossos tenen un gran prestigi a Europa, però ens limiten algunes directrius polítiques”

Què és la Policia de Catalunya en el context europeu?

Una policia integral i comparable amb qualsevol altre cos. En determinats àmbits, com el cientificoforense, té un gran prestigi. Només ens limiten les directrius polítiques que es van establir al seu moment sobre els àmbits competencials, i això repercuteix a l’hora d’investigar i perseguir un fenomen de criminalitat global cada cop més estès. Es va dissenyar una policia pensada per no sortir del mapa de Catalunya i ens calen unes limitacions més flexibles.

(…)

Aquest és un fragment de l’entrevista a la intendenta dels Mossos d’Esquadra, Rocío Rubio, que publiquem íntegrament al número 37 del FET a TARRAGONA.

Aquesta entrevista ha estat possible gràcies al suport dels més de  640 subscriptors de la revista. Si vols umar-te a la comunitat del FET i ajudar el periodisme de qualitat a la ciutat,

FES-TE DEL ‘FET’  per només 30€ l’any


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *