Per si no ho teniu clar, això va per llarg. Per si encara conserveu l’esperança que poc després de Setmana Santa s’acabarà el confinament i progressivament tornarem a la normalitat, el millor que us puc dir és que us ho prengueu amb calma i paciència. Molta calma i paciència.
El degoteig de suspensions i ajornaments de les cites culturals de Tarragona i de tot el país (una de les últimes afecta al festival Tarraco Viva) és un dels indicis més clars que l’excepcionalitat provocada pel coronavirus s’allargarà durant setmanes i mesos.
“Amb quina predisposició sortirem del confinament per consumir cultura?”
I amb quina predisposició sortirem d’aquest període excepcional per consumir cultura? Podrem i voldrem assistir a espectacles de gran capacitat en espais tancats o a l’aire lliure? Hi haurà limitacions en els aforaments? Tindrem prou diners a la butxaca? Quin serà el nostre estat d’ànim?
Fent una ullada al calendari cultural de Tarragona i, simultàniament, a les xifres esfereïdores de la pandèmia, ja es poden dibuixar alguns escenaris, això sí, plens de més interrogants:
– El festival Minipop celebra enguany la seva desena edició: tenen clar que el suspendran o l’ajornaran. Quina és la millor decisió? Al meu parer, desubicar temporalment les cites culturals no és una bona opció. En aquest cas, el Minipop representa l’arribada de l’estiu a principis de juny. Quin sentit tindria, per tant, resituar-lo a l’octubre o al novembre? Els organitzadors anunciaran aviat la decisió final.
– El FITT (Festival Internacional de Teatre de Tarragona) es troba en una situació similar. Ubicat al calendari l’última setmana de juny, els seus organitzadors hauran de prendre aviat una posició concloent.
– El Concurs de Focs Artificials, previst d’entrada pels primers 4 dies de juliol, reuneix cada any a la franja litoral de la ciutat desenes de milers de persones. Després d’un llarg període de mesures dràstiques de distanciament entre persones (“no tocar-se ni apropar-se a menys d’un metre”), aquest tipus d’esdeveniments estaran permesos? I en cas afirmatiu, la gent estarà disposada a anar-hi?
Aquesta premissa serveix per a moltes altres activitats culturals: representacions de teatre, funcions de cinema, concerts de música en recintes tancats o espais oberts (es podrà celebrar el Festival d’Estiu?), actes de festa major (com serà enguany Sant Magí i Santa Tecla?)…
I el distanciament interpersonal també afectarà equipaments culturals bàsics: biblioteques, centres cívics, Espai Jove, museus, monuments. Com funcionaran i en quines condicions obriran d’aquí uns mesos?
Les incògnites s’escampen arreu, però alguna certesa cultural ja la tenim avui: la temporada castellera no serà normal. Les colles veuen encara molt lluny l’inici dels assajos. El retard tindrà un impacte evident en el nivell de construccions que es podran assolir al llarg del 2020. Però, a més, en una activitat que requereix contacte físic, quina serà a partir d’ara l’actitud majoritària dels castellers?
“La temporada castellera no serà normal. S’ha de celebrar el Concurs de Tarragona?”
No hi ha respostes concretes, però les preguntes planen sobre les colles i sobre l’esdeveniment més important del fet casteller: el Concurs de Tarragona. Fixat pel primer cap de setmana d’octubre, el Concurs vol recordar un aniversari especial: els 50 anys del certamen que va veure la pugna mítica entre la Colla Vella de Valls i els Nens del Vendrell, i que va representar una revolució tècnica.
Si no hi ha disposicions legals que impedeixin llavors la celebració de l’espectacle (per raons de salut pública, seguretat i/o aforament), el Concurs s’hauria de celebrar. Encara que hi veiem construccions molt per sota de les de les últimes edicions. Seria la millor demostració que el món casteller és capaç de sobreposar-se a una temporada de dificultats enormes. I qui sap, si a un canvi de paradigma en tots els àmbits de la vida.
