Advertisement Advertisement
Carregant ...

Mans que ho donen tot a qui no té res

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Marina Peláez (a l’esquerra) i Isabel Riola són voluntàries de Creu Roja per atendre persones sense llar. Foto: David Oliete.

Darrere de les desenes de voluntàries anònimes que ajuden a combatre la pobresa a Tarragona, al costat de professionals, s’hi amaguen lliçons de vida, compromís i generositat. La majoria són dones. Molta gent gran disposada a entregar-se als altres en la darrera etapa vital. Hi ha qui s’acosta al voluntariat amb una ferida, persones per a qui ajudar a qui ho ha perdut tot acaba sent terapèutic. Un plat a taula, un dutxa o un llit. Ajudes tan simples com transcendents en espais gairebé màgics de socialització.

Desenes de persones col·laboren amb entitats per combatre la pobresa a Tarragona

Dutxar-te amb aigua calenta o portar roba neta. Poder dormir sota un sostre, sobre un llit, sense por que et robin les sabates o et clavin una pallissa. Vestir-te, tenir roba d’abric o una manta per tapar-te quan fa fred. Un plat a taula per a tu i els teus fills. Per a la majoria de persones tot això no és res extraordinari. Però per a una minoria, massa cops silenciada, gairebé invisible, és el plat de cada dia. Hi ha un munt de persones que sí que els veuen i donen el seu temps i energia per ajudar-los.

Són voluntaris els qui donen vida a les oenagés que arriben a on molts cops no ho fan les administracions públiques. Estan a peu de carrer, a les portes d’un alberg, en un magatzem de roba de segona mà o a la cuina d’un menjador social. No busquen ni volen cap protagonisme, però el FET ha sortit a trobar-los per saber què els mou, què pensen i per què es mobilitzen. Són persones que fan reals paraules com generositat, compromís o dignitat, que fan esclatar tòpics i prejudicis.

Servei de rentadores de Creu Roja per a persones sense sostre. Foto: David Oliete.

“Ningú vol venir a dutxar-se aquí, en un lloc públic. La higiene personal és una cosa molt íntima, i aquí no en tenen, d’intimitat. Si venen és perquè ho necessiten. Però marxen molt contents”, diu Marina Peláez, voluntària de la Creu Roja a Tarragona, disposada a donar un cop de mà a la sala que dona la benvinguda al Centre d’Atenció Diürna Tomàs Grau Brunet, per a persones sense sostre i en risc d’exclusió social.

A Creu Roja hi ha un servei d’atenció a persones sense sostre i en risc d’exclusió

Són els voluntaris els qui gestionen íntegrament aquest servei, que té com a objectiu fundacional reforçar la dignitat de les persones sense llar. Dos dies a la setmana ofereixen dutxa amb aigua calenta, rentadores per rentar i eixugar la roba, roba d’abric, mantes i l’anomenada “escolta activa”, algú a qui poder explicar-li què et passa i com et sents per mirar de trobar solucions.

(…)

Així comença un ampli reportatge que publiquem íntegrament al número 39 de la revista FET a TARRAGONA, on -a més de Creu Roja- també són protagonistes el menjador social de Bonavista, les botigues Filigrana de Càrites i l’alberg de la Fundació Bonanit.

La revista la pots trobar a:

Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quosc El Miracle (Via Augusta, 8). 

I si vols donar un suport més regular al periodisme tarragoní rigorós i de qualitat, subscriu-te al FET i descobriràs una comunitat de 660 amics i amigues i un munt d’activitats culturals.

Coberta del número 39 del FET a TARRAGONA. Autor: David Oliete.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *