Ara fa un any, titulava així la crònica al FET de la investidura de Pau Ricomà com alcalde: ‘El nou govern de Tarragona, entre la il·lusió i la magnitud del repte’. I entre d’altres coses afirmava: “L’equip de Ricomà comença a caminar avui assumint que són moltes les dificultats, però que també són moltes les possibilitats que ofereix la nova etapa. Hi ha una barreja d’il·lusió i esperança en el canvi polític i la sensació de responsabilitat davant un repte majúscul”.
“El govern de Tarragona ha fet un màster accelerat en gestió de crisis: de la química al coronavirus”
Que el repte era molt gran per Esquerra Republicana i En Comú Podem ho tenia clar tothom. Que necessitaven estendre la mà a altres forces polítiques com Junts per Tarragona i la CUP per sumar majories, també. Però ningú podia intuïr que, un any després, el govern municipal més petit de l’etapa democràtica (només 9 regidors) s’hauria vist obligat a fer un màster accelerat en gestió de crisis.
Als primers sis mesos de mandat de Ricomà li va faltar alguna actuació clara i contundent que demostrés a la ciutadania un canvi ben visible en relació a l’etapa de Ballesteros que tant havia pregonat. El primer alcalde republicà en 80 anys va optar per una gestió sense escarafalls, de transició tranquil·la, sense cap gest de cara a la galeria (només la pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics), però ja va haver d’afrontar els aldarulls i les polèmiques actuacions policials després de la sentència del Procés.
“Als primers sis mesos de mandat va faltar una actuació visible que demostrés la voluntat de canvi”
Assolit l’objectiu d’aprovar els primers pressupostos del mandat, l’equip de Pau Ricomà semblava disposat després de Cap d’Any a impulsar mesures i accions que, ara sí, plantegessin un veritable revulsiu. Però tot es va començar a trastocar la tarda del 14 de gener amb l’explosió d’IQOXE. No era el primer accident químic que havia de gestionar el govern municipal, però sí el més determinant per la seva magnitud, mai vista a Tarragona, i la mort de 3 persones (una d’elles, veí de Torreforta).
Sense temps per recuperar-se, la ciutat va patir els efectes del temporal Gloria. Els danys causats es van valorar en més de 600.000 euros. Va caldre gestionar aquest ensurt i, alhora, les conseqüències de l’explosió química i de l’erràtic avís a la població (protestes veïnals, el discutit paper de l’AEQT, l’aplicació del Plaseqcat per part de la Generalitat).
“Republicans i comuns han d’aprovar ara un màster en gestió de reconstrucció d’una ciutat”
I encara sense temps per respirar, va arribar el coronavirus, l’estat d’alarma i el confinament. Del perill químic al perill de contagi. El govern municipal ha aprovat la gestió d’aquesta situació inèdita i ha comptat amb la complicitat en més o menys grau de la resta de formacions polítiques. Fa tres mesos que Ricomà no té al davant una oposició dura i contundent al saló de plens i això l’ha ajudat a afrontar els reptes de futur amb més consistència.
Perquè, després del màster accelerat en gestió de crisis, el govern de republicans i comuns han d’aprovar un altre màster: el de la gestió en reconstruir una ciutat colpejada per la Covid-19. Fins fa uns dies semblava que podria comptar amb el suport almenys extern de la principal força de l’oposició, el PSC, però la crisi derivada del cas Inipro deixa el grup municipal comandat encara formalment per Ballesteros en una situació molt feble.
“Ricomà té l’oportunitat d’aplicar mesures valents a una Tarragona que necessita una sacsejada”
En tot cas, la reconstrucció econòmica i social de Tarragona és la prioritat que ningú esperava afrontar fa un any. Tot ha canviat radicalment i Ricomà té avui una magnífica oportunitat per aplicar -a rebuf de la pandèmia- algunes mesures valents i atrevides en una ciutat que necessita una sacsejada. La història recordarà l’alcade republicà per la petjada que deixi la seva gestió a partir d’ara.
