Advertisement
Carregant ...

Compte amb la fase 1 del pla de relaxament

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Alguns adults amb nens a la Rambla Nova de Tarragona, aquesta setmana. Foto: Esteve Giralt.

Una sensació (perillosa) de RELAXAMENT, de sortida del túnel, de ja hem passat el pitjor en l’àmbit de la salut, d’optimisme i de ganes de sortir al carrer i de retrobar-nos s’ha instal·lat a gran part de la ciutadania quan estem a punt de superar la setena setmana de l’estat d’alarma. Jo també l’he tinguda, aquesta sensació, i miro de frenar-la.

Enmig del desconcert per la falta de concreció, la improvisació i els dèficits de comunicació exhibits de nou aquesta setmana per Pedro Sánchez i els seus ministres a l’hora d’explicar les quatre fases del pla de desconfinament, a l’ambient es perceben unes expectatives que considero exagerades sobre allò que podrem fer aquestes properes setmanes i, fins i tot, a l’estiu.

El pla de desconfinament crea unes expectatives que poden resultar massa optimistes

L’últim episodi de canvis d’opinió i rectificacions al govern espanyol s’ha produït aquest dijous quan, finalment, ha acceptat les peticions de Catalunya i d’altres comunitats d’establir limitacions per franges horàries a les sortides a la via pública que es permetran a partir d’aquest dissabte 2 de maig. S’intenta evitar així, a última hora, la imatge de concentracions de moltes persones a unes hores determinades als nuclis urbans.

Els carrers, que s’havien convertit en un espai silenciós i inhòspit, han començat a recuperar la vida des de les primeres sortides dels infants el passat diumenge. Sigui per aquesta raó, pel cansament lògic del confinament, per la necessitat de superar episodis emocionals depressius, per l’arribada del bon temps o pels anuncis del govern de l’Estat, arriba aquest pont de l’1 de Maig amb un panorama que es pot descontrolar amb certa facilitat.

La proposta del govern espanyol sembla precipitada i no casa amb el que diuen els professionals sanitaris

El comanament únic de la crisi sanitària que lidera Sánchez ha generat aquesta setmana, de cop i volta i per sorpresa, uns efectes que poden resultar contraproduents en amplis sectors econòmics i socials. Parlar d’obrir els sectors del comerç, la restauració, el turisme i la cultura amb limitació d’aforament i d’anunciar fins i tot que es podrà anar a la platja a partir de juny, genera aquella sensació (perillosa) de relaxament esmentada al principi.

Una fase 1 de RELAXAMENT de la ciutadana que sembla precipitada i que no lliga amb el discurs dels professionals sanitaris que escolto aquests dies fent entrevistes: continuen al peu del canó, tot i el cansament físic i mental després de dos mesos de lluita contra el virus. Als hospitals i als centres d’atenció primària mantenen la prudència extrema i adverteixen que “el covid 19 continua circulant lliurament pel carrer”.

Amb tanta expectativa creada, no està de més remarcar una xifra: a Catalunya hem superat els 10.000 morts (10.000!!!). Compte, doncs, amb el RELAXAMENT. Un rebrot de la pandèmia seria encara més demolidor.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *