A un alcalde de Tarragona que portava només 9 mesos al càrrec i a un govern municipal petit i força inexpert li ha tocat afrontar la crisi més greu i sobtada dels darrers vuitanta anys. Pau Ricomà i el seu equip amb altres vuit regidors són davant el repte més gran de la democràcia municipal.
Quan el govern d’Esquerra Republicana i En Comú Podem començava a caminar després d’aprovar els primers pressupostos amb Junts per Tarragona i la CUP, l’arribada del coronovirus ha tirat per terra totes les previsions i ha obligat a canviar el guió d’aquest 2020 i de tot el mandat.
La crisi sanitària posa a prova la maquinària municipal, la feina dels tècnics i la gestió dels polítics
Avui ja es pot dir que Ricomà passarà a la història com l’alcalde de Tarragona que va gestionar la crisi sanitària, econòmica i social més gran de la història moderna de la ciutat. Avui, òbviament, encara no es pot valorar aquesta gestió, però sí es pot dir que, globalment, el govern municipal aprova bé -fregant el notable- la feina d’aquestes primeres sis setmanes en una situació sense precedents.
La maquinària municipal ha funcionat, treballadors i funcionaris han posat moltes hores i la seva experiència i coneixements al servei de la ciutat en un moment de crisi aguda, i els polítics (els que governen i els que estan a l’oposició) han mantingut en general una actitud constructiva que s’ha traduït en l’aprovació de mesures per àmplia majoria.
Govern i oposició aproven per l’adaptació al nou escenari amb postures constructives i àmplies majories
La pandèmia obliga a girar com un mitjó el programa que havia previst el govern municipal i els conseqüents pressupostos, però també obliga a canviar l’estratègia dels partits de l’oposició. Si abans del 14 de març hi havia unes prioritats, avui és evident que n’hi ha unes altres i la setmana que ve potser aquestes també hauran canviat.
Totes les formacions polítiques, amb matisos, s’estan adaptant prou bé al nou escenari. L’oposició -especialment el PSC i Ciutadans– ha sabut llegir bé el canvi radical de situació. El camí dels tres anys que queden de mandat el marcarà el coronavirus. Si abans de l’estat d’alarma, ja semblava necessari sumar més mans al govern de la ciutat, ara veig que és un pas imprescindible que s’hauria de concretar en els pròxims sis o vuit mesos.
“El govern necessita sumar més mans i això s’hauria de concretar en els pròxims mesos”
És assenyat pensar que Ricomà pot dirigir el consistori fins al 2023 en minoria, amb només 9 membres a l’equip de govern i el suport de formacions com Junts per Tarragona i el Partit dels Socialistes per aprovar les grans línies del mandat. És plausible, però és el més adient? No seria millor fer créixer el govern perquè cada conseller pugui concentrar feina i esforços en menys departaments?
Enmig d’una situació inèdita de dimensions històriques i colossals, i amb uns reptes de futur que encara només podem intuïr, 9 regidors (incloent-hi l’alcalde que també fa de regidor de Cultura) no haurien d’assumir tantes competències. Així serà més difícil sortir del pou.
