¿Us imagineu combinar en la visita a un edifici històric l’observació museïtzada de restes romanes, medievals i renaixentistes superposades i entrar, alhora, en un refugi antiaeri de la Guerra Civil, a deu metres de profunditat? Un projecte anomenat Tarracròpolis ho farà realitat el juny vinent a la Casa dels Concilis, a més d’obrir el primer centre d’interpretació dels vint-i-tres segles d’història de la ciutat. Ens hi acompanyeu?
(…)
Andreu Muñoz -un dels principals arqueòlegs locals, especialitzat en el període paleocristià i actual director del Museu Bíblic Tarraconense- és també l’impulsor del projecte que vol convertir l’edifici, propietat de l’Arquebisbat, en un centre d’interpretació de la mil·lenària història de Tarragona, aprofitant que no només conserva importants vestigis arquitectònics romans, medievals i moderns sinó també, i com a gran novetat a la ciutat, un refugi de la Guerra Civil gairebé intacte. Un espai que, en el moment que s’obri al públic, serà un dels principals referents de la recuperació de la memòria col·lectiva del segle passat.
La Casa dels Concilis oferirà a partir de l’estiu vinent una visita única a la història de Tarragona
Muñoz porta mesos treballant en la idea i presentant-la a les administracions i a la societat civil per fer-la realitat l’estiu del 2020 sota el nom de Tarracròpolis. “Volem que sigui un espai de recerca i divulgació que faci de porta d’entrada per al visitant abans de conèixer els monuments”, comenta. Aquesta idea de crear un espai d’interpretació que expliqui de manera resumida i didàctica la història de Tarragona, fent servir les noves tecnologies, com a punt d’inici a la visita a la ciutat és compartida per altres investigadors i gestors del patrimoni tarragoní, i fa temps que és motiu de debat, però encara ningú –començant per les institucions públiques– ha posat fil a l’agulla.
Al subsòl es combinen restes romanes, medievals i renaixentistes amb un refugi antiaeri
Muñoz vol implicar-hi totes les administracions possibles i, de moment, ja ha aconseguit 7.500 € de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Cultura per elaborar un audiovisual que es mostrarà als visitants i per fer el pla de museïtzació del centre d’interpretació.
La Diputació de Tarragona ha finançat la pavimentació de la sala, ubicada sota el museu, i l’arranjament dels murs, mentre que l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) està participant activament en les intervencions arqueològiques.
(…)
Així comença un ampli reportatge amb fotografies de David Oliete que publiquem íntegrament al número 39 del FET a TARRAGONA.
La revista la pots trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
El reportatge l’hem pogut elaborar gràcies a la complicitat dels 660 subscriptors de la revista, que aporten 30 € a l’any per fer possible aquest periodisme reposat i cuinat a foc lent. Per això, et demanem que t’hi sumis:
I a més de rebre de la revista còmodament a casa, podràs participar d’activitats culturals exclusives, com la que estem preparant, precisament, per visitar ben aviat les ‘entranyes’ del Museu Bíblic.
Estaria interessada en poder fer aquesta visita
Bon dia, Núria.
Gràcies pel teu interès. La visita encara no està anunciada i està destinada exclusivament als subscriptors de la revista ‘Fet a Tarragona’.
No ens constes que tu en siguis subscriptora.
Si hi estàs interessada: https://www.fetatarragona.cat/subscripcions/
[…] Article revista Fet a Tarragona: https://www.fetatarragona.cat/2020/02/11/el-centre-dinterpretacio-de-23-segles-dhistoria/ […]