Carregant ...

2020, l’any per revertir en cultura i patrimoni

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Accés al Teatre Metropol en una imatge de fa sis mesos. Foto: Ricard Lahoz.

Tarragona enceta la tercera dècada del segle XXI amb moltes qüestions pendents de resoldre. Qüestions històriques, perquè s’arrosseguen des de finals del segle XX, i qüestions sobrevingudes els darrers temps. L’escassa autoestima dels tarragonins, l’absència de lideratges, la nul·la capacitat d’exercir de lobby i el menysteniment crònic dels governs espanyol i català són factors que expliquen l’alt nivell de dèficits que arrossega la ciutat.

Després de quatre dècades d’alcaldes del PSC i l’antiga CiU, Tarragona compta amb un govern municipal liderat per l’Esquerra Republicana d’Oriol Junqueras que aspira a ser el partit central i hegemònic de Catalunya. Un govern progressista, amb la participació dels ‘comuns’ i el suport extern en temes clau com els pressupostos de forces tan diferents com la CUP i Junts per Tarragona.

Tarragona necessita una estratègia en política cultural, arribar a nous públics i difondre millor l’oferta actual

En aquest context de nou govern -petit i fràgil- i de molts temes pendents, cal marcar les prioritats del 2020 i del mandat de quatre anys. Al meu entendre, aquest hauria de ser el primer any per començar a revertir els dèficits en política cultural i de gestió del patrimoni a la ciutat. Per dues raons bàsiques (i no úniques):

a) perquè la cultura no ha tingut un full de ruta clar en 40 anys de democràcia municipal i

b) perquè la conservació del patrimoni es mereix un punt d’inflexió coincidint amb el vintè aniversari de la declaració de la Unesco.

“Cal invertir en la millora dels equipaments i cal pal·liar el dèficit greu en biblioteques”

En cultura, els reptes són múltiples:

– S’ha d’acabar amb la percepció injusta de bona part de la ciutadania que a Tarragona no hi ha oferta.

– L’extensa i variada activitat cultural s’ha d’organitzar i comunicar millor.

– La programació ha d’arribar a nous públics, però abans cal educar la gent a consumir cultura de pagament.

– Cal apostar per la cultura actual, contemporània, i situar-nos al mapa de Catalunya, on ara som inexistents.

– Cal definir el paper dels festivals: han de continuar tots? se n’han de prioritzar alguns? cal crear-ne de nous?

– Cal invertir en la millora dels equipaments i fomentar la coordinació en les seves respectives programacions, i també amb la iniciativa privada.

– Cal treballar amb urgència en pal·liar el dèficit en biblioteques, la gran mancança educativa i cultural de la ciutat.

Grades del Circ romà, un dels monuments declarats Patrimoni Mundial per la Unesco. Foto: Ricard lahoz.

En patrimoni, els reptes també són majúsculs i coincideixen en el temps amb el vintè aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial al conjunt de Tarraco. Al desembre, l’Ajuntament i la Generalitat ratificaven el seu “compromís” en aquest àmbit. Les necessitats són moltes, però en destaquen les de l’Amfiteatre -cal intervenir ràpid per permetre a curt termini la seva reobertura i les visites a l’arena- i les Muralles.

Les dues institucions signaran un conveni de quatre anys de durada amb aportacions a parts iguals. Però, abans, és necessari que el Govern de Catalunya disposi d’un nou pressupost, un fet que avui encara no està clar -malgrat l’avanç en les negociacions amb Catalunya en Comú- perquè el panorama polític presenta moltes incògnites entorn a la possible inhabilitació del president.

En patrimoni, la feina és ingent en l’any del vintè aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial

La nova comissió bilateral Generalitat – Ajuntament serà complementada per una Taula de Gestió del Patrimoni Mundial de la qual també formaran part entitats vinculades al patrimoni de Tàrraco, com la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) i l’Arquebisbat de Tarragona, entre d’altres.

Hi ha, per tant, una voluntat de revertir la situació. Però, de moment, només són bones intencions. La feina és ingent per aquest 2020 en què Tarragona hauria de brillar i presumir com mai de la seva condició de Patrimoni Mundial. L’única ciutat del país amb aquesta distinció de la Unesco.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *