Advertisement Advertisement
Carregant ...

Són herois de la pandèmia?

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Luis Miguel Muñoz, amb una grua per aixecar pacients a l’UCI de l’hospital Joan XXIII. Foto: David Oliete.

Luis Miguel Muñoz és un zelador amb trenta-set anys d’experiència a Joan XXIII. Ha passat per Urgències, hospitalització i magatzem de subministraments, però fa una dècada llarga que és a l’UCI i corrobora que la crisi extrema del coronavirus ha comportat “un gran ambient de feina, amb més comunicació” en un col·lectiu de companys amb els quals s’ha sentit “més involucrat”.

Luis Miguel Muñoz és un zelador a Cures Intensives, amb 32 anys d’experiència a Joan XXIII

Muñoz i els altres zeladors (tres per torn quan només hi havia casos de Covid-19) han après fins i tot una tècnica que facilita l’operació del decúbit pron. Li diuen la tècnica del rodet i n’han arribat a fer fins a dotze en un dia. Una autèntica barbaritat.

Però ell treu importància a la seva feina anònima de canvis posturals, higiene de pacients, trasllat de lliteres i suport a qualsevol altra necessitat de metges i infermeres: “No em sento un heroi”, diu repetint l’argument dels altres protagonistes del reportatge. I es pregunta: “Reconeixeran a partir d’ara igual la nostra feina? Diria que no”.

Acostumat a ser d’un col·lectiu poc valorat, diu que la crisi sanitària ha canviat moltes coses

Camí dels seixanta-dos anys i considerat personal de risc, el Luis Miguel podria haver demanat un trasllat d’unitat, però va voler seguir a l’UCI: “Aquí estic bé i no tenia sentit canviar per culpa del virus”. Reconeix que algunes nits ha dormit malament per la “càrrega psicològica” de la feina. “Som professionals, però alguns comentaris de pacients te’ls acabes emportant a casa, et deixen tocat”. Muñoz, acostumat a formar part d’un col·lectiu poc valorat, diu que la pandèmia ha capgirat l’escassa consideració d’abans, i confia que es mantingui en el temps, igual que altres nous hàbits: més higiene de mans, més comunicació interna i més treball col·lectiu.

Muñoz és un dels set professionals sanitaris protagonistes d’un ampli reportatge que publiquem íntegrament al número 41 del FET a TARRAGONA.

A la revista apareixen altres tarragonins anònims que han jugat un paper rellevant durant els dos mesos més durs del confinament. Aquests en són tres exemples:

Blanca Itziar, tècnica d’integració social de Creu Roja Tarragona.

Foto: David Oliete.

Lluís Mangrané, president de l’agrupació de voluntaris de Protecció Civil.

Foto: David Oliete.

Salvador Villalba, transportista.

Foto: David Oliete.

I així, una trentena llarga de protagonistes de Tarragona que ens ofereixen una mirada diferent i singular a les setmanes més dures de la pandèmia. No es consideren herois, però han facilitat la vida de milers de persones.

Les seves històries formen part del FET 41. Preparar aquesta revista ha estat possible gràcies al suport de 670 subscriptors. El periodisme rigorós i de qualitat no és gratuït: per això et demanem que formis part de la comunitat d’amics i amigues del FET per només 30€ l’any.

I si vols només l’últim número de la revista, el trobaràs a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *