Hi ha un comentari que s’ha convertit en habitual i crònic cada any després de les festes de Santa Tecla: “A Tarragona no es fa res, la ciutat s’apaga fins a la primavera i la gent no surt”, s’afirma col·loquialment amb diverses variants en moltes converses.
Hi ha una oferta àmplia i variada de teatre, música i exposicions durant tota la temporada
Doncs ja n’hi ha prou! La frase no té cap sentit i no es correspon a la realitat. La reiteració permanent d’una idea de ciutat culturalment ensopida bona part de l’any s’ha de revertir perquè, senzillament, no és certa. I ara, precisament, quan s’ha acabat la Festa Major és un bon moment per desmuntar el comentari.
Aquí en teniu uns quants exemples:
– La gran exposició de la fotògrafa Joana Biarnés al Centre d’Art (Tinglado 2).
– L’exposició ‘Camins de ronda’ que s’inaugura el dia 8 al Tinglado 1 i, per extensió, la magnífica oferta cultural del Moll de Costa amb el Museu del Port i el Museu Nacional Arqueològic.
– L’exposició ‘Treball i lleure a Tarragona, ara fa cent anys’, que es pot veure a partir d’aquest divendres a l’Espai Turisme.
– Les exposicions d’alta qualitat del CaixaForum: aquest trimestre, una mostra sobre cinema i emocions.
– La programació fins al gener de la sala Trono Armanyà que aquesta setmana estrena una producció pròpia.
– L’imminent inici de la temporada d’espectacles al Teatre Tarragona (fins al maig) que arrencarà el 18 d’octubre amb un muntatge contemporani i transgressor.
– La vintena de propostes de la sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera per aquesta tardor.
– Els espectacles de música, dansa i humor que programa el Palau Firal i de Congressos.
– El cicle de concerts de música independent que es prepara a la Capsa de Música patrocinats per Movistar.
– Les propostes setmanals modernes i alternatives de la sala Zero. (15 actuacions entre octubre i novembre).
– La temporada 2019-2020 de Joventuts Musicals que comença el 15 d’octubre al Metropol.
– El Festival Internacional Teatre Màgic, que impulsa el Mag Gerard i que arriba el novembre a la 13a edició.
– La Setmana del Còmic de Tarragona, que també se celebra al novembre.
– El Psicurt, festival de curtmetratges sobre salut mental, del 10 al 13 d’octubre.
– El cinema en versió original (20 anys de programació estable!) que ens porta l’associació Anima’t a l’Auditori de la Diputació.
– Les activitats de tota mena que convoca la Biblioteca Pública de Tarragona.
– La Tardor Literària, amb recitals, presentacions de llibres i moltes altres propostes.
– La programació continuada del Teatret del Serrallo amb activitats per a tots els públics.
– Les Jornades Europees de Patrimoni, que a Tarragona es concentren en l’activitat ‘Misteri als museus’.
I així podríem seguir…. demostrant que hi ha una intensa i variada activitat cultural durant tot l’any a Tarragona, promoguda per entitats, col·lectius i institucions. Una altra cosa és la resposta del públic, l’actitud de la ciutadania davant l’oferta cultural que té a l’abast.
“Ens hem de preguntar si hi ha prou públic a Tarragona disposat a pagar per consumir cultura”
Per això, ens hem de preguntar amb claredat si els darrers anys l’ajuntament ha tingut la cultura entre les seves prioritats i si la política cultural ha tendit a crear nous públics i a fomentar la participació de persones de tota mena en el teixit i/o el consum cultural.
I també ens hem de preguntar si als tarragonins només ens interessa sortir al carrer a veure com desfilen alguns dels nostres veïns amb el Seguici de la Festa Major, la Processó de Divendres Sant o la Rúa de Carnaval.
Tenim prou públic disposat a pagar per consumir cultura contemporània?
Hi ha prou gent amb ganes de treure una entrada per gaudir del teatre, l’òpera, la música, la dansa o les arts plàstiques?
Som proclius a pagar per un espectacle amb molta força mediàtica que es representa en un gran recinte de Barcelona i, en canvi, ens resistim a una proposta cultural que ve a Tarragona?
En qualsevol cas, acabem d’una vegada per totes amb la reiteració de la Tarragona morta culturalment després de la Tecla.
Amic Lahoz. No es tracta de QUANTITAT. Quants creadors engendra TGN? Qantes produccions s’engendren a TGN? Aquesta és la qüestió. Tarragona, lògic, no figura al mapa cultural del País. Tarragona no està morta culturalment, però quasi: fins ara se n’ha encarregat l’ajuntament d’asfixiar, o avortar, qualsevol projecte (CREACIÓ, PRODUCCIÓ) engendrat a TGN.
Sergi Xirinacs