18.9 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

El Palau d’Esports: tot plegat, desesperant

El Palau d’Esports Catalunya, instal·lació emblemàtica de l’Anella Mediterrània. Foto: Ricard Lahoz.

La cessió del parquet del Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània de Tarragona al pavelló Fontajau de Girona ha despertat de nou el discurs victimista d’alguns sectors de la societat tarragonina; ha deixat clara la diferència de política esportiva entre l’actual govern municipal i l’anterior; i ha revifat el drama que suposa tenir en desús una instal·lació que va costar més de 18 milions d’euros.

La cessió del parquet a Girona revifa el drama de la instal·lació tancada fa 19 mesos

1) El discurs anti Barcelona, anti Girona i anti Catalunya està ben incrustat en les capes més conservadores i menys dinàmiques de la ciutat, impulsat per alguns argumentaris polítics i línies editorials. Qualsevol fet, fins i tot un gest solidari amb els que han patit les conseqüències del temporal, és aprofitat per ventilar greuges, sense reflexionar sobre el per què de les distàncies (en aquest cas, esportives) que separen les dues capitals catalanes, la del nord i la del sud.

 

2) La diferència en la gestió esportiva municipal entre l’actual govern d’Esquerra i En Comú Podem i l’anterior de PSC i PP és evident. Un any i mig després dels Jocs Mediterranis, l’exalcalde Ballesteros en continua treient pit. Ara, sota la batuta de Berni Álvarez en aquest àmbit, els socialistes segueixen apostant per portar a la ciutat esdeveniments que “creen llocs de treball i reforcen la marca Tarragona”.

 

Ara s’ha renunciat a ser subseu del Mundial femení d’Handbol 2021 i abans a un torneig de bàsquet 3×3. Per acollir la primera cita s’havia de pagar mig milió d’euros de cànon i per la segona, uns 200.000 euros. Els actuals mandataris municipals consideren prioritari “arranjar i mantenir instal·lacions esportives municipals i cuidar més l’esport base”, i no l’organització d’esdeveniments amb un retorn econòmic i d’imatge que jo entenc més que dubtós.

 

3) La cessió del parquet a Girona visibilitza encara més un drama, una vergonya: que el Palau d’Esports Catalunya, joia de la corona de l’Anella Mediterrània, estigui tancat i en una situació legal als llimbs, que ningú acaba d’aclarir. Dinou mesos després dels Jocs, la Generalitat i l’Ajuntament han estat incapaços de trobar una fórmula jurídica per desencallar el traspàs de la instal·lació a mans municipals.

Els serveis jurídics de Generalitat i Ajuntament han estat incapaços de trobar-hi una sortida

L’arrel del problema ve del principi i, probablement, hi té a veure la premura de temps quan es va aixecar el Palau perquè el calendari era implacable (recordem que els Jocs es van ajornar un any!). Ho va fer tot correctament el consistori en aquell moment? O és culpa, com sempre diuen alguns, de la Generalitat que no ens estima?

 

Sigui com sigui, ara ja ha passat massa temps per no trobar-hi una solució: estem davant d’un cas clar d’incompetència. Els alts funcionaris de les dues administracions no se n’han sortit, ni en els 11 mesos últims del govern Ballesteros ni en els 8 primers mesos del govern Ricomà. El desgavell, per tant, va més enllà de les sigles partidistes.

L’enrenou reforça el discurs victimista de la Tarragona més conversadora i acomplexada

Tot plegat és desesperant. Tenim tancat l’equipament esportiu cobert més gran de Tarragona i sense previsions d’obertura. Tenim un Palau d’Esports (diguem-ho tot) que ja veurem com i quan l’omplim d’activitat i de públic, una vegada estigui en situació regularitzada. I tenim reforçat el discurs victimista de la Tarragona de sempre, acomplexada, rondinaire i carrinclona.

 

Amb tanta desesperació, només em queda un prec als serveis jurídics i als responsables polítics de la Generalitat i l’Ajuntament: Solucionin el problema, ja! No ens podem permetre un segon pàrquing Jaume I.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. No m’agrada la Tarragona victimista. És aquesta una actitud que no aporta res més que resentiment i habitualment paràl·lisi. Però dit això, crec que els tarragonins tenen tot el dret en denunciar el greuge. Per què no podem tenir ciutat judicial com sí tenen Lleida i Girona? per què no podem tenir la mateixa ràtio d’infermeres que aquelles províncies? Podria fer la llista extensa, però no cal. La qüestió es resol amb una altra pregunta: creu vostè que a Girona li possarien tants entrebancs per a la cessió del Palau?

Respon a Xavi Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here