Aquest dimecres fa dos anys que van tancar a la presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Aquest dimecres han arrencat les cinc columnes de la Marxa per la Llibertat, que divendres confluiran a Barcelona.
Aquest dimecres Tarragona viu la ressaca d’una nit d’aldarulls i càrregues policials com no s’havien vist mai. Una situació que es va repetir -sospitosament- a les altres capitals del país.
Estava tot previst per oferir la imatge d’una Tarragona caòtica amb contenidors en flames? Estava tot sincronitzat per començar les càrregues just quan es va donar l’acte per fialitzat? Estava planificada l’aparició sobtada de dues dones amb banderes espanyoles davant l’edifici de la Subdelegació del Govern espanyol? Hi havia infiltrats encaputxats de fora de la ciutat que es van dispersar en petits grups per augmentar la sensació de caos?
Cal aclarir les actuacions policials de Tarragona i de la resta de capitals. I cal que se’n desmarquin tots els actors polítics i socials de l’independentisme, perquè els episodis de violència només fan que malbaratar les accions pacífiques i massives de protesta contra la sentència.
Ningú parla ja de l’acte convocat per Òmnium a la plaça Imperial que va aplegar milers de persones que, dempeus o assegudes amb espelmes, van escoltar amb atenció i emoció continguda les cartes i els al·legats dels presos.
La millor manera d’arraconar els episodis de violència orquestrada és caminar i agafar aire: les marxes per la Llibertat que, en el cas de Tarragona, ha aplegat en la sortida més d’un miler de persones i que hi va afegint caminants a mesura que avança. Gent de totes les edats que, tranquil·lament i amb un somriure, va a bon pas camí de Barcelona.
Avui, més que mai i enmig de tanta indignació, cal cridar a la calma i aconseguir com sigui aïllar i expulsar els violents de les protestes contra la sentència.
