L’abisme és avui encara més gran. La ferida de la sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre del 2019 encara és més profunda que la sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny del 2010 contra l’Estatut.
Ha passat gairebé una dècada i la dura condemna als líders polítics i socials del Procés a gairebé cent de presó, sumant la pena de tots 9, només fa que incrementar la desconnexió emocional de més de dos milions de catalans amb l’Estat.
Les mobilitzacions contra la sentència marquen un punt d’inflexió entre els independentistes
Les mobilitzacions de rebuig d’aquest dilluns suposen un punt d’inflexió, marquen un canvi de paradigma en la manera de fer del moviment independentista. No havíem vist mai una cosa igual (l’acció del Tsunami Democràtic a l’aeroport). I això només acaba de començar.
S’albira almenys una setmana intensa de manifestacions i protestes. A Tarragona, aquest dilluns han conviscut les marxes improvisades d’estudiants amb talls de carretera, el bloqueig a l’estació de trens i la manifestació convocada al vespre per les entitats sobiranistes amb una plaça de la Font plena de gom a gom.
Després de la primera glopada d’indignació, aquest dimarts -coincidint amb l’homenatge a Lluís Companys en el 79è aniversari del seu afusellament- les mobilitzacions continuaran amb una nova convocatòria d’Òmnium al vespre a la plaça Imperial, on els presos en tornaran a ser els protagonistes.
Dimecres a primera hora sortirà del passeig de les Palmeres una de les cinc columnes de la Marxa per la Llibertat, que preveu recòrrer en tres etapes el trajecte fins a Barcelona. El mateix dimecres començaran tres dies de vaga a la universitat, convocats pel Sindicat d’Estudiants, i divendres hi ha la vaga general que promou la Intersindical – CSC.
La indignació d’amplis sectors socials es farà evident al llarg de tota la setmana
I mentrestant, les accions sorpresa dels nous actors socials que prenen el protagonisme a les institucions i, fins i tot, a les entitats que han comandat fins ara el Procés en solitari (ANC i Òmnium). Sense lideratges ni portaveus, però molt planificat des de l’anonimat i la discreció. El Tsunami recorda l’operació urnes de l’1 d’Octubre.
Vivim uns dies que marcaran el futur polític del país durant dècades. La indignació és molt gran i transversal. En perill, drets i llibertats fonamentals. I en l’horitzó, l’enquistament d’un conflicte polític que només es pot superar a través de la negociació política. I a l’Estat, no en semblen gaire predisposats…de moment.