Sis reflexions d’urgència i un epíleg en plena jornada de vaga després d’una setmana plena de tensions en fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i socials de l’independentisme. Reflexions en clau tarragonina, però amb mirada de país.
1.- No hi ha cap indret d’Europa capaç d’organitzar simultàniament cinc Marxes per la Llibertat de 100 quilòmetres cadascuna amb desenes de milers de persones que -en un to festiu i reivindicatiu- han confluït alhora a Barcelona. Les imatges de l’arribada dels caminants per la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via donen la volta al món. Els protagonistes de l’independentisme pacífic i democràtic mereixen el lloc destacat de la setmana perquè són molts més que els violents que han cremat contenidors i han fet barricades. Són la immensa majoria.
2.- Hi ha un sentiment transversal d’indignació amb la sentència. Els joves lideren les mobilitzacions perquè consideren que el procés cap a la independència és l’única manera de canviar el règim i acabar amb la paràlisi política. Però també creuen que és la manera més efectiva d’acabar amb la vulneració de drets i llibertats, la precarietat laboral, els preus inassumibles dels habitatges, els desnonaments o l’augment de les taxes universitàries. Són joves indignats per l’absència d’horitzó.
3.- Quatre nits d’actuació policial indiscriminada als carrers de Tarragona: una desena d’agents de paisà de la policia espanyola detenen una noia davant la TAP; agents de la Policia Nacional surten de les furgones als carrers del centre de la ciutat per pegar vianants sense solta ni volta; una patrulla dels mossos atropella un noi de 17 anys a Marquès de Montoliu; càrregues indiscriminades contra manifestants a la plaça Imperial… El que s’ha vist aquesta setmana és molt greu i cal reclamar respostes immediates sobre unes actuacions policials molt discutibles.
4.- A Barcelona, un grup de nazis apallissen un jove antifeixista. I els Mossos diuen que “no disposaven d’efectius” per encapsul·lar els ultres. Les explicacions del departament d’Interior no són convincents. Per què la nit de dijous la Policia Nacional no estava als carrers de Barcelona “coordinats” amb els Mossos, tal com ho havien fet les nits anteriors? En aquest i altres episodis nocturns de Barcelona, Tarragona i altres ciutats del país, hi ha massa punts foscos que cal aclarir amb celeritat.
5.- En l’àmbit polític, és evident el col·lapse del Govern de Catalunya: un president sol i erosionat, sense iniciativa ni lideratge, que no sap estar a l’alçada del moment històric. I un conseller d’Interior qüestionat per tothom que ha demostrat la seva inoperància i que s’ha vist desbordat per la situació. La dimissió de Miquel Buch es fa imprescindible i la convocatòria d’eleccions per part de Quim Torra, també.
6.- En l’àmbit periodístic, dues constatacions: la denúncia de les noves agressions que han patit aquests dies professionals de la informació a diverses ciutats de Catalunya i l’aplaudiment generalitzat als companys periodistes que en el cas de Tarragona han realitzat una feina magnífica, excepcional. Tot i la precarietat laboral i l’escassetat de recursos, els mitjans de proximitat han tingut aquests dies un paper clau per explicar la realitat d’un moment excepcional. Enhorabona!
EPÍLEG: Un dels detinguts aquesta setmana que han tancat a la presó sense fiança és el jove tarragoní David Solé Domènech, després de les manifestacions del dia 15 a Barcelona. La decisió de la jutge és del to desmesurada i incomprensible, un altre exemple de la retallada que patim en matèria de drets i llibertats. L’onada de suport al David i la seva família és una alenada d’aire en un context d’angoixa, impotència i ràbia de bona part de la societat tarragonina i catalana. Cal lluitar per la llibertat immediata del David!!!
