Advertisement Advertisement
Carregant ...

La culpa és nostra

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L’estació urbana de Tarragona perd des d’aquest dilluns els trens Euromed. Foto: Ricard Lahoz.

Ara ja just cinc anys, el FET a TARRAGONA organitzava un debat sobre el panorama ferroviari de la ciutat a la Cambra de la Propietat Urbana. Hi van participar Daniel Pi, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic; Joan Miquel Carrillo, enginyer de Ports, Camins i Canals; i Òscar Palau, periodista especialitzat en temes d’infraestructures. La crònica d’aquell debat, signada per Enric Garcia Jardí el 14 de gener de 2015, es titulava ‘Crisi ferroviària’.

El titular no pot ser més eloqüent. I serveix per avui. Poques setmanes abans d’aquell debat, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros amenaçava amb mobilitzacions si ADIF no acometia una reforma de l’estació per fer-la accessible. I al cap d’uns dies de l’acte convocat pel FET, el plenari municipal aprovava una moció en aquest sentit i per reclamar una millora del servei de Regionals i l’arribada de l’alta velocitat a la ciutat.

Cinc anys després d’un debat organitzat pel ‘Fet’, s’agreuja la crisi ferroviària a Tarragona

Cinc anys després, estem igual… O pitjor, amb l’entrada en funcionament de la variant Vandellòs – Tarragona del Corredor Mediterrani. Els problemes arrenquen molt abans (el tercer fil s’anuncia el 2012, en plena recessió econòmica) perquè la planificació ferroviària necessita temps i molts estudis tècnics. I durant aquesta dècada, la classe política no ha actuat amb força i unitat i la societat civil tarragonina s’ha mostrat apàtica, ha mirat cap un altre cantó i s’ha desentès del problema.

Cartell que indica el trasllat dels Euromed a l’estació del Camp de Tarragona. Foto: Ricard Lahoz.

Només les plataformes ciutadanes –Associació per a la Promoció del Transport Públic  (PTP) i Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic (pdf)-  han avisat des de fa anys dels perjudicis que suposarien determinades decisions preses a Madrid. I des de fa uns mesos ha aparegut un altre col·lectiu –Plataforma Mercaderies per l’interior– per alertar que s’ha de trobar una solució definitiva al pas de les mercaderies que ara circulen per l’estació urbana de Tarragona, mentre aquest equipament va perdent serveis de passatgers.

El Camp de Tarragona ha estat incapaç de tenir a Madrid una sola veu sobre el model ferroviari

Les dues primeres entitats, però, han predicat al desert. El Camp de Tarragona -alcaldes, partits i institucions socials i econòmiques- ha estat incapaç d’anar a l’una a Madrid a defensar un determinat model ferroviari. I avui acabem de constatar les conseqüències d’una història lamentable que va començar fa 13 anys amb l’obertura de l’estació a La Secuita. Un cúmul de despropòsits.

Els trens de Mitja Distància a Barcelona canvien horaris i freqüències. Foto: Ricard Lahoz.

El mal ja està fet. La culpa és nostra. I ara, a què podem aspirar? 

Tenint en compte que l’Estat ja ha destinat una gran inversió al tram Vandellòs-Tarragona del Corredor Mediterrani, resulta prioritari centrar-nos en dues qüestions:

a) aconseguir el trasllat de les mercaderies lluny de les zones poblades de la costa,

b) unir la línia convencional amb la d’alta velocitat al nord de Tarragona per disposar d’un servei ràpid i eficient de trans Avant amb Barcelona (igual que les estacions urbanes de Lleida i Girona).

Hem de resoldre la crisi ferroviària per contribuir a pal·liar l’emergència climàtica. Els actuals responsables polítics del territori (i la societat civil en el seu conjunt) tenen ara l’oportunitat d’estar més a l’alçada que els seus predecessors.

(Aquí podeu llegir l’article publicat dimecres passat: ‘Compte amb els nous horaris dels trens Tarragona – Barcelona’).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *