On són els joves? Aquesta pregunta capciosa i, a vegades, repetitiva, se sent més sovint del que a un li agradaria.
Tarragona i Catalunya han viscut els episodis més intensos del que portem de “procés”. La sentència que condemna a cent anys de presó els líders polítics i socials del moviment ha trobat una resposta massiva al carrer. Centenars de milers de persones han sortit a manifestar-se en contra d’una justícia que considerem injusta, però vinc a parlar d’un sector molt concret d’aquesta mobilització: nosaltres, els joves.
Reflexions de set dies de mobilitzacions permanents després de la sentència del Procés
Vagi per davant que la intenció d’aquestes línies no és una altra que la d’oferir una visió personal amb esperances de ser generacionalment compartida. Tan sols són les reflexions de set dies de mobilització immediata i permanent, no pas cap doctrina.
Qui no ha vist les imatges de centenars de joves, cada nit, enfrontant-se als Mossos i a la Policia Nacional? Barricades als carrers, violència injustificada i detencions, sovint, arbitràries. Les xarxes socials en van plenes i s’assimilen a moviments recents d’altres llocs del món: som nosaltres, els joves, que sortim als carrers a reclamar el que ens pertany.
Nosaltres, les joves, hem sentit incomptables vegades com se’ns ha dit que el futur és nostre però que ens l’hem de guanyar. Que hem d’estudiar allò que ens faci feliços per acabar treballant, si treballem, d’una cosa que no ens omple ni l’ànima ni la butxaca. Que tenim dret a molts drets gràcies als nostres avis, però que tenim el deure d’exercir-los i defensar-los per no perdre’ls. Que som la generació més ben preparada i la primera que viurà pitjor que els seus pares…
“Ho volem decidir tot. Si no tenim por, ells ja no tenen poder”
Nosaltres, els joves, volem decidir el que, el qui, el com i el quan, perquè ho volem decidir tot. Perquè, com diu el periodista Antoni Bassas, no entenem que puguem decidir la nostra identitat sexual però no la nostra identitat nacional. Sabem què s’hi juga i volem la capacitat de decidir-ho.
Nosaltres, les joves, hem perdut la por. Potser perquè no sabem què vol dir allò de “córrer davant dels grisos” o potser perquè ho volem saber. Reconeixem la nostra força i la nostra responsabilitat, i hem arribat a l’alliberadora conclusió que, si ja no tenim por, ells ja no tenen poder. Sortim al carrer i ens encarem a la policia perquè sabem que no hi ha res a fer amb una societat sense por.
“Reclamem la llibertat immediata del David Solé, la Laura Solé i el Joan Tortosa”
Nosaltres, els joves, ens sentim ignorats. No és que rebutgem la política: és que la política ens rebutja a nosaltres. I hem vist que, per fer-nos sentir, cal sortir als carrers dia rere dia, nit rere nit. De no ser per les barricades i els aldarulls d’aquesta setmana, qui hauria escoltat els joves? Feu-nos cas.
Nosaltres, les joves, estem en contra de la violència, de la impunitat policial –una altra forma de terrorisme d’estat-, de les detencions arbitràries i els empresonaments polítics. Volem la llibertat immediata de la Laura Solé, el David Solé i el Joan Tortosa. No tots defensem els altercats però tampoc poden ser una eina per criminalitzar-nos. Hi ha solidaritat entre nosaltres i accions que són en defensa pròpia.
Nosaltres, els joves, estem en contra de la precarietat laboral, les carreres impagables, els assassinats a la Mediterrània i els desnonaments. No volem vendre la nostra salut ni la del nostre planeta. No entenem la societat sinó feminista, mobilitzada i solidària.
Nosaltres, les estudiants, treballadores i aturades som les vostres filles, germanes i amigues i ens sabem joves. Potser és un mal moment per la joventut i per tenir ideals, però per això no ens agrada que ens preguntin on som els joves. Perquè nosaltres ens hi estem jugant la pell, el cap, els ulls i els testicles: els joves som a tot arreu.
Demà el llegiré a les àvies i avis de la 3a joventut x la República. Citant les fonts i l”autor
Hi ja algun problema?
Moltes gràcies
Joan-Andreu Torres 650947621
Cap problema.