Carregant ...

En record de l’1 d’Octubre

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La concentració de l’1 d’Octubre va arrencar a la plaça de la Font. Foto: Jan Magarolas.

Dos anys. Vint-i-quatre mesos. Cent quatre setmanes. Set-cents trenta dies des d’aquell primer d’octubre del 2017 que feia temps que es preparava. Aquest dimarts al vespre, els carrers de Tarragona van recordar l’essència del que va ser aquell referèndum fallit –en molts sentits- amb una manifestació amb milers de persones. Milers, perquè el ball habitual i interessat de xifres impedeix que sigui un nombre més acurat.

Milers de manifestants recorren el centre de Tarragona en el segon aniversari del referèndum

La convocatòria marca les 7 de la tarda a la plaça de la Font. Aviat hi apareixen joves, adults i, sobretot, gent gran de tots els llocs de Tarragona, però poques criatures. Destaquen nombroses pancartes de grans dimensions que es concentren davant de l’Ajuntament de Tarragona. També es deixen veure l’alcalde, Pau Ricomà, diversos regidors del consistori i diputats del Parlament de Catalunya. Per una raó o una altra, tots ells consideraven que aquest u d’octubre havien de sortir al carrer.

Abans de començar a moure’s de lloc, desenes de periodistes ja estem apuntant, gravant i fotografiant tot allò que ens sembla important, fent la nostra feina. És llavors quan, al mig de la plaça, apareix el crit de “premsa espanyola, manipuladora” per uns periodistes valencians que duen un micròfon verd. No és tolerable cap mostra de pressió a la llibertat de premsa, i menys per qui fa bandera de la llibertat d’expressió.

Els manifestants es van atruar davant l’Institut Tarragona. Foto: Jan Magarolas.

Travessant tota la plaça de la Font i el Portalet, la manifestació arriba a la Rambla Vella, on trenca a Sant Francesc per anar a la Rambla Nova. Amb crits com “U d’octubre, ni oblit ni perdó!” o “Sense desobediència no hi ha independència”, els manifestants avancen lentament. S’acompanyen de xiulets i onegen banderes, sobretot estelades, al ritme dels eslògans reivindicatius. Un cop a l’estàtua dels castells, els independentistes giren per passar per Estanislau Figueras i fer una parada davant de l’Institut Tarragona, el que més violència va rebre de tota la ciutat. Ja a la Imperial Tarraco la manifestació es replega davant la subdelegació del govern espanyol, com ja és tradició.

L’acte el van cobrir mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Foto: Jan Magarolas.

Les 8 de la tarda. El sol ja marxa i, amb ell, molta gent gran. Comencen els parlaments, que intenten incloure tots els partits i entitats. Rosa Maria Codines, preisdenta d’Òmnium Cultural, reivindica la desobediència “civil i pacífica” alhora que defensa el dret a vot “com sempre”. “Tossudament alçats, som pacífics i combatius”, diu Codines, davant d’un públic entregat.

Llegint, per parts, un manifest conjunt, els partits mostren unitat d’acció, com a mínim amb la voluntat d’un objectiu comú. Xavier Puig, d’ERC, aposta per la independència “com a única solució a l’atzucac repressiu de l’estat”, mentre que Laia Estrada, de la CUP, reclama “una societat mobilitzada” i més compromís a un Parlament i un govern independentistes per assolir la “via unilateral”. Dídac Nadal, de JxTGN, fa una intervenció breu recordant els “presos, exiliats i milers de represaliats” i conclou els parlaments amb un “Visca Catalunya lliure!” que és correspost pel públic.

Després de l’acte, uns 200 manifestants van tallar l’A-7 sense aldarulls ni intervenció policial

Amb els Segadors es dissol definitivament la concentració a la Imperial Tarraco, però n’hi ha que no en tenen prou i es traslladen a l’A-7, encapçalats per una pancarta del CDR Tarragona. Sense cap tipus d’oposició tallen els dos sentits de l’autovia. Mitja hora després, els dos-cents manifestants que queden abandonen l’A-7 i es restableix el trànsit i la normalitat, sense aldarulls ni càrregues policials.

Un grup de manifestants van tallar l’A7 durant mitja hora. Foto: Jan Magarolas.

En record de l’u d’octubre, ahir milers de persones van sortir al carrer a Tarragona, desenes de milers arreu del país, per reclamar no unitat d’acció ni una amnistia pels presos polítics, sinó l’absolució i la implantació dels resultats del referèndum del 2017. Ara els toca als polítics marcar l’estratègia, i caldrà veure amb quina intensitat de convocatòria rep el moviment independentista la sentència del Tribunal Suprem.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *