Advertisement
Carregant ...

La vida entre els difunts

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Foto: David Oliete.

Treballen cada dia. De dilluns a diumenge. Tot l’any. Els seus usuaris no han triat anar-hi. Hi són perquè la mort els hi ha obligat. “I la mort segueix sent molt tabú, no estem acostumats a parlar-ne”, diu Edurne Guzmán. En canvi, per a ella i per a la resta de treballadors del Tanatori de Tarragona, la mort és el pa de cada dia. La mort condiciona i marca la seva jornada laboral, i el dol, la tristesa i, en molts casos, la tensió condicionen la dels seus clients.

Més enllà dels despatxos on s’atén les famílies, darrere de les sales de vetlla i de la sala de cerimònies, funciona tot un engranatge discret i preparat per entrar en escena en qualsevol moment. Durant el 2018 ho van fer 1.208 vegades (1.100 durant el 2017), cosa que vol dir que van passar per l’equipament una mitjana de tres difunts cada dia.

Treballadors del Tanatori de Tarragona expliquen al ‘FET’ la seva tasca diària al costat de la mort

“El primer contacte que tenim amb les famílies acostuma a ser telefònic. Els hi demanem el certificat de defunció i les dades del difunt per iniciar el servei”, explica Míriam Pan, cap de servei del Tanatori des de fa tretze anys. Amb aquesta documentació preparada, entren en acció els funeraris. Ells són els qui condueixen el cotxe per anar a buscar el difunt a casa seva, a l’hospital, a la carretera o allà on sigui. Els qui, després de parlar amb els familiars, preparen el cos, el traslladen a la sala de vetlla i després a la de cerimònies, a l’església o al crematori. Una feina que fins fa molt poc semblava reservada als homes i que cada vegada incorpora més dones, com l’Edurne, o l’Anna Maria.

“Ens trobem de tot, cada família és un món i cada servei és diferent”, expliquen els empleats de Serfumt

“Ens trobem de tot. Totes les morts són tristes, però quan es tracta d’un nen o d’un jove, o d’un accident, sol ser més dur. Cada família és un món, i nosaltres intentem fer les coses de la manera tan senzilla com sigui possible, però cada servei és diferent”, assegura Ainoa Morales, que també treballa en l’atenció a les famílies. Aquí, tant els administratius com els funeraris necessiten altes dosis d’empatia i també de distància, sobretot un cop acabada la jornada laboral. No tothom serveix. No tothom ho aguanta. “Hem tingut gent a les oficines que han durat setmanes perquè no ho suportaven”, diu la Míriam.

(…)

Aquest és el fragment inicial d’un reportatge molt extens que publiquem íntegrament al número 38 del FET a TARRAGONA.

Si t’interessa aquest i altres continguts de qualitat, fes-te subscriptor del FET i dona suport al periodisme rigorós i cuinat a foc lent.

Si ho prefereixes, la revista la pots trobar a:

Llibreria La Capona

Llibreria Adserà

Cal Matias (Serrallo)

Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8)


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *