Advertisement Advertisement
Carregant ...

El preu d’un campanar en flames

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Campanar de la torre de l’església de La Canonja. Foto: ajuntament de La Canonja.

Quan vingueu a La Canonja feu aquest experiment: apropeu-vos-hi des de l’autovia del Mediterrani, preneu la sortida del Mercat del Camp i, quan passeu per sobre del pont que creua aquesta carretera, observeu el campanar del poble. L’alineació en primer pla de la torre de l’església i de la posterior torxa de 130 metres de la planta de PDH de BASF del polígon sud provoca un efecte visual curiós. Algunes nits  -el veí s’amoïna menys si la flamarada es treu mentre dorm- el temple canongí sembla un encenedor.

Us convido a experimentar un efecte visual de l’església de La Canonja i la torxa de la petroquímica

Ja veu, estimat lector, que molt abans que VOX i el PP alertessin del greu perill pel prelat d’un govern de coalició d’esquerres, a La Canonja ja jugàvem a cremar esglésies. O potser s’estava cremant a si mateixa. Però com Mossèn Francesc Xavier Morell, investigat i absolt sols pel procés canònic d’un presumpte delicte de pederàstia i possessió de pornografia infantil, va marxar tant bon punt es va fer públic l’escàndol, després de mesos de silenci còmplice, apuntem a l’altre escàndol del pla de fons.

Des de l’Iran, he observat “el petit Txernòbil d’IQOXE”, un nou episodi de cobdícia humana

Fa gairebé dos anys i mig que visc a Iran, un país la indústria petroquímica del qual registra explosions i incendis amb una regularitat esfereïdora. Les sancions dels Estats Units i les pressions d’aquell país a les empreses espanyoles, punta de llança de tecnologies de conducció, no han facilitat el renovar les instal·lacions iranianes. Amb tot, les autoritats, poc donades a assumir responsabilitats, van culpar a ciberatacs d’una sèrie de sis incendis a plantes d’aquest tipus que, l’any 2016, van deixar morts i ferits. 

Les flames de l’explosió, captades des de diversos kms de distància.

Tot i aquesta perspectiva, i malgrat trobar-me cobrint uns esdeveniments que van estar a punt de provocar una guerra de conseqüències globals  -si mai ocorre, prou bé que la sentireu quan aneu a omplir el dipòsit de gasolina-,  el 14 de gener passat a la nit em va ser inevitable girar el cap i observar el petit Txernòbil d’IQOXE. Vagi el meu condol pels treballadors i ciutadans víctimes del que, molts temen, sigui un nou episodi de sac trencat per la cobdícia dels de sempre. Els mateixos que viuen lluny del paisatge cyberpunk dels barris de ponent.

“Han sortit al carrer molts ciutadans que no depenen de la indústria per omplir la nevera”

Com és lògic, ha estat una explosió catastròfica  -pocs referents teníem més enllà dels atemptats d’ETA a Enpetrol al 1987, que jo no puc recordar-,  i no pas la por a patir malalties per l’exposició química, la preocupació per l’entorn, un nou episodi de males olors, o el constant zumzeig amb el qual ens hem acostumat a conviure els veïns, el que ha tret al carrer a molts ciutadans de La Canonja i Bonavista. Diria que, sobretot, als que no depenen de la indústria petroquímica per omplir la nevera. 

A la marxa veïnal de diumenge passat al barri tarragoní hi van participar membres de l’equip de govern de Tarragona, no pas de La Canonja. Fonts municipals canongines m’expliquen que l’Ajuntament de La Canonja, que havia organitzat un minut de silenci anteriorment, no va rebre la convocatòria de l’AAVV de Bonavista per aquella manifestació. No hi va haver cap raó específica per no participar-hi, aclareixen, més enllà de la manca de comunicació i la premura en el temps, asseguren, tot emfatitzant l’interès de l’equip local en esclarir les causes de l’accident, treballar per tal que no es repeteixi i garantir la màxima seguretat a la població.

“És el moment de debatre quin preu estem disposats a pagar els veïns de les químiques”

La tragèdia d’IQOXE obre un període oportú per revisar i posar el dia, posem per cas, els plans de comunicació d’emergències i els de protecció civil. També per reflexionar sobre quins fums volem que se’ns pugin al cap. O sobre què bons són els croissants, que el departament de RRPP de la fàbrica de torn paga els escolars quan la visiten. O sobre com de curulles d’actes volem les festes majors. O sobre quin missatge volem que els mitjans de comunicació transmetin sobre el paper de la petroquímica.

Anant al gra, toca un saludable debat sobre quin preu estem disposats els veïns a pagar per la insalubre indústria, motor econòmic de la regió junt amb el turisme i generadora de més llocs de treball fixes que cap altre sector. Però també contribuent de més del 50% dels ingressos de La Canonja, segons els darrers pressupostos  -en conseqüència, segon poble de Catalunya en PIB per càpita, però no pas en renda per càpita- i subvencionadora de l’Ajuntament canongi i d’entitats amb vora 15.000 euros anuals, segons conveni. Debat necessari, però fem-lo en fred.

* Lluís Miquel Hurtado, periodista freelance amb base a l’Iran. Col·laborador a ‘El Mundo’ i ‘Cadena SER’


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *