El claustre de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona va acordar, el curs passat, que la biblioteca del centre passaria a dur el nom de l’escriptora Montserrat Abelló. La proposta, plantejada, de feia temps, pel departament de llengua i literatura catalanes, i que serà una realitat a partir d’aquest dimecres 4 de desembre, ja ha propiciat els primers fruits, almenys de portes endins. Aquestes últimes setmanes, el recull de poemes Al cor de les paraules, d’Abelló, ha anat de mà en mà entre alguns professors del’institut, que s’han interessat pels versos de la tarragonina. “La idea és que tota la comunitat educativa s’impliqui en la lectura de l’autora”, afirma el director de l’institut, Jordi Satorra.
L’institut Martí i Franquès bateja aquest dimecres la seva biblioteca amb el nom de la poeta tarragonina
El professor i filòleg català Joan Masdéu recorda que van elegir Abelló no només per “la qualitat de la seva obra poètica”, sinó també per la seva trajectòria com a traductora, així com per ser “una persona honrada”. “Li hem fet poc cas”, hi afegeix, tot seguit. Nascuda l’1 de febrer de 1918 a Tarragona, una ciutat en la qual va viure pocs anys, condicionada per l’exili, que la va dur, a partir de 1939, primer a França, després a Anglaterra, i finalment a Xile, Abelló va treballar, durant anys i panys, en l’àmbit de l’ensenyament, com a docent.
Per si no fora suficient, l’autora guarda un cert lligam amb el centre. Corria l’any 2006 quan l’estudiant Mònica Pérez va analitzar, en el seu treball de recerca de batxillerat, sota el guiatge de la professora i filòloga Anna Gispert, la vida i obra d’Abelló. Guardonada, aleshores, amb el premi Cirit i el premi del departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, Pérez també va portar a terme una segona investigació sobre l’autora, que porta per títol Ja mai de tu no n’eixirà el silenci. Ambdós estudis es poden consultar en línia, en el portal web de Tinet.cat.
L’exalumna del centre, Mònica Pérez, ha realitzat dos treballs de recerca sobre l’obra d’Abelló
Gispert, que va mantenir una relació estreta amb Abelló, en destaca també que va ser una “defensora de la llengua catalana i del feminisme”. Retornada a Catalunya l’any 1960, va publicar el seu primer llibre de poemes, Vida diària, als 45 anys, i va començar a traduir l’obra d’autores com Sylvia Plath i Anne Sexton. Pel que fa als versos d’Abelló, Gispert creu que “arriben, perquè són clars i tracten amb recurrència el fet quotidià”.
La Biblioteca Montserrat Abelló s’estrenarà, oficialment, amb aquest nom, aquest dimecres, a les 19 hores, amb un recital poètic i musical. La notícia transcendeix els límits del recinte escolar. Gispert, Masdéu i Satorra coincideixen a considerar que, amb accions com la de batejar un equipament amb el nom d’Abelló, la societat tarragonina “es fa un favor a si mateixa”.
La biblioteca disposa d’un extens fons local i de publicacions sobre memòria històrica
La biblioteca de l’Institut Antoni de Martí i Franquès era un espai que s’havia associat, com a mínim durant les darreres dècades, amb el càstig als alumnes del centre que acumulaven un nombre determinat d’amonestacions. Amb els anys, però, s’ha volgut potenciar com un indret per a l’estudi, la lectura i la reflexió. En l’actualitat, disposa d’un fons local extens i una prestatgeria dedicada a la memòria històrica, i està previst que s’hi incorporin una secció dedicada a la poeta Abelló i una altra pensada per combatre la violència de gènere.
El seu ús està reservat als alumnes de l’institut, així com als nens de primària degudament acreditats. Un cartell penjat a la porta de la biblioteca, basat en un text que un estudiant va preparar per al dia mundial de la poesia, manifesta, als qui són a punt d’accedir-hi: “El paradís perfecte és una biblioteca”.
