Advertisement
Carregant ...

Lletres que captiven

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

En un dels racons de la Biblioteca Pública de Tarragona, d’esquerra a dreta: Magí Sunyer, Isabel Ortega, Joan Cavallé i Òscar Palazón. Foto: David Oliete.

Quatre escriptors seuen al voltant d’una taula, després d’una sessió fotogràfica a la Biblioteca Pública de Tarragona. Són vells coneguts: Joan Cavallé, Magí Sunyer, Isabel Ortega i Òscar Palazón. Amb ells, una periodista que els interroga. Parlen de la seva obra, de premis, de les lectures que els captiven… Com en una pel·lícula de Woody Allen, hi ha moments en que les converses s’entrecreuen i les frases es trepitgen. La diferència és que aquí no hi ha cap càmera fent un travelling circular.

Trobada amb 4 escriptors tarragonins per conversar de la seva obra i de literatura

Qui signa aquest article sabia que entre ells es coneixien, però amb la conversa descobreix vincles més estrets del que pensava. Descobreix, per exemple, que Joan Cavallé i Magí Sunyer, fills d’Alcover i de Picamoixons, són amics des de l’institut i que quan, l’any 1975, es van instal·lar a Tarragona van arribar a compartir pis. A més, l’any 1982, junt amb d’altres lletraferits van impulsar la col·lecció La Gent del Llamp, que encara perdura. La periodista descobreix també que Sunyer ha presentat llibres de la Isabel Ortega i de l’Òscar Palazón, però no del seu amic de tota la vida. La complicitat flueix entre els quatre mentre parlem de literatura i de la seva obra, i de l’últim que han publicat. Es nota que, no només es coneixen, sinó que s’han llegit.

Joan Cavallé, Magí Sunyer, Isabel Ortega i Òscar Palazón han publicat recentment

PALAZÓN: Els meus últims llibres són Testament dada’m (premi Hac Mor, 2019) i Diari de laboratori (premi Vila de Martorell, 2019). En el primer hi ha molta angoixa existencial i experimentació temàtica i lingüística. Em poso en la pell d’Adam. Què devia pensar quan es va adonar que havia estat creat? S’havia d’adaptar al món i crear el seu propi llenguatge. Déu li havia donat l’encàrrec de posar nom a totes les coses… En canvi, Diari de laboratori són petits textos de prosa poètica del dia a dia, la rutina diària.

ORTEGA: L’últim que he publicat és Cues de sargantana, un poemari amb records i gestos d’infantesa, alguns d’ells capgirats. És una reflexió sobre què recordem i com construïm els records. Té a veure amb la vivència del temps. És un tema que m’obsessiona.

SUNYER: Jo acabo de publicar Enlloc, una novel·la curta, d’estil cinematogràfic, ambientada a l’oest americà, a Califòrnia. La protagonista és un personatge femení que ja apareixia en alguna altra de les meves novel·les. Arriba fins a aquell no-lloc, desesperada, després de viure una situació límit.

CAVALLÉ: El meu darrer treball es titula Les benaurances. És un compendi de tretze relats breus en què jugo amb aquest concepte que vol dir tantes coses: beneït, afortunat, feliç… Els relats són independents, però els uneix la doble mirada al voltant d’aquest concepte. A la Bíblia ens identifica un col·lectiu feble i se’l commina a no lluitar, a resignar-se perquè un dia seran recompensats. Per cert, el va presentar l’Òscar.

(…)

Així arrenca un dels reportatges del dossier ‘El plaer d’escriure’ que publiquem íntegrament al número 40 del FET a TARRAGONA. La revista es pot trobar a:

Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

I si vols rebre la revista còmodament a casa i participar de les activitats culturals que organitza el FET,

subscriu-t’hi ara i aquí

Gràcies per donar suport al periodisme rigorós, de qualitat i elaborat a foc lent.

Coberta del número 40 del ‘Fet a Tarragona’. Foto: David Oliete.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *